La palista urgellenca Núria Vilarrubla (1992) estava confinada, com tothom, l´última vegada que va aparèixer en un reportatge en aquest diari. Era el març passati havia de fer servir un garatge del costat de casa seva per no deixar de dur a terme la preparació física necessària en un any que era olímpic. Cal no oblidar que fins a final d´aquell mes no es va saber que els Jocs de Tòquio es traslladaven al 2021 i, per tant, tots els esportistes susceptibles de ser-hi havien de seguir amb la planificació com si res no hagués passat.

Vilarrubla, de fet, encara no hi estava classificada. Havia de disputar un selectiu a l´abril, en disputa amb la basca Klara Olazabal per obtenir la plaça corresponent a l´estat espanyol en la categoria de C1 femení, que s´estrena a la capital nipona com a prova olímpica. D´allò fa vuit mesos, just ara que falten els mateixos per a la inauguració del certamen. I entre l´un i l´altre, ja té el passaport per ser a Tòquio el juliol i ha començat la preparació per arribar en la millor forma possible al dia en què comenci la competició.

L´esportista de la Seu explica que, fins que va poder competir al selectiu, que finalment es va disputar a l´octubre, «va ser un temps molt intens. El procés de sortida del confinament va ser progressiu i no vaig poder afrontar competicions fins a la tardor, però alhora va ser una època de molt plaer i d´energia per poder recuperar la pràctica del meu esport». A més, «a la primavera vam poder remar en una zona natural, amb un riu pel qual baixava l´aigua del desglaç i em va donar molta energia pel fet de tornar a practicar el meu esport».

La notícia de l´ajornament dels Jocs va provocar en ella «un sentiment ambivalent. Existia la doble vessant, ja que si es mantenien encara havíem de fer el selectiu i tot estava en una situació molt incerta. Després, progressivament, va ser un tot un alleujament, ja que no era el moment per celebrar-los i llavors calia posar-se a pensar com ens adaptaríem a la nova situació. Amb la suspensió ens permeten veure´ls amb més il·lusió i preparar-los amb més ganes d´arribar-hi».

Tots els mesos de tensió, per tant, es van acabar a l´octubre. A causa dels punts acumulats en les proves que s´havien pogut fer abans de la pandèmia, fins i tot el 2019, Vilarrubla partia amb avantatge sobre Olazabal. «Abans de la competició sempre hi ha moments per a tot, però un cop comença no deixo cabuda als dubtes ni als qüestionaments. En els mesos anteriors, en alguns moments, no sabia si estaria totalment preparada, però quan et poses a l´aigua tot marxa». El motiu és perquè «en aquest context, la capacitat de control és teva. Assumeixes que pots guanyar o perdre com a situacions que pots gestionar, però el temps previ és el que es fa més dur de rosegar». L´avantatge, si n´hi podia haver cap en aquesta situació, és que la seva rival «es trobava igual. Per a totes dues va ser molt dur, el període entre l´abril i l´octubre».

Un cop assolit l´objectiu, «em vaig sentir molt contenta per la feina feta, però de moment intento no pensar gaire en com aniran les coses a Tòquio. Alguns dies sí que ho projecto, però em centro més en el treball diari, que puguem adaptar cada preparació a allò que arribi ja que amb la pandèmia no pots programar a llarg termini».

Segurament per aquest motiu, també prefereix no pensar gaire en com seran els Jocs. «No me´n construeixo grans expectatives. Voldria que fossin amb el màxim de públic possible, però suposo que hi haurà moltes mesures de seguretat i moltes restriccions. Ja passaria en una situació normal, ara encara més».

La competició d´eslàlom està programada per a la primera setmana. De fet, els Jocs comencen el 23 de juliol i les eliminatòries de C1 es fan el 28. «No sé encara si podré anar a la cerimònia inaugural perquè no sabem ni com serà. A més, tindré entrenaments i ja sabem que, un cop hàgim participat, no ens deixen estar gaires dies a la vila» gaudint de la resta.