A part que sonaria a tòpic, dir que aquest que comença avui a Jiddah (Aràbia Saudita) és el Dakar més especial no seria rigorós amb la realitat. En una prova que va discórrer durant tres dècades per Àfrica, amb sortides diferents, amb recorreguts amb arribades a Egipte o a Ciutat del Cap, la dècada a Amèrica del Sud i el trasllat de l'any passat a la península aràbiga, sembla que ja res no sigui especial.
Però sens dubte sí que desperta moltes incògnites per diversos motius. El més important, el de la pandèmia que ho condiciona tot i que ja ha provocat més d'un maldecap a la caravana per arribar al punt de partida. Però també, des del punt de vista esportiu, per conèixer si el ral·li, aquest cop sí, serà de més aventura i més divertit que la decepció del passat o per observar si els habituals dominadors continuen al capdavant o hi pot haver sorpreses. En aquest sentit, cada categoria és un món i caldrà descobrir-ho fins al dia 15.
El ral·li comença avui quan fa pocs dies es dubtava que es pogués dur a terme. Tot i que el Govern saudita n'havia assegurat la celebració, la davallada de participació ha estat notable pels estralls del coronavirus. A més, el país organitzador, que novament ha estat a l'ull de l'huracà de les organitzacions no governamentals pel seu poc respecte dels drets humans fonamentals, va tancar fronteres fa pocs dies a causa de l'augment de casos de covid. Arribar a Jiddah ha estat molt complicat i, un cop allà, tothom s'ha d'emmotllar a una bombolla que provocarà que els competidors només puguin anar del lloc on s'allotgen al bivac i no es permetin les visites.
Els organitzadors també s'enfrontaven al repte de millorar un recorregut que el 2020 va ser àmpliament criticat, ja que les promeses que tornaria a prevaler la navegació, després d'uns últims anys a Amèrica amb especials més pròpies del mundial de ral·lis que d'una cursa de camp a través, van quedar en l'oblit.
En aquesta oportunitat, el director de la cursa, David Castera, ha dissenyat una prova amb menys distància, 7.656 quilòmetres, dels quals 4.767 seran d'especials cronometrades. Els trams de lluita amb el rellotge seran inèdits, començant pel d'avui, d'onze quilòmetres als afores de la ciutat i que permetrà determinar l'ordre de sortida de demà.
Així, Castera i el seu equip han prioritzat la tècnica de pilotatge, el pas de les dunes i la navegació. Entre els canvis de reglamentació més destacats hi ha la limitació a un sol ús del pistó durant tota la prova i el repartiment del llibre de ruta cada matí, just abans de la sortida. D'aquesta manera es pretén que els equips amb més recursos i possibilitats d'haver preparat la cursa partint de diverses possibilitats no surtin amb avantatge sobre la resta.
Tot i que són cinc les categories principals, a les quals enguany s'han afegit els prototipus lleugers i els vehicles clàssics, les de cotxes i les de motos són sempre les que desperten més interès del gran públic. Damunt de les quatre rodes, el vigent campió, Carlos Sainz, intentarà mantenir a ratlla els seus propis companys a Mini, Stéphane Peterhansel, tretze cops guanyador entre motos i cotxes, i Orlando Terranova. Els seus rivals seran els Toyota, encapçalats pel qatarià Nàsser al-Attiyah, tres cops triomfador, Giniel de Villiers, triomfador el 2009 i que té l'odenenc Àlex Haro com a copilot, i el saudita Yazeed al Rajhi. També forma part de la llista de participants de la marca japonesa Isidre Esteve, tot i que el seu paper ha de ser un altre.
Qui ha tingut problemes abans de començar és un Nani Roma que ha vist com el seu copilot, el gironí Dani Oliveras, no podia viatjar a última hora per culpa dels seus reiterats positius de covid. De pressa i corrent ha hagut de reclutar el francès Alexandre Winocq. El vencedor del 2014 haurà de fer tot el possible per superar la dificultat i, si fa falta, estar atent per si ha d'ajudar l'altre gran pilot de la marca Hunter, Sébastien Loeb.
