El record que el manresà Thierno Boubacar Diallo conservarà d´aquest any tan estrany és la fotografia que il·lustra aquesta pàgina, cinc medalles lluïnt sobre el xandall després de convertir-se en un dels principals protagonistes dels Campionats d´Espanya de gimnàstica, celebrats a inicis de setmana a Valladolid. Ahir, des de la Residència Blume de Madrid, on viu i entrena amb la mirada posada en l´horitzó olímpic de Tokio, va repassar les dificultats de ser un esportista d´elit en un any tan difícil com ho ha estat el 2020 i del futur immediat, que es presenta engrescador i carregat de reptes.

Quan feia que no competia?

Des de mitjans de març. Érem a Bakú, a l'Azerbaidjan, per participar en una prova de la Copa del Món que durava tres dies i després del primer ja vam haver de buscar un vol i marxar a causa de la pandèmia. També havíem d'anar a Doha, al Qatar, però es va suspendre.

Nou mesos després, com es va sentir a Valladolid?

Tants mesos sense competir es noten molt, tant en l'aspecte físic com en els nervis que passes. Però tenia ganes de tornar-hi, i estic molt content, tant pel treball que he fet com pels resultats.

Els resultats de Valladolid van ser els que esperava?

Sí, la veritat és que sí. Recordo que, parlant amb la psicòloga, li vaig dir com em veia, què faria, i només em vaig equivocar en el pronòstic de barra: creia que acabaria 3r o 4t i vaig obtenir la plata. Vaig clavar l'exercici i això va ser clau perquè em va donar tres dècimes més.

Com es va entrenar durant el confinament?

Doncs a l'inici vaig fer exercicis a casa per mantenir la forma. Al maig ja van obrir el club, hi vaig anar un parell de setmanes i després ja va ser possible tornar a la Blume, on vam crear una bombolla en la qual no hi havia gaire gent. Des de fa tres o quatre mesos vam poder tornar a entrenar amb normalitat.

No deuria ser fàcil agafar el ritme novament.

Costa molt, certament. Pots estar mesos entrenant fort, però si després estàs un parell de setmanes sense fer, es nota molt.

L'equip espanyol, amb vostè com un dels seus integrants, va assolir la classificació per als Jocs Olímpics de Tokio. La seva participació està assegurada?

No, la plaça fixa només la té el Ray Zapata, perquè s'ha classificat per l'aparell de terra. Però les quatre places de l'equip ens les jugarem un grup de sis, vuit gimnastes, en quatre controls que es faran l'any vinent.

No hi ha altres competicions estatals o internacionals per decidir les places de Tokio?

Hi ha altres competicions, a finals de febrer ja tenim una Copa del Món, i després se'n fan un parell més. Però la classificació olímpica es decidirà en els controls, perquè així les condicions són les mateixes per tots.

Com recorda els Mundials de Stuttgart de l'octubre de l'any passat, en els quals van obtenir el bitllet olímpic?

Va ser molt difícil, molt igualat. I al final vam patir perquè els alemanys venien darrere, estaven apretant, competien a casa. Però vam fer una actuació a les anelles molt bona i ens vam classificar nosaltres. Vam competir molt bé. I jo, ara, veig l'equip més fort que l'any passat.

En diverses ocasions, ha comentat que ha de millorar en dos aspectes: la dificultats dels exercicis i l'execució. Com ho porta?

Hem començat treballant la dificultat, i després l'execució. És important aquest segon aspecte perquè si parteixes amb un exercici més difícil, però no l'executes bé, la nota baixa. Estic introduint elements de més risc, i per això cal entrenar molt per dominar-los fins el punt que no et costi fer-los. Jo em noto millor, s'està reflectint el treball que estic fent. La clau és fer molta repetició.

Treballen molt l'aspecte psicològic?

L'autocontrol és molt important. El treball que faig amb la psicòloga m'ajuda bastant, m'ensenya a afrontar la competició.

El talent i el físic són necessaris, però el cap ha d'estar lloc per aconseguir resultats.

L'aspecte mental és tant o més important que el físic. A mi sempre m'ha costat dominar els nervis, la pressió, ... Per això el treball amb la psicòloga m' ajuda.

Ara toca descans?

Només avui! Demà ja tornem als entrenaments. Després, uns dies de festa nadalenca, i a partir de principis d'any ja no pararem.