Pot semblar que es tracta d'un privilegi poder jugar en temps de pandèmia, però no tot són flors i violes. Les entitats que segueixen la seva competició en tractar-se de categories estatals ja sigui de futbol, futbol sala, bàsquet o voleibol, etc., veuen afectada, sobretot, la seva economia, ja que des de fa unes jornades han de disputar els seus partits a porta tancada, sense aficionats, amb el que això representa quant a ingressos.
El CE Manresa, que juga a la Tercera Divisió de futbol, és un clar exemple. La seva presidenta, Ruth Guerrero, afirma que jugar a porta tancada genera «diversos problemes, sobretot econòmics. Un club com el nostre, per tradició, les primeres jornades de la competició enganxen molts socis i, actualment, en no poder venir al Congost, la campanya de nous associats està pràcticament congelada. No hi ha rifes i, és clar, no es cobren entrades. També està aturat el contracte del bar, això que aquesta temporada havíem aconseguit un acord que ens permetia gairebé pagar tots els arbitratges, els del futbol base inclosos. També s'ha de tenir en compte que no cobrarem les quotes als pares el temps que hi hagi inactivitat». Guerrero també parla de l'aspecte social ja que «la nostra activitat és per ser vista pels socis, aficionats i simpatitzants; a més, en el nostre cas, aquest estiu havíem tingut molt bones entrades en els partits de pretemporada al Congost. Són danys col·laterals. I no cal dir que ara més que mai costa trobar esponsoritzacions, que són bàsiques per complementar les aportacions de la Federació Espanyola de futbol, enguany retallades, per cobrir el pressupost del primer equip d'aquesta temporada, que és la nostra prioritat, abans que assumir deutes anteriors».
Tensions de tresoreria
El CF Igualada també juga a la Tercera Divisió de futbol com el CE Manresa i té l'equip femení a la Primera Divisió estatal, igualment en marxa. El seu president, Francesc Jorba, parla de «tensions de tresoreria. És un moment delicat de la gestió. Per als nostres primers equips, hi ha molts ingressos que no vindran i altres que es retardaran, i les despeses no paren i tendeixen a pujar. Enguany, menys de loteria, menys abonats, del bar, de moment zero, de taquillatge res i els espònsors, molt d'ells pagaran menys. El futbol en general, i en el nostre cas en particular, penso que s'ha fet tot el possible per vetllar per la salut dels practicants. S'han pres totes les mesures i algunes fins i tot molt excepcionals, com han estat els testos serològics que s'han fet a tots els tècnics de la nostra entitat perquè les famílies tinguessin seguretat a l'hora de portar els seus nens i nenes a jugar a futbol. Això també té un cost addicional que hem assumit, i com no podia ser d'una altra manera, els pares pagaran les quotes en relació amb l'activitat que puguin fer els seus fills, ara mateix completament aturada».
Jorba ha afegit que «a nosaltres ens han obligat, entre cometes, a fer jugar els nostres primers equips masculí i femení quan entenc que havia de ser o tots o ningú. Fer-ho així no té gaire sentit perquè és un greuge a la nostra gestió, encara que per això som els directius, als quals, potser ens tocarà avalar alguna pòlissa fins que arribi la subvenció de la Federació Espanyola de futbol. Diem que som la família blava i segur que d'aquesta també ens en sortiren tots junts».
Futbol sala i bàsquet
En futbol sala, el Manresa FS té en competició el seu primer equip a Segona B i el juvenil, a Divisió d'Honor Nacional. El seu president, Pere Joan Pusó, admet que, «en el nostre cas, encara que els ingressos al pavelló del Pujolet, amb la rifa o les entrades, no són una quantitat molt elevada, sempre hi perds diners i el pressupost es ressent. També s'ha de tenir en compte que la no assistència d'aficionats ho refreda tot i l'ambient a la instal·lació no és el desitjable. És una manera de competir diferent. Per a nosaltres el més important és que els equips de base puguin tornar a entrenar-se i així el retorn de quotes sigui el menys traumàtica possible en una temporada en la qual la nostra economia pot trontollar sinó hi ha més ajuts. Pel que fa a patrocinadors, alguns no han renovat i altres han retallat la seva aportació.
El Grup Via Artés s'ha estrenat, encara que amb retard, a la Lliga EBA de bàsquet. Santi Perramon, el seu president, parla d'una «situació estranya al pavelló. Cal tenir en compte que Artés viu el bàsquet molt de prop i ara no pot. Fins i tot per a aquesta temporada a la nova categoria havíem pensat augmentar la capacita de la pista amb cadires com vam fer el dia de l'amistós del Baxi, però de moment no podrà ser. És ben clar que jugar a porta tancada no dona cap avantatge, encara que nosaltres no teníem previst fer pagar una entrada fixa, però sí que teníem ingressos amb la rifa».