En motos, KTM, amb l'igualadí Jordi Viladoms com a cap d'escuderia, intentarà recuperar el ceptre que l'any passat li va prendre Honda amb el nord-americà Ricky Brabec. La marca europea tindrà l'australià Toby Price, el britànic Sam Sunderland i l'austríac Matthias Walker, que ja s'ha mostrat molt contrari a les noves normes, ja que pensa que la velocitat no baixarà i que, en canvi, hi haurà més perill. Cal no oblidar que el Dakar es va cobrar l'any passat la vida del veterà portuguès Paulo Gonçalves.
També competirà amb KTM una Laia Sanz que es pensava que no hi podria participar ja que els últims mesos ha estat passant la malaltia de Lyme a causa de la picada d'una paparra.
El pilot de Coll de Nargó afronta la seva segona aventura al Dakar després de l'èxit de l'any anterior, en què va ser catorzè. Torna amb KTM i explica que «em falta l'experiència dels meus grans rivals, motiu pel qual les meves expectatives se centren a acabar el ral·li». Respecte de l'any passat, «he d'intentar no cedir tant temps en les primeres etapes. Em sento capacitat per millorar el resultat, però no serà fàcil. Cal ser constants dia a dia i estar concentrats».
El debut del pilot de Guardiola de Berguedà arribarà amb una Rieju i amb l'assistència d'FN Speed. Va declarar fa pocs dies, a Regió7, que «la meva aspiració per a aquest any és acabar i, en la mesura del possible, ajudar els meus companys d'equip» Joan Pedrero i Oriol Mena. La de Calmet és la finalització d'un somni que va començar quan va assistir amb el seu pare a l'arrencada d'un Dakar. Des del 2017 participa en curses d'enduro substituint l'anterior motocròs.
Per segon any consecutiu, el copilot odenenc fa parella amb el campió del 2009, el sud-africà Giniel de Villiers, a bord d'un Toyota de l'equip Gazoo. Probablement no són els màxims favorits a la victòria, paper que la marca nipona reserva per al qatarià Al-Attiyah, però la fiabilitat del pilot austral i l'experiència cada cop més consolidada de l'anoienc són un valor a tenir en compte en competicions de desgast. El tàndem va finalitzar l'any passat cinquè, just després que Haro fos segon al costat de Nani Roma, amb qui va compartir quatre edicions de la cursa. El seu debut va arribar el 2015 amb l'andorrà Albert Llovera. De Villiers ha declarat que aspira al podi i que el seu copilot «és un gran professional i la nostra relació només pot anar a millor».
Un cop consolidat, des del punt de vista físic, que pot resistir la duresa del Dakar sense problemes, Isidre Esteve fa un pas més enllà en aquesta ocasió. Acompanyat del seu inseparable Txema Villalobos disposarà, per primera vegada, d'un vehicle dels de primera línia, un Toyota amb el qual ha de superar, si no hi ha inconvenients mecànics o de navegació, el 21è lloc que manté com a millor posició damunt de quatre rodes. L'olianès és conscient «de com de dur és un Dakar. El nostre objectiu és ser competitius cada jornada, intentar no cometre errades i acabar les etapes a prop dels quinze primers, Si ho aconseguim, segur que al final estarem al top-10, fet que representaria un resultat fantàstic donat l'alt nivell de l'edició».
Gerard Farrés va començar com un tir la seva participació en la categoria de buguis del Dakar. Al costat de Dani Oliveras va ser segon en el debut del 2019. Semblava que l'any passat arribava amb més opcions al costat de l'igualadí Armand Monleón, però una sèrie de problemes mecànics en les primeres etapes els van enfonsar fins a l'onzena posició, tot i demostrar la seva perícia amb el triomf en tres etapes. Ara tornen a anar a totes. Segons el pilot manresà, «tot i que ha estat un any difícil, crec que arribem més ben preparats per estar lluitant regularment en els primers llocs».
