La fidelitat del Manresa a un estil del joc solidari i agosarat ha permès a l'equip de Ferran Costa tancar la primera volta de la primera fase de la competició en una meritòria segona posició. Una situació a la classificació que, hores d'ara, no només garantiria als blanc-i-vermells la continuïtat a la categoria, el gran objectiu de l'exercici, sinó que els permetria competir per accedir a les eliminatòries d'ascens a la segona fase.

La victòria del Manresa a l'Olímpic de Terrassa, al feu d'un equip dissenyat per segellar l'ascens de categoria aquest curs, es va fonamentar en la personalitat i la seguretat amb què l'equip juga amb i sense pilota.

Quan no la té, el Manresa pressiona amb criteri per recuperar-la o crea un entramat defensiu quasi impenetrable capitanejat per la contundència de Moha i l'anticipació de Solernou. I quan ha de construir el joc, combina amb serenor fins que sorgeix l'escletxa per tal que Èrik Rafael o Izan Checa palesin el seu talent per desarmar amb una passada el baluard defensiu més sòlid.

Amb tots aquest arguments, el Manresa no va necessitar de cap pròrroga, com li va passar al València CF a la Copa del Rei, per guanyar a Terrassa. Un triomf per mèrits propis contra un equip ambiciós que estrenava entrenador, Juanjo García, doncs segons el director tècnic egarenc, Miquel Ezequiel, que va desenvolupar aquesta funció al club blanc-i-vermell ara fa tres temporades, amb el destituït Xavi Molist «l'equip estava adormit, va jugar molt malament els últims sis partits i era reactiu enlloc de proactiu».

La possessió de la pilota va correspondre als locals durant els primer dotze minuts. Els egarencs tenien la iniciativa ofensiva però no van generar perill en caure en el parany de la impaciència a l'hora d'elaborar el joc. Dues errades dels locals en la passada van facilitar les ocasions amb què el Manresa va començar a reescriure la trama del partit. L'error de Sergi Arranz va permetre a Érik Rafael assistir a Noah amb mestria. El davanter d'origen ghanès va penetrar per l'esquerra a l'àrea de penal vallesana i el seu xut ras va llepar la base del pal esquerre de la porteria d'Ortega (min 12). Dos minuts després, una imprecisió de Galeano va propiciar una enverinada centrada al segon pal d'Èrik Rafael que Uri Pérez va rematar de cap massa creuat.

Des d'aleshores, els visitants van arrabassar l'esfèrica al seu oponent per jugar-la amb seny. L'objectiu era impedir que els millors migcampistes del Terrassa en gaudissin tot i el lideratge que exercia Álex Fernández. Marc Vito va haver de tallar una enverinada centrada rasa del migcampista cap a la posició de Sergi Arranz (min 19). Noah i Izan Checa van aprofitar l'enèsima pèrdua dels locals a la zona de creació per combinar amb intel·ligència, però la defensa va tallar la centrada final del fruitosenc (min 28). Tot seguit, el lateral esquerre Lucas Viña va penetrar com a extrem a l'àrea de gol bagenca i va assistir Josu. El seu perillós xut va topar amb la col·locació de Solernou. L'única ocasió clara dels egarencs en el primer acte es va produir al minut 43. Va ser conseqüència d'un precís canvi d'orientació del joc d'Álex Fernández. Jaume va penetrar com a extrem dret i Marc Vito va lluir per refusar el seu xut creuat.

La intensitat i la verticalitat dels vallesans es va rearmar a la represa, però el Manresa va tardar 12 minuts en sufocar la rebel·lió futbolística local, amb l'únic ensurt de les rematades llunyanes de Jaume, Álex Fernández i Sergi Arranz.

Els bagencs van tornar a controlar el tempo del partit i van convertir en improductiu l'intent de Josu de dinamitzar el joc del seu equip. Noah va aprofitar la falta d'entesa entre el porter Ortega i el central Pelegrín per inquietar els locals (min 73) i va obligar Lucas Viña a abortar la seva vertiginosa penetració per la dreta (min 74). Va ser el preludi del gir de guió definitiu. Tres minuts després el lateral egarenc va haver de fer penal per aturar-lo. Izán Checa el va transformar amb l'esquerra, a mitja alçada, ajustat al pal dret, imparable (min 78). Aleix Díaz va poder sentenciar dos minuts després, però el seu xut ras i creuat va topar amb el pal. Josu va fregar l'empat en el servei d'una llunyana falta directa (min 86) i els sis minuts de temps afegit van facilitar als blanc-i-vermells oferir una exhibició de maduresa i de gestió del temps. Escac i mat al favorit.