12 de gener de 2021
12.01.2021
Regió7

El Barça busca a Andalusia conquerir dues Supercopes

Els equips masculí i femení de futbol debuten dimecres a la competició que es juga a porta tancada amb la mirada posada en les finals del cap de setmana

12.01.2021 | 17:31
Jennifer Hermoso i Leo Messi

El Barça de Ronald Koeman i el Barça de Lluís Cortès tenen aquest dimecres al vespre (13 de gener) una cita amb la Supercopa de futbol. L'equip masculí es veurà les cares amb la Reial Societat (21 h, Vamos) a l'estadi Nuevo El Arcángel, de Còrdova; i el femení contra l'Atlético de Madrid (19 h, Esports3 i Teledeporte), a l'estadi de los Juegos del Mediterráneo, d'Almeria.

Si aconsegueixen el pas a la final, ells s'enfrontaran diumenge (21 h, Vamos), la Cartuja, de Sevilla, al guanyador del Real Madrid-Athletic Club (dijous, 21 h, Vamos), que tindrà lloc a la Rosaleda, de Màlaga. Elles, en canvi, es disputarien el títol dissabte (20 h, Esports3 i Teledeporte) contra el guanyador del Llevant-Logroño d'avui a la tarda (19 h, Teledeporte).

Les 5 claus de la Supercopa masculina

1. L'estat d'ànim. El Barça ha viscut instal·lat en una nòria des que va començar la temporada, però sembla que viu el seu millor moment després de guanyar tres partits seguits fora de casa, els darrers a Bilbao per 2-3 i a Granada per 0-4. El Madrid, tres quarts del mateix: molt bé contra els equips grans, molt irregular contra els més febles. I els dos bascos, no passen el seu millor moment, si bé la Reial Societat lluita per aconseguir una plaça per a la propera Lliga de Campions mentre que els bilbains, que van rellevar Garitano per posar-hi Marcelino fa uns dies, sobreviuen a la zona mitja de la classificació.

2. Leo Messi i els seus socis. Des del dia que va enviar un burofax al club demanant de marxar, a l'argentí se l'havia vist capcot i conscient que al seu voltant ja no hi ha a l'excel·lència de fa uns anys. D'uns dies ençà, però, sembla que el seu estat d'ànim ha millorat i viu els partits amb una intensitat que havia desaparescut. A més, comença a trobar complicitats amb jugadors com el sorprenent i jove Pedri (18 anys), Griezmann (un campió del món que al Barça, molts dies, sembla un davanter qualsevol) i, fins i tot, De Jong, un portent de física i tècnica que abasta molt camp i, arribant de segona línia, s'ofereix per rematar les centrades de Messi. El 10 ja és el pitxitxi de la lliga.

3. La defensa blau-grana. Cara i creu a la reraguarda blau-grana des de fa setmanes. Les lesions de Piqué i Sergi Roberto van enterbolir el panorama defensiu de l'equip de Koeman. Dest sembla que s'està desinflant, Lenglet no dóna la talla sense el 3 al seu costat i Júnior compta poc. En canvi, del B han emergit Mingueza i, sobretot Araujo. Samuel Umtiti, que no aixeca cap des que va guanyar el Mundial del 2018 amb França, és una incògnita: contra el Granada no va passar angúnies, però tampoc el van exigir gaire.

4. Karim Benzema. Diu Zidane que és el millor davanter francès de la història -i no és poca cosa al país de Kopa i Henry- i el protagonista de l'elogi s'està encarregant de donar arguments al seu tècnic. Amb 8 gols, és el principal motiu ofensiu d'un equip que se sosté gràcies a la vella guàrdia (Ramos, Varane, Kroos, Modric, Casemiro) i el pas endavant de jugadors com Lucas Vázquez. Però Benzemá, per davant de tots, és a hores d'ara una garantia de gols i creativitat per als blancs.

