«Fan exercici cardiovascular, fan musculació, fan coordinació de moviments, tot això els va molt bé, però, sobretot, el fet que sigui un esport en equip els motiva molt». Sandra Castellà és una de les ànimes del Manresa Weelchair Rugby (Manresa WR), secció del Manresa Rugby Club. N'és l'entrenadora gairebé per compromís de parella, perquè el seu company, Axel Libori, és un dels jugadors, el capità i fundador de la secció. Però, a més a més, professionalment ella és fisioterapeuta al centre SIRN i coneix bé què suposa viure amb limitacions severes i com és el dia a dia de cada un dels jugadors.

Quatre jugadors del Bages competeixen aquest cap de setmana en la primera jornada de la temporada de la lliga estatal del seu esport, rugbi en cadira de rodes, una especialitat per a persones amb lesions o limitacions de mobilitat severes, que han de tenir com a mínim tres extremitats afectades per poder competir. La jornada se celebra avui amb partits matí i tarda i demà al matí. El Manresa WR juga contra equips de Barcelona, Saragossa i Vitòria.

L'equip viu l'esperit de la competició. Entre ells fan pinya, explica Castellà, i afegeix un aspecte per a ella molt important, «comparteixen», perquè tots tenen afectacions diferents, però tots tenen problemes, i tots hi conviuen i tots intenten superar les pròpies limitacions. I aquest esperit competitiu que genera tenir una lliga on jugar i veure's com a equip contribueix de manera determinant a capgirar un concepte des del punt de vista dels tècnics: no es tracta de saber quines són les limitacions de cada jugador, sinó de «millorar, potenciar i aprofitar quines són les seves capacitats»

Amb la pràctica de l'esport «milloren sense cap mena de dubte en l'aspecte físic», assegura Castellà. I aquí tenim un exemple. «Pepe Carmona -un dels jugadors manresans que fins fa tres anys no feia esport- ha hagut de canviar de talla de samarreta des que va començar a jugar perquè s'ha desenvolupat en la zona pectoral». Però Castellà insisteix que el canvi no és només físic, sinó que, per als integrants de l'equip, és molt important la relació i el compartir. I els jugadors també «veuen que estan fent alguna cosa en la qual milloren i en la qual poden competir». I destaca l'esperit d'equip que es viu.

El projecte d'equip és jove i no està mancat de dificultats. Aquest any han incorporat una segona entrenadora, Núria Badia. Estudiant d'últim curs de fisioteràpia i jugadora de futbol femení que ha aportat a l'equip més entrenament, més físic, i ha treballat l'estratègia. Però a l'equip encara li queda camí per recórrer. En primer lloc, els falten jugadors, més gent que vulgui provar què suposa anar amunt i avall d'una pista de pavelló intentant combinar per passar ells i pilota per l'espai de la línia de fons que delimiten dos cons. Curses amb les cadires, atrapar la pilota quan la mobilitat i la coordinació és un handicap, i fer pantalles i xocs amb les cadires perquè els rivals no entrin a la zona dels punts. En els tres anys del club han tingut més baixes que altes, perquè algunes d'aquestes malalties evolucionen i perquè els jugadors també es fan grans.

La manca de jugadors per competir la supleixen incorporant aquests dies altres nois que provenen del club de Barcelona, on en tenen en excés. «Els hi paguem desplaçaments, estada i fitxa» per poder participar en el campionat estatal.

Avui a les 10 del matí comença la lliga al pavelló nou del Vell Congost. Hi competeixen 8 equips, tots els que hi ha a l'Estat.

Enguany, per fer possible la competició s'ha dividit la competició en dues zones.

A Manresa hi ha equips de l'Aragó, del País Basc i els dos catalans. Són l'Adapta, de Saragossa, el Zuzenak, de Vitòria, el Barcelona Universitari Club i el Manresa WR.

Ahir fins a última hora, jugadors, entrenadors i col·laboradors van estar fent els preparatius.