«Nosaltres no som robots, no som maquinetes, també ens passen coses». Una de les «coses» que li passaven a Santiago Damián García, conegut com «el Morro», estava relacionada amb un insondable dolor a l'ànima. Nascut a l'Uruguai el 1990, golejador del torneig argentí 2017-18, García va ser trobat mort a casa seva a la província argentina de Mendoza. Al costat del seu cos, hi havia una arma. El seu cap mostrava l'orifici d'una bala. Els mitjans de premsa d'aquest país no van dubtar a parlar d'un suïcidi del jugador de Godoy Cruz.

Havia jugat el seu últim partit el 19 de desembre, contra el Newell's Old Boys de Leo Messi. Feia tres dies que el club de Mendoza no sabia res d'ell i no responia als missatges que li deixaven. La defunció del davanter que es va iniciar a Nacional, de Montevideo, és interpretada a través del prisma d'algunes de les seves últimes declaracions. «Hi va haver un moment en què vaig pensar en deixar de jugar a futbol. Fins a tal punt que un dia el meu germà va obrir la porta i va veure la manera en què estava vivint. No encenia la llum de casa meva, estava totalment deprimit. Hi havia moltes situacions que em van sobrepassar», va dir el desembre passat al recordar el seu pas per Paranaense, del Brasil.

«Alguna cosa li passava»

Els companys de Morro García encara no surten de la sorpresa. El van definir com un bon company. Van reconèixer al seu torn que alguna cosa s'havia modificat en l'ànim de Morro en els últims temps i era el propi cos el que donava una constància d'una transformació negativa. Les autoritats de Godoy Cruz van advertir que estava sobrepassat de pes. Li van contractar un metge nutricionista. El tractament no va prosperar. El diari 'El Sol' de Mendoza va informar que també visitava un consultori psiquiàtric.

«Si li veies la cara, se li notava als ulls que alguna cosa passava», va assegurar al portal Infobae algú que el va tractar durant l'últim temps. Diuen que trobava a faltar la seva filla, que resideix a l'Uruguai, i a qui no veia des de l'inici de la pandèmia. Li van oferir que viatgés al seu país d'origen. Quan estava a punt de fer les maletes, fa dues setmanes, li van detectar el coronavirus. Va haver d'aïllar-se. I això, s'especula, va agreujar la seva situació emocional. L'havien donat d'alta dimarts passat. Pocs dies després, va apagar el telèfon i no va atendre ningú més.