Tret de la final de Copa guanyada al Mallorca el 1998, feia 32 que el Barça no disputava uns penals en un torneig oficial. Va ser el novembre del 1988 quan va eliminar el Lech Poznan polonès de l'extinta Recopa amb Zubizarreta de porter. Després acabaria guanyant el torneig, el primer de Cruyff a la banqueta. Ahir, amb Messi de baixa, Ter Stegen i l'esforç dels seus companys van classificar els blaugrana per a la final de la Supercopa de diumenge. Si arriba el títol, com aquella Recopa, podria ser l'inici d'un camí que qui sap on arriba.

El partit va complir el pla previst des de l'inici. Sense Messi, la Reial va fer més evident la seva idea de pressionar la sortida blaugrana i va disposar de tres rematades seguides, una d'Isak, una altra de Portu i una tercera de Le Normand per avançar-se. El primer avís de l'equip de Koeman va ser en una arrencada de Dembélé, però tot seguit Busquets va perdre una pilota a camp del rival que va finalitzar amb Ter Stegen evitant la picada d'Isak. Semblava que el partit es trobava més on volien els bascos, que sabien tancar bé els espais a un conjunt català que buscava pilotes llargues.

El partit era un intercanvi de cops amb arribades fins i tot de Lenglet i també de Braithwaite, abans de l'enèsima internada de Dembélé, el millor blaugrana, va finalitzar amb una rematada de volea poc encertada de Jordi Alba.

El partit havia canviat i ara era del Barça qui intentava moure el rival tant com podia i va tornar a avisar amb un xut alt de Dembélé. El gol va arribar en una altra llarga combinació que va desllorigar Braithwaite amb una gran maniobra a l'àrea. Va assistir per a Griezmann, que va centrar i De Jong, en posició forçada perquè la pilota el superava, va rematar amb la cara i va batre Remiro. El tram final del primer període havia deixat un Barça superior.

L'equip va començar ple de confiança en la pressió a la represa, però la Reial va poder sortir-ne al minut 5 i una centrada de Monreal va ser tocada amb el colze per De Jong de manera innecessària a l'àrea. Penal clar i transformació d'Oyarzabal perquè tot tornés a començar. Tot seguit, el neerlandès va tenir l'opció de refer-se, però va anar lent en la rematada i Gorosabel va evitar l'1-2 provocant falta de l'atacant. El partit tornava a estar desbocat.

Com a la primera part, l'equip català va tornar a entrar en el partit amb ocasions, una volea de Griezmann, una centrada de Mingueza a la qual no va arribar Braithwaite, una quasi rematada de Pedri i un xut ajustat de Dembélé. El duel va entrar en una calma tensa, amb atacs constants però sense tanta força. Tot i això, Isak va avisar amb una centrada i Pedri, amb un xut desviat a córner per Remiro. Fins al final, una centrada de Dembélé a la qual no va arribar Griezmann i un cop de cap de Merino en un córner van ser les úniques jugades que haurien pogut evitar la pròrroga.

Cada entrenador va fer dos canvis en l'aturada i el primer avís va ser un xutàs d'un acabat d'entrar, Zaldua que va salvar Ter Stegen amb una gran parada. Una errada d'Oyarzabal va donar una gran opció a Dembélé, que va tornar a triar malament i va rematar massa fluix a les mans del porter i, a més, es va fer una rampa.

A la segona part van poder arribar dos gols seguits. Primer amb una falta directa de Griezmann que va acabar amb una rematada del francès a les mans de porter i, en la contra, amb una centrada amb xut d'Oyarzabal desviat a córner. Tot seguit, Ter Stegen va salvar un gol cantat en una cavalcada de Januzaj i, a continuació, el belga, desfermat, va enviar una falta al pal previ toc del porter alemany. Era la prèvia d'uns penals embogits en què la figura del porter va tornar a aparèixer, tot i les errades de De Jong i, una més, de Griezmann.