L'Igualada va caure als Canyars, amb 9 jugadors. Decisions arbitrals agreujades pels visitants i la falta de determinació provoca la segona derrota blava de la temporada. En un duel de solidesa a Castelldefels entre dos equips que es caracteritzen per fer-se forts a l'àrea pròpia; ambdós tan sols havien perdut un partit en aquesta temporada.
Un cara a cara que històricament havia deixat moments vibrants i emoció fins al darrer sospir de partit. Els blaus volien refer-se de la derrota davant el Terrassa, seguint la tendència de la segona part de la jornada anterior. Es preveia un enfrontament d'allò més igualat, en què els petits detalls marcarien la diferència.
El conjunt de Cabestany no va iniciar el partit de la millor manera i els locals es van sentir còmodes durant el primer quart d'hora. Quan l'equip va començar a dominar el matx, va arribar la galleda d'aigua freda: jugada per banda i xut que desvia la defensa igualadina i entra a la porteria. Tot i aquesta situació, l'equip visitant va seguir la mateixa dinàmica, arribaven constantment ocasions a la porteria de Romero. L'equip no era prou precís per empatar el marcador, però se sentia bé. Al tram final de la primera part van succeir dues jugades que marcarien el duel. Penal no xiulat a l'àrea del Castelldefels sobre Goran; i tan sols dos minuts més tard, expulsió de Romans en una sortida dubtosa. L'enfrontament es complicava, i molt.
L'inici de la segona meitat va ser esperançador, quan els igualadins van disposar de dues ocasions però sense poder convertir. Per contra, al minut 57, en un contracop local, arribava el segon.
L'equip blau no es va rendir, però res sortia de cara, i és que al minut 66 Bernat Benito rebia una segona groga de manera incomprensible. Els darrers minuts van ser una lluita constant contra totes les adversitats i tercer gol local.
