La derrota de dimarts contra el PSG certifica que el Barça està a hores d'ara lluny de l'elit europea. L'empat d'ahir amb el Cadis és molt pitjor: l'enfonsa a la misèria. Perquè la lliga encara no està perduda -almenys matemàticament parlant-, però partits com el que es va disputar a l'hora de dinar al Camp Nou són fidel testimoni de l'episodi crepuscular d'un projecte que va eclosionar fa dotze anys i que encara no s'ha sabut renovar. Una mala tarda la pot tenir tothom, però si estàs descartat de la lluita pel títol i el líder destacat deixa escapar cinc punts en quatre dies, estàs obligat a menjar-te el món per no desaprofitar la nova oportunitat que t'estan brindant els teus rivals.
La imatge del Camp Nou buit a les 2 de la tarda d'un diumenge ventós no era l'escenari més glamurós per a un Barça a qui el destí va servir en safata una ocasió per redimir-se pels danys causats pel pas de l'huracà Mbappé. Inesperadament, l'Atlètic de Simeone, un líder sòlid al capdavant de la classificació, va cedir un empat dimecres i una derrota dissabte davant del Llevant. Dos resultats que retornaven l'esperança al Barça i al Madrid de tornar a lluitar per la Lliga. Però mentre els blancs van saber resoldre la visita a Valladolid (0-1), els de Koeman van oferir novament noranta minuts de voluntat i desencert a parts iguals.
Els mateixos onze jugadors de la desfeta contra el PSG van saltar al camp amb ganes d'avançar-se aviat i deixar enllestit el matx contra un Cadis que es va imposar al Barça en la primera volta (2-1). No va trigar, però, l'aficionat culer a ensumar-se que no seria un dia plàcid. El Cadis, amb dues línies ben ordenades i Negredo en punta, va obligar el Barça a tocar i tocar per trobar espais.
Messi, en una falta que Ledesma va aturar en dos temps al minut 8, i Alba, amb un xut que va sortir a prop del pal, al 15, van inaugurar el llarg rosari d'ocasions que va tenir l'equip durant els noranta minuts. En aquest sentit van destacar el mateix Messi i un Dembelé que va disparar un grapat de cops sense punteria. El francès va protagonitzar algunes conduccions interessants que no va saber com acabar, sobretot una en què el mateix Messi li va demanar per què regatejava tant i no xutava.
Va haver de ser el més llest de la classe, un noi de 18 anys que enamora més cada dia que passa, qui va obrir la porta. Pedri, a la mitja hora de joc, va avançar la pilota dins l'àrea just el necessari perquè els dos defensors que l'anaven a interceptar cometessin penal. Messi, amb un xut suau, va enganyar Ledesma i va posar un 1-0 al marcador que semblava que encarrilava el triomf.
Un altre disgust
En la jugada immediatament següent, Salvi va superar Alba i va centrar sense que Negredo ni Sobrino tinguessin prou encert per batre Ter Stegen. Un mal auguri que es va anar fent gran durant la segona part, i no pas pels mèrits d'un Cadis raquític, golejat sistemàticament en els seus quatre últims partits. Sobre el Camp Nou planava la inseguretat que genera sempre un 1-0, oimés en aquest temps de penúries en què el vell no acaba de morir ni el nou arriba del tot.
No seria just obviar que el Barça va tenir nombroses ocasions per aconseguir, fins i tot, una golejada. La majoria, xuts desviats, pilotes interceptades: no va ser la desídia el mal que va corcar les aspiracions blaugrana, sinó una lacerant falta de lucidesa i de punteria. En el 72, Messi va culminar sense encert una gran combinació col·lectiva que Pedri va arrodonir amb una assistència de cullera dins de l'àrea. I en el 84, Riqui Puig va enviar la pilota fora, a prop de la creueta.
Tot es va torçar al 87 quan Lenglet, maldestre, va tocar Sobrino sense cap necessitat i l'àrbitre en va tenir prou per xiular penal. Álex Fernández va enganyar Ter Stegen i va situar un insòlit empat a l'electrònic. En el país dels cecs, el Barça podria ser el borni. Però no sembla a punt ni per a això.
