El Barça de Koeman lluitarà per la Copa el 17 d'abril a Sevilla. Ahir va merèixer la remuntada contra un equip que no va ser millor en cap dels dos partits. Els blaugrana, en canvi, van aprofitar la inèrcia del triomf a la lliga per vèncer moralment un conjunt que es pot queixar el que vulgui de l'àrbitre, però que va ser tan cínic amb el seu joc que havia de quedar eliminat.

En el primer quart d'hora de joc va semblar que Julen Lopetegui no va aprendre res del partit de dissabte. Koeman va repetir disposició, el Sevilla va introduir alguns canvis a l'equip, però no va trobar la manera d'aturar les transicions locals sortint amb facilitat i efectivitat des de darrere. D'aquesta manera, als quatre minuts Aleix Vidal ja va evitar una rematada de Dembélé a passada de Dest i, tot seguit, el francès rematava alt amb De Jong sol al mig. El centre del camp andalús no existia i el local es veia amb el suport dels laterals-carrilers.

Així, Busquets va avisar amb un xutet amb l'esquerra, Dembélé rematava amb rebot a córner i Vaclik evitava una rematada de Lenglet després del llançament de Messi. El gol no podia trigar i va arribar de manera sobtada. La gran circulació local va acabar amb la pilota a dins de l'àrea per a Dembélé que, quan ningú no s'ho pensava, va deixar anar una rematada violentíssima que va entrar per l'escaire del porter txec.

El Barça tenia el partit controlat i, tot i que el Sevilla va avisar en algunes contres, com en una rematada de Jordán que va enviar Lenglet a córner, els blaugrana seguien pressionant, robant i trobant espais. Cap a la mitja hora va arribar una altra allau. Primer, De Jong no va arribar per poc a una centrada de Jordi Alba. Tot seguit, Acuña va evitar sota la porteria una picada de Messi davant de Vaclik i ho va acabar de reblar Pedri amb una rematada exterior que va anar a fora per poc. El Sevilla s'estava salvant d'un KO absolut i el Barça havia d'estar molt satisfet pel joc i la intensitat, però no per l'efectivitat.

La segona part va semblar que oferia un Sevilla més ofensiu, però va ser un miratge. De seguida va recular, tot i una acció inicial d'un Aleix Vidal que després es va lesionar, i Dembélé i Pedri van avisar, tot i que el domini no era tan asfixiant. Veient que les coses estaven massa aturades, Koeman va decidir canviar el dibuix i situar Griezmann al camp en substitució d'un Sergiño Dest que ja no desequilibrava. En aquests moments, el partit ja era un frontó amb un Sevilla atrinxerat i Jordi Alba va enviar una rematada de kung-fu al travesser a centrada de Dembélé.

Semblava que el gol arribaria tard o d'hora, però aleshores el Sevilla va aconseguir el que volia, trobar una contra en què Mingueza va cometre un clar penal sobre Ocampos, que acabava d'entrar. El mateix argentí va llançar massa centrat i Ter Stegen fins i tot va blocar la pilota.

Resolució inesperada

El Barça estava viu i Dembélé va avisar amb un xut alt. Koeman va tornar a fer canvis, fent entrar Braithwaite i Trincao i, quan ja semblava tot decidit, i després de l'expulsió de Fernando per dues grogues, un córner salvat per Diego Carlos va acabar en centrada de Griezmann i rematada miraculosa de Piqué al minut 93.

El temps suplementari va començar de la millor manera, quan una altra centrada, ara de Jordi Alba, va ser rematada en planxa per Braithwaite a la xarxa. El Sevilla, ferit de mort, no es va rendir i va reclamar un penal de Lenglet que no era perquè abans de tocar-li la pilota a la mà li havia rebotat al pit. Premi gran. Ara caldrà rematar-lo a la Cartuja.