Sumar un punt. Puntuar va ser el millor que va fer l'equip de Fer-ran Costa ahir a la tarda al Municipal de Vilafranca en un partit de baixíssima qualitat futbolística.

Els manresans, que van lluir la segona equipació (samarreta taronja i pantaló blanc), van renegar del joc característic de la selecció orange i van rivalitzar en incapacitat per generar joc combinatiu i en l'aposta pel joc aeri amb els futbolistes vilafranquins. A més, els dos equips van optar per inter-rompre les migrades iniciatives ofensives de l'oponent amb constants faltes que derivaven en contínues interrupcions. El resultat va ser l'equilibri enmig del descontrol futbolístic i unes justes taules.

La primera meitat va ser una mica més suportable que la segona. La prudència i l'estudi de l'oponent va condicionar el joc d'ambdós equips durant els cinc minuts inicials. Els de la capital de l'Alt Penedès van gosar prendre la iniciativa aleshores, i una intencionada rematada d'Antoni Pasquina des de l'exterior de l'àrea va sortir arran del pal esquerre de la porteria defensada per Marc Vito.

Els manresans van replicar i Noah no va poder rematar en condicions una bona centrada enrere que li havien servit des de la posició d'extrem dret (min 6). Els bagencs van manllevar el tempo del partit als locals i Noah va aprofitar un servei de falta lateral executat per Èrik Rafael per avançar el seu equip a l'electrònic (min 12). El davanter va rematar a gol des del segon pal, desequilibrat, però va atorgar avantatge als bagencs.

Marc Vito va haver de fer una palometa per aturar un xut de Mejía (min 14). A partir del quart d'hora, el joc es va espessir, va perdre fluïdesa i el mínim criteri que havia tingut fins aleshores i el partit va derivar en una lluita per treure profit de la incapacitat de crear.

Toni Sureda va rematar des de fora de l'àrea de penal per sobre el travesser (min 17). Va ser l'última acció ofensiva remarcable del Manresa durant el primer període. Els jugadors d'Iván Moreno havien recuperat la iniciativa però mai van palesar un nivell de joc acceptable, mentre els bagencs es limitaven a treballar en defensa.

Els locals es van aproximar a la porteria manresana onze vegades, però no van generar la segona ocasió fins la jugada en què van materialitzar el gol de l'empat. Marc Vito no va tenir cap dificultat per aturar els xuts rasos de Mejía (min 22) i Gerard Boira (min 40). Noah Baffoe va intentar sorprendre Toni Casamayor amb una vaselina des de 40 metres que va sortit desviadíssima (min 44).

Insistència premiada i carències

La insistència dels vilafranquins els va fer mereixedors d'assolir la recompensa del gol de l'empat i una pèrdua de pilota a la línia de tres quarts defensiva dels visitants va facilitar que Sergi Escofet encarés en solitari Marc Vito i el superés amb un xut ras inapel·lable 37 segons abans del minut 45.

La segona meitat va permetre a ambdues formacions exhibir la seva pitjor versió futbolística. No en va, quan només s'havien jugat 2 minuts i 15 segons, el joc ja es va haver d'interrompre per atendre un futbolista durant un minut.

Els vilafranquins van intentar mantenir la iniciativa ofensiva, però la seva tenacitat va despullar totes les seves limitacions i carències. En aquest context, el generós esperit de lluita dels 22 futbolistes es va convertir en l'actor principal de la funció, amb l'excés de faltes tàctiques i les conseqüents interrupcions del joc com a secundaris de luxe. David López i Sergi Escofet van protagonitzar les migrades aproximacions dels locals i Noah va rematar als núvols en una posició molt forçada (min 75).