Fer un cop d'ull a la llista de partits que ha disputat el Baxi Manresa aquesta temporada deixa clar quin lloc li correspon. Si ens fixem en els 19 partits que ha afrontat a la lliga, veiem que ha arribat amb possibilitats de victòria fins al final en tots menys en cinc. I que aquests cinc han estat davant dels cinc primers de la classificació. A les visites al Reial Madrid, al Baskonia i al Burgos i al duel a casa davant del Barça es va afegir el partit disputat ahir a La Laguna, en què l'Iberostar Tenerife, tercer classificat, va arribar a un tram final tranquil perquè havia aconseguit trencar-lo al tercer període gràcies a les seves individualitats.

Si en el xoc de la primera volta al Congost van ser els dos bases i Shermadini, ahir es va esborrar de l'equació l'uruguaià Fitipaldo, no gaire encertat, però els altres dos no van faltar a la cita. El veterà Marcelinho Huertas (37 anys) i el que no ho és tant Georgi Shermadini (31) es van unir en una connexió que va destrossar el rival. Els 29 punts del georgià i el doble-doble (10 punts i 10 assistències) del brasiler van ser el punt diferencial entre un conjunt amb molts recursos i un altre que, si no els explota completament, és un parell o tres de graons a sota. I ahir el Baxi va pagar uns quants dèficits.

Si no entren, no guanyes

Així, l'equip de Pedro Martínez se sabia la lliçó, la part teòrica, i la va saber explotar bé a l'inici. Bones ajudes per treure Shermadini de la zona, amb un gran Eatherton, i bons canvis per evitar que els canaris agafessin confiança des de la línia de tres, un dels seus punts forts. D'aquesta manera, la sortida va ser fulgurant, amb un 7-15 que traspassava els dubtes als locals.

Però el Baxi es va topar de cara amb el desencert. Quan buscava la zona, trobava anotació amb bons talls de Vaulet i Hinrichs per la línia de fons, però quan s'entestava a tirar de tres, la bola no entrava. És cert que alguns d'aquests tirs s'havien de fer, perquè eren en bones posicions, però quan veus que vas errant potser fa falta buscar altres solucions. L'1 de 16 de la mitja part, ja amb nou punts d'avantatge perquè el gegant s'havia despertat, deixava ben clar que no era el dia dels tiradors.

A més, un conjunt castigat per les afectacions físiques de la setmana passada va veure com un Jou que 48 hores enrere era pràcticament descartat pel seu tècnic i que havia protagonitzat una recuperació fulgurant, tornava a recaure i l'inici del tercer període posava un altre clau al taüt. Res a dir. La qualitat marca la diferència i el Canàries en té més. Al Baxi li toca girar full, perquè demà torna a tenir un altre partit.

Apuntats i esborrats

Després del duel, una de les situacions que va sobtar va ser que Pedro Martínez assenyalés directament Tabu i Dulkys pel seu baix rendiment, que, tot sigui dit, no escapa a ningú. Sobta el cas del lituà, a qui ja coneixia i a qui es va portar per rellevar un Joesaar que, de tan marginat, no vam saber mai si era aprofitable. No sorprèn tant d'un Tabu que té el rècord d'esbroncades rebudes per minut jugat al Nou Congost. El congolès, tret de tres o quatre partits puntuals, juga a un ritme baix i provoca que Dani Pérez hagi d'actuar més i fins i tot que s'hagi repescat Dani Garcia, això és evident, però potser la gestió emocional amb ell és el que l'ha acabat de portar a l'atzucac on es troba ara.

Tenia una tasca difícil ahir el Baxi a la pista d'un Iberostar Tenerife que ha acabat tercer a la primera volta de la Lliga Endesa i que gaudeix actualment del millor atac de la lliga. El partit es va iniciar amb els locals fent el seu joc habitual de pick i repick entre el base (posició que va ocupar a l'inici Fitipaldo i que després va assumir, amb més encert, Marcelinho Huertas) i el 5 (primer Shermadini i, després, Fran Guerra) i amb la resta de jugadors esperant la circulació per entrar en joc a la mínima possibilitat de fer-ho.

Sorprenentment el Baxi va assolir els primers avantatges gràcies a la feina d'Eatherton davant i darrere, i al bon joc coral en atac, però la manca d'encert en el tir exterior dels manresans, sumat a la més gran profunditat de la banqueta local, va fer que el marcador es capgirés en el tram final del primer quart i a l'inici del segon període.

Si a això hi afegim el despertar de Shermadini al tercer quart, s'explica el resultat final i el fet que el Manresa no pogués entrar mai al partit en tot el segon temps. Bon partit dels pivots manresans i també de Dani Pérez en la direcció, però la manca d'encert en el tir de 3 (2 de 24 des de la distància) i la gran quantitat de pilotes perdudes va provocar que el Baxi es quedés amb 70 punts, massa pocs per derrotar un dels conjunts en millor forma de tota la competició.