Des que la nova junta directiva presidida per Ruth Guerrero va entrar al CE Manresa aquesta acompanya totes les seves interaccions en xarxes socials i els seus missatges amb la llegenda #ManresaNextGeneration. És una manera de voler explicar un canvi a dins del club que es pretén traslladar a molts àmbits i que, per culpa de la pandèmia, en alguns aspectes s'ha frenat. Però malgrat totes les novetats, l'entitat no vol girar l'esquena a la seva història i a un passat recent que, des del punt de vista esportiu, també ha donat alegries, com els ascensos a Primera Catalana i Tercera Divisió en poques temporades.
Un dels elements que connecta perfectament les dues èpoques és el capità de la primera plantilla. El manresà Sergi Solernou (1992) ha iniciat el seu vuitè curs a l'entitat, a la qual també va estar-hi un any en l'època de formació, i coneix com pocs la idiosincràsia d'una casa que ara pretén créixer, tot i els problemes. I ho fa des de dins del camp, superant una lesió a un os del peu que el va fer anar a remolc a l'inici i de la qual s'ha recuperat tan bé que s'ha fet un lloc com a titular en els últims compromisos.
Molts canvis en pocs mesos
Solernou, que ja acumulava dos anys d'experiència al Vic i a Tercera abans de recalar definitivament a l'equip de la seva ciutat, reconeix que «esportivament veníem d'anys molt bons, però l'entrada de la nova directiva segurament ha portat un nou impuls. Es nota en les xarxes socials i en la comunicació, en què es mouen bé, i també en el dia a dia. S'exemplifica en el fet que durant els entrenaments sempre hi ha un o dos membres de la junta al camp i si tens algun problema, saps a qui has de recórrer. Són propers, però sense ficar-se en la feina del Ferran [Costa, el tècnic]. Sempre és millor això que no pas no trobar ningú i que si hi ha algun problema te l'hagis de menjar tu».
Tota aquesta empenta, però, es va veure en part aturada per l'esclat de la pandèmia. Solernou se sent afortunat perquè «podem competir, però sempre que ens ho demanen ens solidaritzem amb els que no poden fer-ho». De tota manera, la covid també afecta el Manresa des de diversos punts de vista i els jugadors en són molt conscients.
El que els toca més de prop és «que no pugui venir públic. Si ho pogués fer, encara gaudiríem més del bon any que estem fent». És una situació que no acaba d'entendre perquè «a la pretemporada es van fer les coses bé, es van seguir tots els protocols i, a més, estem en un estadi a l'aire lliure i ampli. No vull parlar d'altres àmbits, però crec que si es va demostrar que es podien seguir les normes llavors, també es podria fer» en aquests moments.
L'altre punt és l'econòmic. «És obvi. Perds anunciants, no tens ingressos a través del bar i això afecta el club». Es mostra esperançat perquè «quan això s'acabi, que no serà d'un dia per l'altre, la gent tindrà tantes ganes de fer coses o de jugar o veure futbol que tornarà». Dubta, en canvi, sobre el futbol de formació. «Si tens els nens gaire temps parats, al cap d'un temps es poden apuntar a fer d'altres coses» a les quals s'hagin acostumat durant aquest període.
Ciutat de Segona B
A causa del bon rumb de l'equip, la possibilitat fins ara no explorada de fer pujar l'equip de categoria és a l'ambient. Solernou té clar que «no és el nostre objectiu. Tenim el de quedar el més amunt possible, però no ens hem de posar la pressió de pujar. Des del principi, amb l'entrenador, vam veure que teníem molt marge de millora i el que hem d'aconseguir és que cada partit ho fem millor que en l'anterior. Si vas corregint les errades, segur que la classificació et posa al lloc on et mereixes ser».
I creu que Manresa podria ser una ciutat amb l'equip a Segona B? Solernou és clar en afirmar que «bé tenim un equip de bàsquet a la màxima categoria amb una afició que fa goig veure-la. Al final, la gent és aficionada no al bàsquet, o al futbol, sinó a l'esport. Amb els meus amics, passa. Poden anar als dos llocs i animar». Sí que nota que, d'un temps ençà, hi ha «més sintonia entre el bàsquet i el futbol. Abans potser hi havia més rivalitat i ara, sobretot a través de les xarxes socials, anem més a una».
Solernou, el punt d'unió al camp entre el passat recent i la next generation que reivindica la nova junta, veu un futur «esperançador. Tornarem a la normalitat. Ara, caldrà estar preparats perquè no sabem encara quina normalitat serà».
