Intensitat, emoció, pinzellades de bon joc, alternatives en el marcador i un final incert. Manresa i Igualada van empatar a l'estadi del Congost en un derbi de la Catalunya Central que va evocar la rivalitat dels grans duels futbolístics que van protagonitzar blanc-i-vermells i blaus els anys vuitanta quan els partits de lliga entre els degans de les dues ciutats eren un esdeveniment. Ahir, només hi va faltar un ingredient: la passió del públic.
El debut del sabadellenc Carlos López a la banqueta igualadina va revolucionar el joc dels anoiencs, sobretot en l'aspecte defensiu. La intensitat dels blaus els va permetre contrarestar el joc combinatiu dels blanc-i-vermells i va propiciar l'empat final.Un resultat que per als bagencs pot oferir interpretacions contraposades.
La victòria hauria atorgat al Manresa el lideratge del subgrup 5A de Tercera Divisió, davant de l'Europa i del Terrassa, tot i que amb un matís important: els gra-ciencs han jugat dos partits menys que els manresans i els egarencs un. Les taules van impossibilitar l'hipotètic lideratge, però sumar per setè partit referma els bagencs en el tercet capdavanter.
Els anoiencs van dominar el ritme del partit durant els sis primers minuts. Els blaus van exhibir intensitat i van gosar dificultar la creació de joc dels locals mitjançant la pressió a tot el camp, fins als centrals bagencs. Tal com és habitual, els jugadors de Ferran Costa van entomar el repte que els plantejava el seu oponent i van maldar per construir a través de la possessió.
Astúcia i oportunisme
Els blanc-i-vermells van adquirir avantatge en el marcador en la seva primera aproximació a porteria. La fam competitiva d'Izan Checa el va dur a servir astutament, abans que es posicionés la defensa igualadina, una falta comesa per Daniel Casado a Noah. Amb el servei, el santfruitosenc va habilitar el davanter d'origen ghanès per encarar en solitari Romans. La primera rematada rasa de Noah es va estavellar al pal dret de la porteria blava, però el golejador va transformar en gol el refús sense oposició (min 7).
La dinàmica del partit es va modificar arran del gol. Els manresans van començar a monopolitzar la possessió i van obligar l'Igualada a refugiar-se en el seu terreny de joc per reeixir a l'hora de tancar les línies de passada interiors amb ímpetu i contundència. En aquest context, una errada puntual en la passada del porter del Manresa Marc Vito va permetre a Genís Cargol, oportú, assistir a Sergio Álvarez per tal que el davanter de Maracaibo reequilibrés el marcador a porteria buida (min 22).
El gol va tornar a marcar un punt d'inflexió. Els visitants es van rearmar, van equilibrar més el joc i només van concedir als manresans, en la resta del primer període, un perillós xut creuat de Nil Pradas (min 29) que Romans va conjurar.
A la represa el guió del partit no va patir modificacions substancials i Izan Checa, implicadíssim, va continuar dinamitzant el joc ofensiu d'un Manresa que no es conformava amb l'empat però que, de forma inesperada, es va trobar darrere a l'electrònic. El bagenc Miguel Ángel Luque va treure en curt una falta dels locals a la línia de tres quarts defensiva igualadina cap al central Eppy. Aquest va servir en profunditat cap a la posició de Genís Cargol, que va sorprendre amb la seva cursa diagonal els centrals blanc-i-vermells i va rematar a gol de primera des del punt de penal (min 58). Un golàs!
El Manresa va intensificar el seu domini i Aleix Díaz va poder empatar dos minuts després en l'execució d'un servei de falta que va sortir fregant el pal dret de la porteria anoienca. L'Igualada es va parapetar al seu camp, de forma definitiva. Trobar una escletxa en l'entrellat defensiu visitant era una tasca àrdua i dificultosa que l'enginy d'Izan Checa va dilucidar. Després de l'execució en curt d'un servei de cantonada, el mitjapunta va sorprendre Romans amb un llunyà xut ras (min 72). El porter vilanoví, escorat a l'esquerra i tapat per la seva defensa, no va poder reaccionar a temps. Èrik Rafael, que es va incorporar al joc al minut 62 tot i les molèsties que pateix, va estar a punt de segellar el triomf blanc-i-vermell amb un xut des de la frontal de l'àrea de penal que Eppy va rebutjar de forma acrobàtica des de la mateixa línia de gol (min 78).
Ferran Costa va substituir el seu principal bastió defensiu, el central Sergi Solernou (min 87), pel davanter Franco. El seu missatge als jugadors era inequívoc: vèncer era innegociable. La infatigable defensa igualadina, ahir, ho va impedir, i el partit de la màxima rivalitat va registrar unes merescudes taules.
Els dos tècnics lloen el compromís dels seus jugadors
Ferran Costa i Carlos López es van centrar a fer una lectura positiva de l'actuació dels seus respectius equips després del partit. Ferran Costa, entrenador del Manresa, va assenyalar que «hem controlat el ritme del partit fidels al nostre estil futbolístic». «Una vegada més, l'equip ha demostrat que li agrada competir per guanyar i que es diverteix fent-ho».
El castelldefelenc va considerar l'error en la passada del porter Marc Vito en el primer gol dels anoiencs «una acció aïllada que és conseqüència de la nostra proposta» i va declinar lamentar les absències per lesió de Joan Castanyer, Xavi Toldrà i Juli Serrano. «Els jugadors que els substitueixen estan aprofitant l'oportunitat. Ningú s'adona que juguem amb un equip tan jove», va reblar.
Per la seva part, Carlos López va constatar «la satisfacció pel punt assolit en un camp complicadíssim». El tècnic sabadellenc de l'Igualada va emfasitzar que «per revertir la nostra situació a la classificació havíem de començar a construir des de la defensa per recuperar la confiança. En aquest apartat del joc, avui ja hem mostrat les línies essencials de la que ha de ser la nostra identitat». «Ara, ens cal treballar el vessant ofensiu per ser competitius en tots els partits i lluitar per assolir el sisè lloc al final de la primera fase o per accedir al grup on es dirimirà la permanència amb el màxim nombre de punts possibles», va concloure.
