La Copa. Paraula tabú (i no pel base belga). Fins ara gairebé no se´n parlava, però ahir en l´ambient semidesèrtic del nou Congost ja començava a circular el mot. «I si ens hi classifiquéssim?». Perquè, és clar, tot es veu molt diferent després de guanyar el Joventut a casa, i més aquest Joventut d´enguany, el que es mou a la part alta a la lliga, ha entrat a la segona fase a Europa i pot accedir a pagar fitxes que fins fa quatre dies eren impossibles d´abastar gràcies al múscul econòmic adquirit últimament.

Ara mateix, quan al Baxi li falten cinc partits per acabar la primera volta de la lliga, és complicat de dir si realment té esperances de ser entre els vuit primers. Això comptant que no passi el de sempre, que atorguin l´organització a la ciutat d´un equip que no s´hi classificarà, posem Las Palmas, Sevilla o Bilbao, sense anar més lluny, i que hi acabin anant set equips. Set, precisament, són les victòries en tretze jornades disputades que acumulen els bagencs, cada cop més sòlids, cada cop més confiats i amb més elements positius sumant a la causa.

De fet, la temporada passada hi va haver dos equips que van participar a la fase final de Màlaga amb nou partits guanyats. També és cert que el Burgos, amb els mateixos, va quedar-ne fora i que no es pot extrapolar una lliga de divuit a una de dinou. Dels cinc partits que li queden al Baxi fins al 9 de gener, almenys tres semblen al seu abast, tot i que Pedro Martínez tocaria el crostó de qui escriu això per aquelles coses que tots els rivals són de la seva lliga i que no es pot descartar guanyar a qualsevol lloc. I també perdre-hi. Però somiar és gratis, i aquest equip hi convida.

I hi convida, sobretot, perquè juga bé i perquè posa el col·lectiu per damunt de les individualitats. L´entrenador destacava a la zona mixta l´esperit de jugadors com Hinrichs, que va preferir fer la cinquena falta abans que Tomic anotés una cistella fàcil. El premi va ser un tir lliure important errat pel croat. A més, disposa de basquetbolistes en un gran estat de forma. Scott Eatherton, faltes a part, ha foragitat tots els debats sobre ell i pot fer molt més a l´actualitat que a l´inici. I també Dani Pérez qui ara també anota de lluny. El seu estat és per no quedar-se mirant les finestres FIBA per la televisió.

A més, Pedro Martínez, que cal no oblidar que ahir va haver de gestionar el partit sense Makai Mason, la seva font de punts exterior, té ara una bateria de dosos i tresos molt del seu gust. Els dotze rebots de Jou, sis en atac, no són sinó un reflex de la seva gana, i ara disposa d´un element com Dulkys i del ja conegut Vaulet que fan pujar molt la intensitat a les dues bandes de la pista.

El conte de la lletera, que tant detesten els entrenadors que només pensen en el pròxim partit, ja és aquí per quedar-s´hi durant les properes setmanes. I si s´arriba a bon port, la paradoxa serà terrible. Com un equip que depèn tant de la seva afició ho pot aconseguir, o fins i tot acostar-s´hi o pensar a fer-ho, sense haver-ne pogut gaudir a la seva pista? I, encara més, si el torneig es juga sense espectadors, seria una pena que després de disset anys esperant, el Manresa ho hagués d´afrontar sense caliu a les graderies. En una època tan fosca, potser tenim llum abans de la Llum.

Plantejament d´inici del Baxi amb una agressiva defensa d´Eatherton sobre Tomic i Vaulet sobre Lopez-Aróstegui (MVP la jornada passada) que dona resultat i amb Jou defensant al base contrari per descarregar de feina Dani Pérez. La Penya mostra les seves cartes intentant entrar pilotes a Tomic i defensant sense ajudes els blocs directes, això dona ales a un desfermat Dani Perez que aconsegueix anotar amb fluïdesa. El Baxi tiba d´agressivitat defensiva, busca córrer amb els pivots i carrega amb encert el rebot ofensiu per aconseguir estar ficat dins d´un partit que es posa d´esquena al tercer quart. Una oportuna falta de tres tirs sobre Tabu a manca d´1 segons permet acabar el tercer quart només 3 avall. A l´últim parcial, Eatherton castiga els pivots rivals i els triples de Dulkys i Pérez permeten posar-se davant. La jugada que reflecteix la lluita dels locals passa a 32 segons per acabar i amb 3 a dalt, Guilem Jou agafa el seu sisè! rebot ofensiu i dona la possessió de la tranquil·litat per als locals. A còpia de defensa i agressivitat el Baxi treu un difícil partit davant un rival amb jugadors de molt nivell, deixa amb un 20% (3/15) triples l´equip de millor percentatge (41%) de la lliga i agafa 17 rebots ofensius (9 a l´últim quart). Joc coral amb atac que no va trobar a faltar Mason i amb cinc jugadors amb dobles figures. Bon plantejament sobre els homes importants de la Penya i un nivell d´intensitat superior al rival, les claus per seguir a la lluita.