El pilot de motos Marc Calmet (Guardiola de Berguedà, 1987) es mou des de fa dies amb dues mascaretes per evitar un disgust que frustri una de les grans il·lusions de la seva vida: participar en el mític Ral·li Dakar, que a partir del 3 de gener se celebrarà per segon any consecutiu a l'Aràbia Saudita. Després d'un 2019 ple d'èxits, en el que va quedar campió català de resistència sobre terra, a més de ser segon en endurades i de guanyar en la categoria Open de la Baja Aragón, enguany, com tothom, ha fet el que ha pogut. Però el 2021 començarà de la millor manera, debutant en una de les competicions més llegendàries de l'esport mundial com a membre de l'equip oficial de Rieju.

Han de passar molts controls abans de marxar?

Per Sant Esteve ens faran un test en una clínica de Girona que obrirà per nosaltres, i el mateix dia ja ens donaran el resultat perquè s'ha de fer menys de 72 hores abans d'embarcar. El dia 28 al matí agafem el vol cap a Aràbia, i un cop allí passarem dos dies en un hotel, ens faran una altra prova i, si surt negativa, anirem cap al campament on cada equip serà una bombolla. I ja no en sortirem fins el darrer dia.

El contacte amb la resta de la caravana estarà prohibit?

Sí, absolutament. Encara que tinguis un amic en un altre equip i el vulguis anar a saludar, no podràs fer-ho.

Ja té la moto a punt?

La vam embarcar el 3 de desembre a Marsella, el port des d'on surten tots els vehicles europeus que participen al Dakar. Hi ha un altre vaixell pels americans, un pels asiàtics, ...

I el 3 de gener, gas a fons ...

Sí, el 2 hi ha un pròleg d'11 km per decidir l'ordre de sortida, i l'endemà l'etapa inaugural.

El seu primer Dakar. Tenia la idea al cap des de feia temps?

Recordo que el 2005 vaig anar amb el meu pare, Enric, a Barcelona a veure la sortida. Les verificacions es feien al Palau Sant Jordi i aquell dia, jo aleshores tenia 17 anys, vaig tenir clar que algun dia hi participaria.

Què el va fascinar?

Poder contemplar aquell desplegament, grans pilots, grans camions, grans patrocinadors, les assistències, ... Tot allò només ho havia vist per la tele! Jo feia motocròs des dels 12 anys, m'encantava el supercròs nord-americà. Però aquell dia va canviar el meu objectiu.

Passar del motocròs a l'arena del desert és fer un salt de gran envergadura.

Sempre havia fet motocròs i enduro, però el 2017 vaig decidir passar als raids. Vaig prendre part a la Baja Aragón i, tot i patir uns problemes mecànics, em va anar bé. Des d'aleshores, entreno molt la navegació i ho combino amb l'enduro i la resistència, que em proporcionen l'experiència necessària. En un ral·li s'aplica la velocitat del motocròs, la tècnica del trial i la resistència de l'enduro. La barreja de totes aquestes disciplines m'ha donat una bona base física i tècnica.

El que serà una novetat és el desert. El preocupa?

El desert em fa respecte. Podríem dir que el més semblant que he fet a pilotar pel desert ha estat la Baja Aragón i, aquest any, el Rally Montes de Cuenca.

Ha pogut entrenar i competir gaire aquest 2020?

Havia d'anar al ral·li del Marroc, però es va suspendre, i en total he fet cinc curses, dues abans de la pandèmia i tres després. Després del confinament, vaig començar a entrenar, fent molts quilòmetres als Monegros. També vaig poder dur a terme entrenament de roadbooks a la zona d'Igualada.

Què vol dir?

Hi ha una escola de navegació, OBT MotorSport, que té llibres de ruta de diversos llocs de Catalunya i l'Aragó. Així pots anar agafant experiència en la lectura de mapes.

Enguany, el Dakar estrena tauletes per a la navegació.

Sí, però no pas per les motos, que continuarem anant amb paper. La diferència és que no ens donaran el full de ruta de l'etapa el dia abans sinó quan quedin 30 minuts per començar. Això està molt bé perquè així els modestos tenim més possibilitats.

Per quin motiu?

Quan es facilitava el llibre de ruta el dia abans, els equips grans l'enviaven a Europa i allí tenien un map man que els buscava la ruta més curta i els retornava el roadbook modificat. La mesura presa pel Dakar aquest any ho iguala tot una mica, a més del fet que l'organització ha preparat etapes més tècniques i no tan ràpides.

Què li fa més respecte a l'hora de pensar en la cursa que començarà el 2 de gener?

El desert obert, perquè no hi tinc experiència. Fins ara, he fet molts quilòmetres als Monegros, que en part és similar, però hi ha una diferència important: l'arena. Per això, no em preocupa tant el desert en si mateix com la superfície, el terreny. Nosatres tenim terrenys més durs, en canvi a l'Europa central hi ha superfícies més arenoses. Però vaja, l'objectiu és arribar i acumular quilòmetres.

