A Víctor Font, Toni Freixa o Joan Laporta se'ls girarà molta feina a partir de demà quan un d'ells sigui aquesta nit escollit nou president del Futbol Club Barcelona. La situació de l'entitat ha tocat fons en una temporada que va començar amb el regust amarg del 2-8 contra el Bayern, va continuar amb Messi demanant de marxar via burofax, una moció de censura que només la dimissió de Bartomeu va aturar i la línia erràtica de l'equip de Koeman, i ha culminat, almenys de moment, amb la detenció de l'expresident i tres alts càrrecs. «El nou president ha d'endreçar el club», assegura Ana Calvera, màxima responsable de la Penya Blaugrana Manresa.

Diversos presidents de penyes barcelonistes de la Catalunya Central consultats coincideixen en la necessitat de reflotar l'economia, intentar renovar Messi, aprofundir en l'aposta per l'esport femení i defensar tant la catalanitat com el fet que el Barça és dels socis, i no una societat anònima, dos elements inherents a l'essència blaugrana. Tot plegat, però, amb el desig que el primer equip masculí torni a guanyar títols, amb l'aportació dels jugadors de la Masia.

«La situació econòmica del Barça és bastant difícil», explica Ignasi Jordi Vallès, president de la Penya Barcelonista Antoni Camps de Sant Joan de Vilatorrada: «Però el club té prou recursos per sortir-se'n». Una creença comuna és que, un cop la pandèmia quedi enrere, els ingressos tornaran perquè «el Barça és una màquina de fer diners, qualsevol banc li deixarà diners», segons Isidre Torra, de la Penya Blaugrana Gerard Piqué de Talamanca.

Pel que s'ha vist en els debats realitzats durant la campanya, «els tres candidats tenen clar que hi ha solucions per revertir la situació», constata Vallès. «La pandèmia limita el terreny d'actuació, però, pel que diu Freixa, hi ha la possibilitat d'obtenir 60 milions per la publicitat de la samarreta, 250 pel Barça Corporate i més de 800 per finançar l'Espai Barça», afegeix.

Torra considera també que el més urgent és «trobar una solució per redreçar l'economia», i qui ho ha de fer ha de ser «un home de club, no es tracta de fer creu i ratlla, perquè si hi ha alguna culpa que s'hagi de pagar, que es pagui, però s'ha de fer una nova gestió i la directiva ha d'estar més controlada». El president de la penya bagenca afirma que, «d'acord que la pandèmia ho fa tot més difícil, però no aixequem cap, quan no és una cosa n'és una altra». Ramon Burniol, de la Penya Blaugrana d'Avià, afegeix que una de les actuacions que el nou president haurà d'emprendre és «donar baixes a jugadors per estalviar sous».

Un club dels socis

Una de les singularitats del Barça és una condició que comparteix amb el Reial Madrid: els propietaris són els socis, que escullen el president. Una anomalia en la indústria de l'entreteniment esportiu que cap de les persones consultades creu que estigui en perill. «Si ens convertim en societat anònima, val més que pleguem, jo estripo el carnet», reconeix Torra, que aprecia el ritual que significa anar al camp, xerrar amb els companys de seient... «a vegades porten mitja hora de joc i encara la fas petar amb un o altre».

«En l'essència del Barça hi ha el fet que sigui dels socis», afirma Calvera, per a qui la conversió del club en una SA -i, per tant, a l'abast de qualsevol persona amb prou capital per comprar-lo- «seria fer una volta de 360 graus que no crec que cap president vulgui fer». Vallès, per la seva part, recorda que «els tres candidats han promès que el Barça serà sempre dels socis; a més, el club té prou capacitat econòmica per mantenir-se com ara».

Josep Gomáriz, quatre dècades al capdavant de la Penya Blaugrana de Sant Vicenç de Castellet, adverteix que «no s'ha administrat bé el club, s'ha fitxat per fitxar, i al final qui resol són els nanos del planter. No hi ha diners, però no em fa por que el club acabi essent una SA». Tampoc tem que el FC Barcelona canvïi de mans Ramon Burniol, «si no ens hi obliga l'Estat; però l'avantatge és que el Madrid està igual que nosaltres; si no, potser sí que obligarien el Barça i l'Athletic de Bilbao a convertir-se en societat anònima».

Messi, fins a l'eternitat

«Se li hauria de fer una estàtua davant del Camp Nou més grossa que la del Kubala, i quan passéssim pel davant ens hauríem d'agenollar»: així de contundent es mostra Barniol quan es qüestiona la necessitat de renovar Messi. «No se'l pot deixar marxar, i quan ja no pugui jugar, se li ha de donar un càrrec», afegeix l'avianès: «Ens ha fet gaudir molt, i és clar que costa diners, però també en genera molts».

Vallès considera que «Messi és un símbol del club, i ha de seguir al Barça per sempre; de moment com a jugador i, després, ha de ser el nostre ambaixador mundial, sobretot ara que ja no tenim Johan Cruyff». Torra també és favorable a la continuïtat de Messi, «però amb condicions», ja que «és el millor del món, i encara li poden quedar quatre o cinc anys de futbol, i el Barça s'ha fet gran amb ell, però ell també amb el Barça. S'ha d'arribar a un acord». Així mateix, Calvera observa que «Messi encara és important, s'ha demostrat en els darrers partits, per això crec que se l'ha de renovar».

Tots aquests reptes seran sobre la taula del nou president. I, sigui el qui sigui l'escollit, Vallès reclama «la unió del barcelonisme». Tots els ismes que han marcat la vida diària del Barça en les últimes dècades han de quedar enrere, al seu parer. Previstes per al 24 de gener, les eleccions arriben avui, dia 7 de març.