Fa una setmana parlàvem que el Baxi Manresa quedava fora de la Copa del Rei perquè no podia superar un conjunt que, mantingut pel futbol, gaudeix d'un pressupost descomunal. L'endemà, l'equip que el deixava fora del torneig, l'Unicaja, perdia a casa. I ho va tornar a fer dimecres en l'Eurocup contra la Penya. I ahir va tornar-ho a fer el Congost. Com ho havia fet en la quarta jornada de lliga al Carpena contra els bagencs. Així va quedar clar que, per joc i per resultats entre ells, el Baxi és millor que l'Unicaja. Però els malaguenys tenen premi.

És cert que les temporades que estan vivint els aficionats manresans amb el seu equip són molt bones, des del play-off d'ascens de la LEB Or. Però també que el bàsquet hauria de concedir-li més premis que els que li dona. En l'any de Peñarroya a la banqueta, ja mereixia anar a la Copa i al final va entrar al play-off tan limitat per les baixes que no va ni poder plantar cara al Madrid; la temporada passada, va quedar a deu punts de disputar la bombolla dels dotze millors de l'ACB per una decisió arbitrària; ara s'ha tornat a quedar a fora de la fase final de Copa a mans d'una formació que va cap al precipici i que, de no intercedir un miracle, dimarts pot fer fora el seu tècnic, l'estimadíssim per aquestes latituds Luis Casimiro. En un dia en què els aficionats manresans han d'estar contents del seu equip, simplement un dret de rebequeria pensant que algun dia mereixen un premi gran. Per trajectòria i per aposta.

Perquè la realitat és que el Baxi ja ha guanyat nou partits aquesta temporada i encara n'hi falten divuit per jugar. Aconseguint la victòria en poc més d'una sisena part dels enfrontaments que han de disputar, és probable que estiguin salvats. I tot en un any en què el gran suport dels aficionats al Nou Congost no existeix, almenys en viu i en directe.

La victòria d'ahir és molt important per diversos motius. El primer, per demostrar un dels molts intangibles que està mostrant aquest equip. La gent veurà el febrer l'Unicaja al WiZink Center, però el Baxi juga millor, té més idea de com ha de fer les coses i les executa més enllà de qui estigui a la pista. L'informe de guerra d'aquest partit deia que Eulis Báez estarà de baixa quatre o cinc setmanes, que Matt Janning, la rutilant aparició, estarà quinze dies absent, i que Makai Mason i Guillem Jou tornaven després de setmanes sense actuar i sense haver completat cap entrenament seriós amb el grup. Les peces fallen, però el mecanisme funciona. On és el secret?

Evidentment, la capacitat del tècnic és un percentatge gran de l'èxit, però aquest no arribaria sense la ductilitat d'una plantilla plena de jugadors d'equip, amb totes les lletres, que ofereixen les seves millors virtuts i amaguen de la millor manera possible els defectes. Perquè el rival pot pensar que apareixeran Dani Pérez o Scott Eatherton, o fins i tot els braços de Vaulet o els triples alliberats de Rafa. Però quan a sobre el pivot suplent, que s'ha passat partits en blanc, com Martynas Sajus, et clava un clínic en un quart, l'únic quatre apareix per tot arreu i els lesionats anoten o reboten, ja no saps què fer. El Baxi actual és molt i no és res en concret. Són aquells intangibles que algun dia acabaran amb premi.