El 5 de juny del 1983, Montserrat respirava ambient blaugrana. Feia poques hores que el Barça havia guanyat la Copa del Rei, quan l´entitat vivia la conquesta d´aquest títol com ara se celebraria una Champions davant de l´etern rival, el Reial Madrid, amb un gol en posició inversemblant de l´extrem Marcos Alonso, el pare de l´actual jugador del Chelsea, en l´últim minut. L´expedició blaugrana acabava d´arribar de Saragossa, on s´havia disputat el partit, i gràcies a les gestions de l´aleshores vicepresident del club, Nicolau Casaus, van passar per la basílica a oferir el trofeu, amb Diego Maradona al capdavant. La imatge que acompanya aquest article, presa per l´excap de fotografia de Regió7 Salvador Redó, és curiosa perquè conté diverses històries en ella mateixa.

D´una banda, apareix l´astre argentí al costat del president Josep Lluís Núñez, a l´esquerra de la foto. L´empresari havia utilitzat la carta del fitxatge milionari de l´estrella sud-americana per rellançar un club al qual havia accedit cinc anys enrere. El 1978, l´any en què es va aprovar la Constitució espanyola, el Barça havia dit adéu al Johan Cruyff jugador i no era l´equip que marcava el ritme a l´estat, ni a Europa. La final de la Recopa del maig següent, el 1979, a Basilea, va marcar l´inici d´una era de grans desplaçaments en finals en què les banderes catalanes, anorreades per l´anterior règim, tenien tan pes com les blaugrana. Però cal no oblidar que el triomf de Basilea va ser amb Quimet Rifé a la banqueta després de la destitució a mitja temporada del francès Lucien Muller. El Barça va ser cinquè a la lliga i en els següents cursos seria quart i novame

Derrota al Camp Nou

En el partit inaugural del mundial d´Espanya, el 1982, Maradona va jugar el seu primer partit al Camp Nou, amb derrota contra Bèlgica. Al cap d´unes setmanes hi va aterrar del tot, tot i que la seva primera temporada va venir marcada per una aparent hepatitis, malaltia que ben bé podria haver estat una altra més relacionada amb la seva vida privada. Però l´equip va acabar bé l´any amb dos títols, la Copa, la de la celebració a Montserrat, i la Copa de la Lliga, torneig que només va tenir quatre anys de vida i aconseguit també contra el Reial Madrid, en què Maradona va marcar un dels seus gols més icònics de blaugrana, regatejant el lateral Juan José, que es va estampar amb les cames obertes contra un dels pals.

Només tres mesos després de la foto, Maradona va ser caçat per central de l´Athletic de Bilbao Andoni Goikoetxea, que li va destrossar un turmell. Es va perdre mitja temporada i no va poder ajudar l´equip a guanyar la lliga. Es va perdre també la Copa contra els bascos, enmig d´una batalla campal, i Núñez i Maradona van enfrontar-se de tal manera que l´argentí va acabar al Nàpols.

A la foto, agafant la Copa amb Maradona, hi apareix Francesc Papi Anguera, l´històric encarregat del material del primer equip. En el futbol hiperprofessionalitzat d´avui en dia, seria complicat veure un personatge amb aquest càrrec en un lloc tan destacat, però en aquells anys, encara molt lluny de l´aparició del futbol de masses i les xarxes socials, els clubs disposaven d´aquests elements indispensables per a la cohesió del grup. A més, aquell mateix mes es jubilava.

A l´esquerra d´Anguera hi ha el centrecampista i lateral barceloní Tente Sánchez, capità d´aquella formació. Entre Núñez i Maradona, l´estampa de Casaus, reconegut arreu pel seu tracte amb les penyes i els discursos que feia quan el club guanyava alguna Copa a la Basílica de la Mercè. I entre Anguera i Sánchez, una sorpresa, un directiu de l´època que aquests dies apareix molt als mitjans, Carles Tusquets, l´actual president de la junta gestora. I és que han passat 38 anys, però en el futbol, com en la vida en general, el món és molt petit.

Tensió a la vetlla

La vetlla de Diego Armando Maradona va viure ahir moments de tensió per enfrontaments entre la policia i aficionats. Centenars de seguidors de l´astre es van reunir al voltant de la Casa Rosada, la seu de la presidència el país, per entrar a acomiadar el mite, mort dimecres i que les últimes informacions deien que havia de ser enterrat ahir mateix a un cementiri de la província de Buenos Aires on descansen els seus pares, Diego i Tota.

L´últim adeu a Maradona a la seu del govern del país transcorria sense incidents, però davant de les cues de persones que veien a venir que no podrien entrar abans de les quatre de la tarda a acomiadar-se´n, la policia va començar a establir talls a partir dels quals ja no es permetia avançar ningú més. Això va provocar càrregues al voltant de la Plaza de Mayo. Segons va informar la cadena TyC (Torneos y Competencias), les autoritats van carregar amb bales de goma, tancs d´aigua i gasos lacrimògens. Una part de la multitud va respondre amb el llançament de pedres i ampolles. Ahir a la nit la tensió seguia augmentant a l´espera que al seguici fúnebre sortís de camí cap al Jardí de Bella Vista, lloc de l´enterrament.

Aquest fet va provocar que les autoritats decidissin allargar durant tres hores més l´obertura de la sala on hi havia les restes mortals de l´exfutbolista, per tal de poder engolir tota la multitud. En certs moments, fins i tot es va haver d´interrompre el cabal de visites i retirar el fèretre.