30 de gener de 2021
30.01.2021
Regió7

«L'angoixa que tenia ja no em compensava»

La manresana Paula Raul, que aspirava a ser als Jocs, explica per què ha deixat l'skeleton

29.01.2021 | 23:02
Paula Raul, durant un dels molts entrenaments que va fer amb el preparador Bernat Buscà

La manresana Paula Raul estava fins fa unes setmanes en el camí adequat per competir en skeleton en els propers Jocs de Pequín, el 2022. Impulsada pel tres cops olímpic i també manresà Ander Mirambell, havia entrat a l'equip estatal després d'haver deixat l'atletisme, d'on procedia, i la seva evolució i potencial feia pensar en ella com a futura participant a la cita esportiva més important. Però ja no succeirà. Ho ha deixat. I, segons ella, ho ha fet perquè la duresa d'aquest esport l'ha superada mentalment. Ha tornat a casa i d'aquí a uns mesos segurament ho farà a l'atletisme. Però, com ella explica, «no podia seguir en una cosa que ja no em feia feliç».

Les caigudes com a motiu

Raul recorda que «aquesta temporada vam ser a fora de l'1 de novembre al 7 de desembre i des del principi no ho vaig passar bé. Rebia molts cops i, al final, el mal físic m'ha afectat psicològicament. Puc passar per entrenar-me les vegades al dia que siguin, sacrificar una feina fixa i la vida social i personal, però quan m'ha afectat psicològicament he vist que ja no podia més, no m'aportava res».

L'esportista va demanar assessorament psicològic per superar el moment, ja que les condicions que tenia «eren molt bones. La federació em va ajudar a aconseguir una beca pòdium, molt generosa, quan de l'atletisme no n'havia tret mai res, tot i ser de les millors d'Espanya en tanques. Però aquest esport m'ha superat. Quan l'afrontava, m'entrava una angoixa que ja em durava tot el dia i que llavors projectava cap a la gent que tenia al voltant. El mal físic es va convertir en psicològic».

Sobta que això hagi passat quan ja havia fet centenars de baixades amb el trineu i ja havia superat els primers anys, que sempre són els més traumàtics. Aclareix que «les altres temporades ja em passava, però m'ho prenia com una rutina o com un procés. Ara, al final, només m'anava bé una baixada de cada vint. Ho feia per als altres, per a la beca i per a la gent que confiava en mi, però em consumia anímicament i no era feliç».

No allargar-ho més

I al final va prendre la decisió, que va arribar a mitja temporada perquè «considerava que no calia allargar-ho fins al febrer, quan jo ara hauria decidit deixar-ho igualment. Sé que han invertit molt en mi, però no podia seguir igual». Explica que «El dia a dia no només és entrenar-te, sinó preparar el trineu, fer vídeo, entrenar-te al gimnàs i al gel. Estava tot el dia dedicant-me a una cosa que primer no m'encantava com les tanques, però anava fent. Però tot i que he millorat, no m'ha compensat. Tenia angoixa i punxades al pit. Prefereixo guanyar-me la vida amb una feina més normalitzada i no intentar aspirar a una cosa que podia tenir a l'abast de la mà però que no m'hauria fet feliç».

No és or tot el que llu

Paula Raul relata que «hi havia aspectes positius. Per exemple, la gent veu que viatges i pensa que fas una gran vida, però la que es llança al gel soc jo i no em compensa anar als Estats Units, ni a la Xina». Fa tres anys, per exemple, quan Paula Raul va entrar a l'equip de skeleton, es va queixar a Regió7 dels pocs recursos que els atletes tenen per afrontar lesions. Ara, en canvi, «tenia una beca per al fisioterapeuta, per anar-me a preparar al CAR de Sant Cugat i uns ingressos mensuals. Tot i això, res no preval sobre la salut si no estàs bé mentalment. Sé que era una gran oportunitat. Ho he donat tot des del minut 1, però quan m'ha afectat anímicament vaig dir que fins aquí havia arribat».

Ara, Paula Raul ha tornat a la feina de treballadora social i ha decidit deixar aparcat l'esport durant unes setmanes. «De moment, no en tinc ganes, tot i que sí que suposo que si se celebren les lligues a la primavera puc ajudar el club. La idea és tornar a les tanques el setembre. No serà fàcil recuperar el nivell que tenia abans, tornar a tenir la tècnica a punt com la tenia, sé que em costarà temps, però no m'hi vull posar si no és per fer-ho bé». L'avantatge és que només té 24 anys i temps per reprendre el camí que desitja seguir.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

LaLiga

Saps què pots fer en aquest espai tan exclusiu?

Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, ​​l'entreteniment i les noves tecnologies.