5. La importància de la Supercopa. Fa dotze mesos, quan el torneig es va disputar a Aràbia per primer cop (enguany no s'hi ha anat per la impossibilitat de tenir públic a les grades), la derrota del Barça a la semifinal contra l'Atlético va fer rodar el cap de Valverde. Quina importància li donaran al títol els dos grans transatlàntics del futbol espanyol? Segurament molta, sobretot si es troben a la final. Però per als dos bascos, que tenen pendent la final de la Copa del Rei del 2020 (apunta a principis d'abril), el torneig és una gran oportunitat de posar un trofeu a les seves vitrines en només dos partits.

Les 5 claus de la Supercopa femenina

1. Un Barça imbatible. Ara mateix, no té rival a l'estat espanyol i és un dels grans equips del concert europeu. El conjunt de Lluís Cortès disposa d'una plantilla àmplia que es permet asseure cada dia figures de primer nivell a la banqueta. En la Lliga, ha guanyat els 11 partits jugats, ha marcat 62 gols i només n'ha encaixat 2. Amb aquests guarismes, sembla difícil que se li escapi la Supercopa: qualsevol altre resultat seria una gran sorpresa.

2. Un equip complet. Una per una, les jugadores del Barça són de categoria internacional. Sandra Paños, tot i mostrar-se erràtica en el retorn d'una llarga lesió, és una assegurança sota els pals. La defensa formada per Marta i Leila a les bandes i Pereira i Mapi León al mig, juga avançada i sap anticipar els contratacs rivals. Patri ocupa el mig centre amb una suplent de garanties com Hamraoui. Mariona Caldenteny, Alèxia Putellas i la jove Aitana Bonmatí són centrecampistes amb vocació ofensiva i capacitat de sacrifici. Jennifer Hermoso és la màxima golejadora de la història del club a la Primera Divisió però també pot jugar d'interior. Oshoala és una davantera centre poderosa i amb molt gol. I a les ales, tant Lieke Martens com, sobretot, Caroline Graham Hansen desborden i rematen. I encara tenim Vicky Losada (baixa per coronavirus), Melanie Serrano, Andrea Falcón, ...

3. Però ningú és imbatible. Malgrat el punt 1, en l'esport no hi ha ningú que no pugui ser derrotat. Si bé la Supercopa de l'any passat es recordarà per l'escandalós 10-1 amb que les blau-grana van vèncer la Reial Societat (provocant un inexplicable enuig de l'entrenador basc dirigit al rival), no sembla que es pugui repetir el mateix resultat. Si el Barça passa, davant tindrà o el Llevant o el Logroño (aquestes línees estan escrites abans de la semifinal d'avui dimarts): les primeres no serien un rival fàcil, i ara mateix estan en un bon moment, terceres a la Lliga; el Logroño és un conjunt de menys entitat, però que ven cara la seva pell.

4. Auge de candidats. El futbol femení a Espanya viu un moment dolç en el terreny esportiu. El nivell del Barça és la punta de llança d'una competició en la que, per sota seu, hi ha molta rivalitat gràcies a la puixança d'equips nous com el Real Madrid, revelacions com el Granadilla, clàssics com el Llevant i la Reial Societat i el sempre difícil Atlético de Madrid. Precisament, les matalasseres són les rivals de les catalanes a la semifinal: tot i que el Barça ha guanyat en els darrers partits, ja sigui a la Lliga de Campions o a la Lliga Iberdrola, les madrilenyes li han complicat molt la vida.

5. L'atenció mediàtica. Serà difícil competir amb la Supercopa masculina, però la coincidència de dates pot ajudar a que es presti més atenció a un torneig que ha de significar un nou pas endavant en la consolidació del futbol femení. Després del desencís que va significar el final abrupte de la Lliga 19-20 per culpa de la pandèmia i perquè el futbol femení no té estatus professional a nivell administratiu, competicions com la que es juga a Almeria han de donar arguments als qui defensen que s'ha de considerar la Primera Divisió professional de ple dret.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

LaLiga

Saps què pots fer en aquest espai tan exclusiu?

Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, ​​l'entreteniment i les noves tecnologies.


L'últim El més llegit