No se li poden negar al Barça de Koeman les bones intencions ni la voluntat de competir fins el final, però quan al davant hi ha un equip com el Sevilla i els astres no s'alineen per protagonitzar grans remuntades com les dels partits contra el Granada i el Betis, aleshores no hi ha gaire res a fer. I no es pot dir que l'equip no ho intenti, perquè anit va entrar al camp amb una bona predisposició, i la posada en escena va ser esperançadora. Fins que Koundé, un central jove i de talla mundial, va fer de Neymar i va superar Griezmann, Busquets i, sobretot, Umtiti, el gran assenyalat amb el dit acusador en l'anada de les semifinals de la Copa del Rei. El Camp Nou, el 3 de març, dictarà sentència, però farà falta una altra nit èpica per arribar a la final del títol que, a priori, sembla més assequible per al Barça post-2 a 8.

Es podria dir que els blaugrana, amb el mal estat del defensa francès, que un dia va fer un pacte fàustic amb el diable i es va vendre l'ànima a canvi de la corona mundial amb la seva selecció, tenen un problema. Però, de fet, en tenen molts de problemes. En defensa, al mig del camp i a la davantera. I, malgrat tot, amb treball, tenacitat, una bona condició física i el talent que, malgrat tot, hi ha a la plantilla, després d'un primer trimestre de temporada preocupant, el Barça semblava que s'estava redreçant. Però, és clar, la prova del cotó no és el Betis ni el Granada sinó rivals de tanta entitat com el Sevilla o el que dimarts visitarà el Camp Nou en l'anada dels 8ens de final de la Lliga de Campions, el París Saint Germain d'un Neymar que ahir va haver d'abandonar el terreny de joc, lesionat, en un partit de la Copa de França contra el Caen.

Bon inici, mala defensa

El Barça va sortir amb la idea de tancar el Sevilla tan com fos possible i de marcar un gol que tranquil·litzés el panorama. I al minut 10, Griezmann, en l'única acció ressenyable que va dur a terme en tota la nit, va fer una magnífica passada picada a Messi que l'argentí, sol davant Bono, va rematar sense deixar caure a terra i el porter sevillà la va tocar amb el peu per evitar el gol.

Aquest cara a cara es va repetir en diverses ocasions durant els noranta minuts. Més enllà de les ziga-zagues de Dembelé, un jugador tan presumptament genial com incomprensible, tota la pólvora blaugrana la va tenir Messi a les seves botes. I cadascuna de les ocasions que el 10 va protagonitzar a l'àrea local les va avortar el porter marroquí. La darrera, una falta al 88 que Messi va enviar amb tota la intenció a la vora del pal. Però allà hi havia la mà de Bono per mantenir la virginitat de la seva porteria.

El partit es va començar a torçar quan Koundé, un central pel que aviat algun gran club pagarà una milionada, va agafar l'esfèrica als tres quarts, es va desfer de Griezmann, va deixar enrere Busquets i va retratar un Umtiti incapaç de reaccionar, tot i que l'avenç del sevillista no l'agafava a contrapeu ni per sorpresa.

De fet, Koundé ja havia estat a punt d'inaugurar el marcador uns minuts abans en un xut dins de l'àrea que va sortir fora, prop de la porteria defensada per Ter Stegen. Amb l'1-0, el Barça es va començar a desinflar com un globus que va perdent aire fins el final del primer temps.

A la represa, l'equip ho va tornar a intentar, amb més ganes que lucidesa. Mentre Lopetegui renovava l'onze que hi havia al camp fent fins a cinc canvis, Koeman no va moure la banqueta fins al 84, amb Riqui substituint Pedri. I cinc minuts després va aparèixer Trincao, rellevant un Umtiti que va tornar a sortir a la fotografia del segon gol sevillista. En un contracop local, va trencar el fora de joc, va relliscar i Rakitic no va tenir gaire problemes per afusellar un Ter Stegen totalment venut a la seva sort. En una darrera escomesa per intentar marcar almenys una diana, el Barça va continuar donant voltes prop de l'àrea local. Però, ahir, sense encert.