La Federació Espanyola de patinatge va aprovar, el juny del 2018, l' scooter (patinet) com a nova modalitat dins el programa esportiu d'aquest ens federatiu. En els darrers cinc anys, la pràctica de l'scooter ha crescut exponencialment a tot el món i, des del 2013, se celebraven de forma oficiosa competicions d'àmbit estatal i internacional i, des del 2014, les finals de l'Imagin Extrem Barcelona. Les categories de més èxit de l'scooter són les anomenades street (carrer) i park (parc). Amb la introducció de l'scooter, ja són onze les especialitats regides per la Federació Espanyola de patinatge; aquestes són: hoquei patins, hoquei línia, patinatge de velocitat, patinatge artístic, inline freestyle, roller freestyle, roller derby, alpí, descens, skate i scooter.

En scooter street, un navassenc, Guifré Obradors, hi ha tret el cap amb èxit. Tant, que fa uns dies, el 6 de novembre, es va proclamar campió d'Espanya, precisament en l'edició d'enguany de l'Imagin Extrem Barcelona, al Parc del Fòrum. Obradors va guanyar el títol estatal amb una brillant actuació i, dos dies després, va ser quart al campionat mundial.

Guifré Obradors estudia un mòdul de disseny gràfic a Barcelona, però dedica força hores a la pràctica d e l'scooter street. Ara té 19 anys i en fa nou que va amb el patinet amunt i avall: «M'hi va enganxar un amic. Això a Navàs, on tenim una instal·lació precària per dur-hi a terme tot aquest tipus d'activitats. La vam aconseguir per mitjà dels pressupostos participatius de l'Ajuntament. En moltes ocasions anem a altres indrets, com al Pont de Vilomara i Manresa, on els skateparks estan molt millor. L'scooter no era gaire conegut, ho era més l'skate, però s'ha anat introduint».

Dos anys competint

Tot i que fa força temps que Guifré Obradors i l'scooter street fan parella, no va ser fins fa dos anys que el rider navassenc va començar a competir: «Els meus amics em veien alguna cosa per la qual destacava dins del grup i això em va fer decidir a entrar a la competició, i , entre els primers resultats, vaig fer un setzè lloc als Roller Games». A diferència de la majoria de pràctiques esportives, en l'scooter pràcticament no hi ha entrenadors ni preparadors, i els riders són autodidactes. «Tenim el responsable de la Federació Espanyola de patinatge, que el que fa és informar-nos de les competicions que hi ha, però en cap cas ens fa d'entrenador. Entre els vídeos que podem veure i la pràctica diària, ens anem formant i millorant». Econòmicament, almenys de moment, l'scooter no és una bicoca per als practicants. Segons Obradors, «en les competicions hi ha premis en metàl·lic, però són força simbòlics. Una altra cosa és si tens una marca de patinets al darrere, que sí que et pot donar alguna compensació. Jo n'havia tingut una, però només m'oferia material i no em va interessar. Ara n'estic buscant una altra, que m'ofereixi diners o com a mínim em pagui els viatges si hi ha alguna competició. Sense tenir una marca és molt complicat fer campionats internacionals perquè les despeses són molt grans, malgrat que formem part de la selecció».

Tres hores diàries

La dedicació de Guifré Obradors a l'scooter street és «normalment d'unes tres hores cada dia. Aquí al poble tot es torna molt repetitiu perquè hi ha pocs obstacles. A Navàs, no som gaires els que practiquem aquest esport, però sí que ens caldria un espai més adient, com sí que tenen a Manresa, però especialment al Pont de Vilomara. Allà el disseny del skatepark va ser fet per algú que hi entén, i amb materials que no necessiten tant manteniment».

L'scooter street és un esport que el valoren uns jutges. Obradors diu que «en els exercicis hi ha uns mínims marcats que s'han de fer, però el que es puntua més són els salts a les baranes. En el meu cas, quan competeixo, deixo la ment en blanc i alguna cosa improviso. La meva teoria és que és millor ser regular al llarg de l'exercici, encara que la dificultat de maniobres no sigui la més elevada. En el nostre cas, el casc no és obligatori, malgrat que hi ha caigudes i et pots fer mal, precisament en les cabrioles per les baranes. Quan jo vaig començar hi havia un boom, després es va estabilitzar i ara torna a haver-hi molt ambient en els skateparks.