D'on no n'hi ha no en raja. Messi va explicar a Évole que no decidirà fins al juny si renova o se'n va però que té clar que vol continuar lluitant pels títols més importants. Si la vara de mesurar són partits com el d'ahir al Camp Nou contra l'Éibar, que l'argentí va veure en directe a les graderies buides, tot just arribat del seu país i absent de la convocatòria per unes molèsties, està clar que el futur de Messi és ben lluny, de la capital catalana.

El Barça va deixar escapar dos punts més en un any nefast i en una Lliga en la que ara mateix el seu principal objectiu ha de ser assegurar una plaça per jugar la propera Lliga de Campions. Pensar en que serà un aspirant al títol, i admetent que coses més estranyes s'han vist, són ganes de fer volar coloms perquè la realitat és la d'un grup que no troba el rumb. Cada cop que sembla que emprèn el vol, amb mig partit bo, amb un triomf sense patiments, de seguida torna a protagonitzar un aterratge d'emergència que esguerra tota possibilitat d'il·lusionar l'afició culer. L'Eibar sempre havia perdut a l'estadi blau-grana en les sis anteriors visites, però ahir l'estadística es va esmicolar en un duel en el que els catalans van tornar a cometre una errada imperdonable en defensa que li va costar car.

Koeman va plantejar d'entrada novament l'esquema tàctic 3-5-2 amb tres defenses centrals, dos laterals avançats, Busquets a la banqueta per segon partit consecutiu i Griezmann i Braithwaite a la davantera. L'Eibar va replicar amb un 4-3-3 i una pressió alta que va ofegar la capacitat del Barça per iniciar el joc amb la pilota controlada. Només en comptades ocasions van aconseguir els locals desbordar la primera línia vitoriana i només en comptades ocasions va arribar l'esfèrica als peus de Pedri, sempre a punt per accelerar el joc. Els blau-grana no van controlar el duel en cap moment: els primers 45 minuts van tenir un domini altern i els bascos no es van arronsar, tot el contrari.

Sense Coutinho -que va sortir al segon temps però va marxar lesionat- ni Dembelé a l'11 inicial, Griezmann havia d'assumir el lideratge del grup, però la seva actuació es va resumir en un rosari d'imprecisions i males decisions. El seu company a la línia d'atac tampoc es va mostrar gaire més encertat, però va estar més a prop del gol que el francès. Després que l'àrbitre, havent consultat el VAR, decretés que Bigas havia comès penal sobre Araujo, al minut 5, el danès va agafar la pilota amb convicció i va executar la pena màxima. El xut, però, va sortir fora a la dreta de Dimitrovic. Vint minuts més tard, una bona centrada de Júnior la va rematar Braithwaite a gol en posició de 9, però la tecnologia va avisar que hi havia fora de joc per mig peu.

Koeman va començar a moure l'equip a la represa. Dest, molt exigit durant els primers 45 minuts, va deixar el seu lloc a Dembelé per allargar el camp i evitar que l'Eibar continués fent mal per l'esquerra. Però hi ha imprevistos que cap decisió tècnica o tàctica pot preveure: Araujo, al 57, va dubtar amb la pilota als peus essent l'últim defensa, Kike Garcia li va prendre, va avançar cap a Ter Stegen i va fer el 0-1. Un altre regal innecessari.

Amb més voluntat que encert, el Barça va intentar reaccionar, amb Dembelé com a principal argument. Al 66, en una bona acció col·lectiva, Júnior va centrar des de l'esquerra, la pilota va creuar l'àrea i el francès la va allotjar al fons de la porteria basca. Quedava estona per intentar una remuntada que no va arribar mai. Ni Braithwaite en un rebot, ni Pedri dins l'àrea, ni Trincao en un eslàlom van estar encertats.

Superat el confinament, el Barça va llençar una Lliga que el VAR va acabar d'empènyer a favor del Madrid. Després va arribar el 2-8. I ahir, l'equip va culminar el 2020 i va deixar una imatge inquietant.