Per edat segurament no vaig ser conscient de la grandesa del Maradona jugador, de l´impacte que va representar per a la societat catalana, el 1982, la seva arribada al Barça i com d´inabastable va ser la seva actuació al mundial del 1986, el de Mèxic, el que diuen que va guanyar sol i que el va convertir en un Déu al seu país. Segurament, en les últimes dècades hem estat més informats de tots els seus problemes amb les drogues, amb l´alcohol i la seva imatge histriònica cada vegada que apareixia a un mitjà de comunicació.

Perquè sempre hi haurà discussions sobre si ell o Pelé han estat els millors jugadors de la història. Amb el brasiler, que té vint anys i una setmana més que ell, hi ha hagut grans disputes personals, però després una reconciliació tan gran que ahir, quan va saber la notícia de la mort de l´argentí, no va dubtar a dir que jugaran plegats a futbol al cel. Sobre el que no hi ha cap discussió és que Maradona és el futbolista de la història que més enllà ha traspassat el llindar de l´esport, el més conegut per tothom. Ha estat tan venerat que al seu país fins i tot van fundar l´Església Maradoniana, que té és de 500.000 seguidors.

Maradona se surt de l´estil dels déus moderns, dels que s´han de cuidar al màxim i que no poden mostrar cap signe de debilitat. Ell els va mostrar tots des de l´inici dels seus problemes amb les drogues a la dècada dels vuitanta. Si teniu la possibilitat de veure el documental «Diego Maradona», a Movistar Plus, feu-ho. És un viatge apassionant i molt proper a una mentalitat rebel amb el poder i massa generosa amb segons qui, el d´un heroi amb peus de fang idolatrat a Nàpols però insultat a la resta d´Itàlia quan va eliminar la selecció d´aquest país del mundial del 90. Va seguir l´adéu després del dopatge a la Copa del Món dels Estats Units, els problemes amb fills il·legítims, l´amistat amb Fidel Castro i una trajectòria com a entrenador en què no va assolir la glòria anterior malgrat disposar del millor Messi . Si repassem el seu palmarès, més enllà de dues lligues, una UEFA i el mundial, no és tan enorme com el d´altres. Però ell serà sempre el més popular. Des d´ara tenim un altre motiu per odiar aquest desastrós any 2020.