Manresa no és pas una ciutat que es distingeixi pels esports d'hivern, però dos dels seus representants poden compartir presència en els propers Jocs blancs, el febrer del 2022 a Pequín. Les trajectòries esportives de Paula Raul i Ander Mirambell es troben en trajectòries força divergents. Ell és el precursor de l'skeleton a casa nostra, amb més de deu anys d'experiència a la Copa del Món i aspirant a ser olímpic per quarta vegada. Als 37 anys, es troba en la part final de la carrera. Ella, atleta d'origen, encara la seva segona temporada completa en aquest món. Prové dels 100 metres tanques amb l'Avinent Manresa, però el somni de participar en grans competicions va fer que es canviés al trineu. Ara, als 23 anys, ha aprofitat les lliçons del seu mentor, Mirambell, i les possibilitats que li ha atorgat la federació per aspirar a uns Jocs Olímpics per als quals només falta un any i tres mesos.

Consolidació de l'aprenentatge

Raul ja va prendre part la temporada passada en algunes competicions, que li van servir, sobretot, per conèixer molts circuits. Explica que, a diferència de llavors, «ara ja sé situar-me millor i com evolucionar en cada revolt. Tinc més coneixement de tot i no hi vaig amb tant temor». La pandèmia, com en totes les especialitats, també afecta l'skeleton, ja que l'equip estatal no podrà competir als Estats Units. «Farem s0rtides d'aquestes d'un mes per Europa. Hem d'aprofitar les pistes que estan obertes aquí per fer el màxim de baixades i obtenir més experiència. Llavors, des del punt de vista competitiu, cal millorar resultats en la Copa d'Europa i en la Intercontinental. Aquests no són definitius per ser als Jocs, ja que comptaran els de l'any vinent, però serviria per avançar en el camí».

I Pequín? Veu la cita encara lluny? «Quant a temps, veig que el somni és a prop, però ara he de fer el que es troba a les meves mans, acumular baixades» i adquirir una experiència que el març passat va quedar interrompuda, a la vigília d'un viatge per entrenar-se als Estats Units i abans d'un estiu en què la preparació va començar el juny, quan va poder accedir al CAR de Sant Cugat mentre ho combinava amb la seva feina d'educadora social a un centre de menors.

Esportista polivalent

El cas de Mirambell és diferent. Totalment consolidat, esmerça esforços, en els últims anys de la seva carrera com a esportista d'elit, a crear un equip estatal de cara al futur mentre no pot deixar de banda la seva preparació per arribar a la cita xinesa. Explica que la seva motivació «és màxima, amb mal a tot arreu i amb menys cabells, però amb moltes ganes de competir i que la Paula pugui venir amb mi als Jocs». Per a ell, la temporada pot ser una mica més tranquil·la, ja que «han congelat els punts de la Copa del Món, tot i que hi vull competir, sobretot a partir del desembre. M'interessaria estar bé a la Copa d'Europa de Winterberg i a la prova de la Copa del Món a Pequín. Cal mostrar-nos competitius i agressius en les baixades que considerem importants».

Després d'una pretemporada abrupta compartida amb el primer any de vida del seu fill, Kai, explica que «hem fet una inversió important en material, un canvi radical que ens pot donar més. Cal millorar els temps de sortida de l'any passat». Tot compta per a una meta que és lluny i a prop alhora».