El Muntanyesa-Manresa havia aixecat molta expectació mediàtica arran del debut a la Bombonera de Nou Barris, la seu de l´equip del barri de la Prosperitat de Barcelona, de Sergio García i Joan Verdú, dos ex-Primera amb passat, sobretot, a l´Espanyol.

Tots els focus estaven posats sobre ells, i encara més quan als 10 minuts de joc el davanter del Bon Pastor avançava els grocs-i-negres amb un xut des del punt de penal. Però el Manresa també va voler entrar a la festa sense que l´haguessin convidat i, a poc a poc, va anar prenent el protagonisme de les dues figures mediàtiques que tenia al davant. Àlex Sánchez s´estrenava com a golejador aquesta temporada amb el gol de l´empat i Noah, que al minut 49 havia errat un penal, va fer el segon, per aigualir el que hauria estat la primera victòria de la Munta aquesta temporada.

A més a més, l´actuació del Manresa va provocar un fet inèdit. A la graderia, encara que darrere d´una tanca que separava el recinte del carrer, hi havia la Penya Al hueco. El que a l´inici va començar amb el lema «¡..., este año volveré a estar contigo!», va acabar convertint-se en un més que expressiu: «Hasta los h..., estamos hasta los h...». I tot plegat per la remuntada d´un jove equip manresà que va madurant.

La sortida amb molta empenta d´un i altre equip, amb contínues arribades a les dues àrees, va donar un tomb als deu minuts de joc. Una cessió des de la defensa cap al seu porter i un excés de confiança de Marc Vito va provocar que aquest fes caure el davanter local Sergio Garcia a l´àrea petita. El dit índex de Moreno Villaécija, sense dubtar-ho, va assenyalar el punt de penal. El mateix Sergio García feia pujar l´1 a 0 al marcador.

No obstant això, el Manresa no va perdre la cara al partit. De fet, no va trigar gaire a canviar de nou el guió. Això, malgrat que un altre contratemps en forma de lesió de Solernou obligava el tècnic Ferran Costa a fer sortir De Sande al terreny de joc. Dins del mateix minut 17, el Manresa va avisar del que arribaria segons després. Arran d´un córner, Toni Sureda xutava amb males intencions des del balcó de l´àrea i un defensa va rebutjar la pilota. Es va treure de nou de cantonada i el porter Segovia no va poder refusar amb claredat una pilota a l´olla que, finalment, la colpejà Àlex Sánchez des del cor de l´àrea, a la dreta de la porteria local. L´empat era un fet pocs segons abans de complir-se el 18.

El ritme de joc de l´inici es va anar perdent, però va anar creixent la intensitat amb què es disputaven les pilotes dividides, quelcom molt habitual en un camp de reduïdes dimensions com el de la Muntanyesa. La crispació a l´ambient, dins del terreny de joc, a les banquetes i a la graderia, va anar augmentant fruit del nou escenari que es va dibuixar amb el gol de l´empat. La manca de fluïdesa provocaria que no es tinguessin més notícies dels porters.

A la represa, les àrees van tornar a guanyar protagonisme. Semblava que els ànims s´havien calmat i que les asprors s´havien quedat al vestidor. A minut 48, Nil Pradas va protagonitzar una arribada fins al fons i la seva centrada-xut, molt ajustada al primer pal, la va haver de neutralitzar Segovia amb certes dificultats. La sensació era que el Manresa havia entrat amb millors sensacions. Els deixebles de Fran Costa van poder reflectir al marcador aquell feeling. Però Noah, l´encarregat de llançar un penal amb què l´àrbitre va castigar unes mans d´Àlex Alba, arran d´un xut des del balcó de l´àrea d´Uri Pérez, enviaria la pilota a fora. El Manresa no va abaixar els braços, malgrat el pas endavant dels locals. Quan els locals més visitaven els dominis de Marc Vito arribaria la jugada del segon i definitiu gol del Manresa. A la zona ampla del camp, Àlex Sánchez cedia cap a Izan Checa i aquest, per segona setmana consecutiva, assistia Noah perquè el davanter anotés el gol de la victòria. Noah es va anticipar a la sortida desesperada de Segovia (minut 70). Un xut creuat de Sergio García per sobre del travesser (min 72), i un altre de Brian Canalejo al lateral de la xarxa (min 74), van ser les últimes aparicions locals en atac.

Les baixes passions van tornar a aparèixer al darrer tram d´un partit cada vegada més calent. Una centrada-xut de Toldrà des de l´esquerra, que a punt va estar de sorprendre un Segovia molt atent (min 85), i una jugada nascuda a la defensa manresana i que culminaria Noah amb una vaselina (min 86) serien dues bones oportunitats per haver sentenciat un marcador obert durant set llargs minuts d´afegit.