«Temps era temps» és un conegut tema de Joan Manuel Serrat que evocava una davantera mítica del Barça, la de les Cinc Copes. La formaven Basora, César, Kubala, Moreno i Manchón a principi dels anys cinquanta. De fet, el santpedorenc Jordi Vila jugava més que Moreno en aquella formació, però la mètrica va repartir i manllevar fama en aquells dos jugadors. El primer nom d'aquella línia d'atac era Estanislau Basora, ràpid i tècnic extrem de la Colònia Valls, actual Valls de Torroella. El seu germà, Joaquim, també va actuar al Barça, tot i que bàsicament ho va fer al filial, a l'Espanya Industrial, posteriorment anomenat Condal. La filla de Joaquim, i neboda d'Estanislau, la manresana Annamari Basora, pretén ara que el gen de la família torni a formar part de la primera línia de foc del club des de la precandidatura de Víctor Font a les eleccions del Barça.

La representant de la nova generació dels Basora és l'actual directora de comunicació i patrocinis de La Vanguardia. Abans havia treballat en esponsorització cultural de l'Ajuntament de Barcelona i a les empreses Damart i Salter, aquesta de material esportiu. Però sobretot, és molt del Barça. Explica que «els amics ho saben. La meva vida social dels caps de setmana gira al voltant de quan juga l'equip». De la seva il·lustre família recorda que «al meu pare, Joaquim, li deien «Basora Dos Palos [ja que abans als germans se'ls anomenava Basora I i Basora II, més que pel nom de pila]». El sobrenom «li va posar Luis Suárez, el de llavors, no el d'ara. Després de marxar del Condal va jugar a Gijón, on va conèixer la meva mare i va acabar al Manresa. És l'únic moment en què el vaig veure jugar. Vivíem al costat del camp del Pujolet i véiem els partits des de casa. També recordo el comiat que el club va fer al tiet Estanislau» en la seva retirada.

Basora explica que la seva entrada a la candidatura de Font va arribar «fa dos anys i poc. Una persona que coneixia la meva estimació pel club em va preguntar si m'interessaria entrar-hi. Vaig quedar en xoc. Sempre havia volgut fer alguna cosa pel Barça. Vaig conèixer el Víctor i tot l'equip que porta a darrere i m'ha fet creure en el projecte com allò que necessita el club, amb capacitat de treball, energia, talent i saber estar».

Ella va ser presentada fa uns dies com una de les conselleres que vol instaurar la nova directiva, si surt escollida. En concret, seria a l'àrea social i institucional, a la qual «un dels pilars seria allò que hem anomenat 'un club amb causa'. Ho volem vehicular des de la fundació, que és un organisme molt poc conegut, fins i tot pels socis, la qual cosa considerem que és preocupant». La idea és involucrar-se més en projectes socials i que «els socis siguin els que triïn en quins d'ells ens hem d'implicar. Sabem que som un club esportiu i que és important guanyar títols, però més enllà que la pilota entri hem d'intentar ser un referent social. Volem que ens hi ajudin els actius que té el club, els treballadors, tothom i que aquesta acció per a la societat vagi de dins cap a fora».

En aquest sentit, Basora es mostra preocupada perquè «la situació econòmica és molt complicada i posa fins i tot en perill que el club continuï sent propietat dels socis. El futbol ha canviat i estem veient que n'hi ha que es troben en mans dels estats. El nostre avantatge és que tenim 400 milions de seguidors arreu del món, que no és qualsevol cosa. Però per superar-ho no ens podem quedar quiets i sense fer res. A L'Espai Barça, quan el tinguem, hi han de passar coses de caire social, no només ha de servir per anar-hi a veure partits.

En aquesta línia, la presència de més dones a la candidatura «pot aporta d'altres mirades complementàries. Al club hi ha el 25% d'associats que són dones. Volem duplicar totes les seccions i que tots i totes hi guanyin». De moment, la candidatura haurà de passar el tall de firmes de dilluns. Serà temps de pensar que, després de les eleccions del dia 24 d'aquest mes, potser un altre membre de la família Basora és més a prop de tornar al Barça.