24 de desembre de 2020
24.12.2020
Regió7

De Mura a Iowa gràcies al beisbol

El jove Carles Horrillo, format al Beisbol Club Manresa, aconsegueix una beca en una universitat dels Estats Units

23.12.2020 | 23:29
Carles Horrillo

El beisbol és l'esport d'Amèrica. Tot i que darrerament es troba en lluita amb el futbol americà en termes de popularitat, històricament és el passatemps nacional, una pràctica molt arrelada a la seva societat. A casa nostra hi és practicat, però tampoc no arriba a grans nivells de seguiment. Segurament, molts joves estatunidencs farien el que fos per poder practicar-lo durant els seus estudis, però no en trobaríem tants d'aquí. Per això pot xocar tot el que ha hagut de fer un jove de 17 anys de Mura per aconseguir jugar-hi en competicions mentre completa els seus estudis en aquell país. És la història de Carles Horrillo.

Horrillo s'incorporarà l'agost a l'Iowa Lakes Community College, una universitat de l'estat situat al nord del país, al sud de Minnesota, on té previst de fer Associate Science Transfer Degree. Aquesta és una carrera a mig camí entre física i enginyeria. Seran dos anys i, després, la seva intenció és canviar de centre i acabar els altres dos en una universitat en què sí que se'n fan de quatre anys. Per què Iowa? Pel beisbol.

Primera base

Horrillo va començar a jugar a beisbol d'una manera inesperada. «De petit, a Mura vam tenir un professor que li va donar per fer-nos-el practicar a la pista del poble. Era una versió una mica pròpia, sense seguir regles ni res, però em va agradar bastant. Com que no estava en cap extraescolar, vaig demanar a la meva mare si podíem mirar si en feien a Manresa».

I se n'hi feia. El Beisbol Club Manresa va muntar «una mena de casal d'estiu i, amb deu anys, m'hi vaig apuntar. Quan es va acabar em vaig unir al club. Físicament soc alt i prim, i també bastant ràpid, i amb els anys de pràctica hi vaig destacar».

Segona base

Les habilitats d'Horrillo van portar-lo a ser seleccionat, juntament amb dos companys, Vicent Vallès i Sergi Palma, per al Catalunya Baseball Academy. «Es tracta d'un grup de 40 jugadors, provinents dels clubs del país, que entrenem un parell de cops per setmana a Barcelona. No fem competicions, només alguns tornejos, com un que vam jugar a Praga a nivell europeu». Els tècnics consideren Horrillo un jugador molt bo en defensa. «Hi he jugat en totes les posicions i ara també, tant de catcher [el que captura la bola darrere del batador], com d'outfield [posicions més allunyades del monticle] o infield [més properes]. Ara, de tot menys de pitcher [el llançador]». Però Horrillo en volia més i va aprofitar el confinament per fer recerca.

Tercera base

Explica que la seva voluntat era estudiar als Estats Units i no deixar de practicar beisbol. «Vaig consultar empreses que havien portat esportistes d'aquí als Estats Units, però a part que et demanen molts diners, no havien treballat gens amb el beisbol. També amb nois que hi havien anat, però sempre era a través d'influències de tècnics d'aquí que en coneixien d'allà». Ell s'havia d'espavilar. I ho va fer.

«Vaig mirar unes 200 universitats i vaig anar buscant les adreces de correu electrònic d'uns 500 entrenadors. Quan van obrir el confinament, vam anar amb el Carles Fernández [director esportiu del Beisbol Club Manresa] a gravar un video mostrant com jugo i explicant que buscava centre per estudiar i jugar. Un cop finalitzat, vaig fer l'enviament a totes les universitats». I va esperar que arribés la resposta.

I van contestar. «Dels 200 ho van fer cinc o sis, però de seguida vaig veure que a Iowa mostraven més interès. Els altres em demanaven més informació i ells ja van voler fer una videoconferència amb mi». Recorda que la va fer al cap d'una setmana. «Em vaig defensar bastant bé en anglès i, a més, vaig tenir la sort que l'entrenador de l'equip és de Puerto Rico, la qual cosa em va alleugerir bastant».

Quarta base. Cursa

A Iowa li van oferir una beca d'estudis que podrà compaginar amb el joc amb els Lakers, no els de Los Angeles, sinó el sobrenom que té l'equip de la universitat. «La lliga és de febrer a juny. És a l'estiu perquè a l'hivern allà hi fa molt fred. fins a 20 sota zero. Jo hi arribaré a l'agost. En els mesos posteriors juguen partits amistosos i després comencen la pretemporada per iniciar les lligues.

Horrillo és clar en afirmar que «en la selecció d'equips a qui trucar ja no en vaig buscar de nivell molt alt, de Divisió1, que arriben a professionals. El que volia era seguir els meus estudis a l'estranger, aprendre anglès, conèixer un nou país i una nova cultura i, a més, poder seguir jugant i augmentar el meu nivell».

Reconeix que la idea és, quan acabi, tornar a casa i seguir jugant amb el Manresa. «A Catalunya és impossible viure de jugar a beisbol i la meva idea no és ser professional perquè cal tenir més talent per ser-ho. Però qui sap. Un cop allà, aprofitaré les oportunitats que em donin». De moment, ja ha enviat la bola fora del camp i ha fet cursa, un espectacular home run projectat des de Mura.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

LaLiga

Saps què pots fer en aquest espai tan exclusiu?

Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, ​​l'entreteniment i les noves tecnologies.


L'últim El més llegit