A més, no tot seran dunes.

Exacte, hi ha pistes, i aquest tipus de terreny ja me'l conec més. En la primera etapa, pel que he pogut saber, hi haurà molt tram de pista, i això em permetrà agafar feeling amb la moto.

L'objectiu, diu, és arribar al final, més enllà de fixar-se un lloc a la classificació?

És el meu primer any i em sentiré satisfet si arribo a la meta i puc ajudar els meus companys d'equip. Si en una etapa veig que vaig bé, doncs puc intentar exigir-me més.

Com està muntat l'equip?

Rieju té tres pilots i l'assistència de l'equip gironí FN Speed. Jo debuto, però els meus companys ja tenen experiència al Dakar: el Joan Pedrero hi ha estat dotze vegades i l'Oriol Mena un parell. I han aconseguit acabar entre els deu primers en algunes ocasions. De fet, l'objectiu de l'equip és que algun dels pilots faci top-10.

Com es va concretar la seva entrada a l'equip oficial de Rieju?

Rieju és un fabricant català de ciclomotors. L'any passat, l'empresa es va quedar la cadena de producció de Gas Gas per entrar en el món de l'off road. I una manera de promocionar-se és participar en el Dakar. Per aquest motiu va muntar un equip l'octubre d'aquest any.

Fa ben poc d'això. La feinada deu haver estat intensa.

Jo ja tenia previst d'anar al Dakar com a privat. Just després del Montes de Cuenca, on vaig acabar en la tercera posició, Rieju em va trucar per demanar-me si volia formar part del seu equip. A partir d'aleshores, hem viscut dos mesos frenètics, preparant les motos, els equipaments, ... La sort que tinc és que conec el Joan i l'Oriol perquè hem corregut plegats proves d'enduro, i per mi és un honor poder estar al Dakar al seu costat.

Vostè deurà córrer sense pressió, doncs.

La pressió la tenen ells, sí. La meva feina serà ajudar. En les darreres setmanes he parlat molt amb ells, m'han donat molts consells, i un cop allà, en el dia a dia, ja s'anirà veient com va tot. D'entrada, no hi ha ordres d'equip, i a partir d'aquí la cursa ja anirà posant tothom al seu lloc.

Seran gaire persones a la seva bombolla?

L'equip està format per tres pilots, dos mecànics, un responsable de premsa, un fisioterapeuta i el director de l'equip. En total, vuit persones, però hem de tenir en compte que el grup de FN Speed està format per 72 persones, ja que porten l'assistència d'altres pilots. Dels espanyols, és l'equip més gran.

Per tant, vostès òbviament coincidiran a la cursa però la resta del temps sempre estaran al campament.

Sí, seran dotze etapes i una jornada de descans. En total, 7.646 km, 4.767 dels quals seran cronometrats.

Parlàvem del respecte que provoca el desert ... però a aquestes magnituds tampoc hi està gens acostumat.

A la Baja pots fer una etapa de 400 o 500 km, al Dakar pots superar els 400 km comptant només el tram cronometrat i aleshores n'hi has de sumar 200 o 300 d'enllaç. I són precisament aquests trams d'enllaç els que més t'afecten.

Per què?

Quan acabes el tram cronometrat, has de fer l'enllaç per carreteres d'asfalt a 90 km/h, ja no vas amb tensió però els has de fer, i és un cansament que es va acumulant, et va fatigant.

Què en sap del recorregut?

Aquest és el segon any que es fa el Dakar a Aràbia i el Pedrero diu que és el més similar al Dakar africà. No hi ha tant públic com a Sudamèrica, on es veu que et trobaves gent fins i tot al desert. Les pistes són més segures que les africanes i no estan tan abandonades.

El desert deu ser igual a tot arreu o també hi ha diferències?

El d'Aràbia es veu que és més fred que el d'Amèrica del Sud, en un arribes a 35 graus i a l'altra a 40, i a la nit a Aràbia pots baixar de zero graus. No estarem en hotels, però almenys dormirem en caravanes.

Així i tot ...

Sí, el risc de la fatiga hi és, descansar és important. He d'evitar empalmar dos dies sense dormir en les etapes llargues. N'hi ha una que té més de 800 km! Em fa por arribar cansat a la segona setmana, però crec que he treballat bé per arribar físicament bé al Dakar.

L'acord amb Rieju és per aquest any i prou?

De moment, hem signat per participar en aquest Dakar i fer la temporada 2021 d'enduro. De moment, em centro en això.

Com ha vist la KTM 450 Rally que portarà a Aràbia?

Rieju no fabrica motos de ral·li i per això la base que portarem és la KTM 450. És la moto que porten la majoria dels pilots privats, tota una garantia de fiabilitat. Jo ja n'havia portat com a privat. La idea de Rieju és fer una moto de 4 temps, a mitjà o llarg termini.

El primer Dakar ... amb ganes que no sigui l'últim?

Això espero. El Dakar és la F-1 de l'enduro, tothom hi vol participar.