El Barça va fer ahir el que havia d'haver fet diumenge contra el Cadis, tot i que li va costar. Va derrotar amb un Elx que se li va entravessar a la primera meitat però que va concedir moltes facilitats a la segona. Messi va tornar a ser qui va desencallar l'enfrontament amb un brillant eslàlom i l'equip no va rebre cap gol, fet que sempre és una bona notícia. Dissabte i dimecres espera una roca com el Sevilla en un doble enfrontament, a Nervión i al Camp Nou, que haurà de determinar per què pot lluitar definitivament un equip tan imprevisible.
Ahir, la primera part va ser de les pitjors coses que se li han vist al Barça aquesta temporada la qual cosa, vist el nivell de tot l'any, té mèrit. Un joc lent, previsible i sense cap profunditat en atac per trencar la defensa de cinc instaurada per Fran Escribá, el tècnic dels il·licitans, acompanyat de mals replegaments defensius que permetien l'Elx ser més incisiu que el Cadis diumenge i crear peril sobre Ter Stegen.
Les coses van començar bé perquè la primera oportunitat va arribar al minut 2, quan un bon Edgar Badia va rebutjar un xut de Trincao, però dos després l'Elx hauria pogut avançar-se amb una contra que no va ser aturada en cap moment pels blaugrana. Per sort, Lucas Boyé va xutar molt alt amb tot a favor. El partit va entrar aleshores en una letargia total. Només la va trencar la millor ocasió de la primera part, al minut 19. De Jong va cedir per a Trincao, que va fer la jugada de tota la vida de fora cap a dins i, molt a prop de la porteria, i amb tot a favor, va xutar massa centrat permetent Badia fer la segona gran aturada.
Sense senyals de vida
El Barça ja gairebé no va existir més en atac. Amb un Messi o massa endarrerit, o massa envoltat de rivals, o massa poc actiu, els visitants no tenien dificultats per situar una teranyina davant de l'àrea que evitava que passessin tots els intents de combinació. A més, just abans del descans, l'Elx va poder tornar a avançar-se en una pilota perduda per Pjanic per l'obcecació de combinar sempre amb Messi. Pere Milla va anar conduint sense que ningú no li sortís a davant i, quan podia descarregar a la dreta per a Cifuentes, va xutar massa de recte permetent que Ter Stegen desviés. Una centrada de Pedri, que no va trobar Piqué, va posar punt final a una primera part en què els homes de Koeman havien d'agrair que no hi hagués públic, perquè segur que haurien escoltat música de vent en la seva retirada al vestidor.
Jugades que marquen
En el descans, l'entrenador neerlandès va demostrar que no és el president del club de fans de Pjanic i va deixar el bosnià a la banqueta. Va introduir Dembélé al camp i va canviar el dibuix a un 4-2-3-1 amb De Jong i Pedri iniciant les jugades. No va tenir gaire temps d'experimentar si el canvi era bo ja que, als tres minuts, Messi va decidir que ja n'hi havia prou d'aquell color. Va trencar la defensa amb un eslàlom, va tenir el suport d'un bon cop de taló de Braithwaite (dues assistències ahir) i va batre amb una rematada fluixa Edgar Badia. En aquest punt es va acabar la resistència visitant.
Perquè tot i una rematada a fora de Boyé, Ter Stegen no es va veure exigit i el Barça s'acostava cada cop més a la porteria. Va haver de ser una altra arrencada, aquest cop de De Jong, qui va precedir el segon gol. Va arribar fins a la cuina i va centrar enrere perquè novament Messi, amagant fins a l'infinit, fes el segon. I cinc minuts després, l'argentí va creuar una centrada que Braithwaite va abaixar amb el cap i que Jordi Alba, en posició de davanter centre, com en la Copa a Granada, va rematar de volea a la xarxa.
El següent quart d'hora va servir per fer descans actiu, per donar minuts a d'altres jugadors i per comprovar que Griezmann segueix fallant coses increïbles, com en una rematada al travesser a passada de Dest i un xut a l'exterior de la xarxa quan ja havia evitat Badia. Tres punts i l'esperança encara sobreviu.
