El triple és un amic traïdor. T'ho dona tot com t'ho pren tot. En l'últim segon, si convé. De poc refiar-se'n. El Baxi ho va comprovar ahir, en un partit estrany, que es va vestir d'excel·lència en el primer temps i que va acabar d'una manera cruel per als manresans.

Era un partit amb molta trampa. El Baxi s'hi jugava una victòria transcendental per mantenir el pols als play-off, mentre l'Obradoiro necessitava sumar per allunyar-se del descens. Dos equips, dos objectius. I una prèvia: els gallecs arribaven al duel com un dels millors des de la línia de tres. Abans del partit, Pedro Martínez alertava del seu potencial i temia pels llançaments de Robertson, Ozmizrak i Oliver. La realitat va ser una altra: el primer triple d'Ozmizrak va arribar a tres minuts del final del tercer quart i el primer de Robertson, quan es decidia la victòria. La punteria més enllà dels 6,75 va ser del Baxi, que en la primera part va fer una exhibició coral, amb un parcial d'11 de 17 encistellats que li van servir per mantenir la il·lusió que ahir es podia guanyar. Però el triple menteix.

L'Obradoiro va basar el seu argumentari durant tot el partit en el joc a la pintura, amb un gegantí Birutis i amb un duríssim Enoch. Des de lluny, els de Moncho Fernández eren inoperants. Pel Baxi destacaven Ferrari, que tenia el canell calentíssim (va acabar la primera part amb 18 punts) i Matt Janning, una cirereta de luxe per al combinat de Martínez.

Després de diversos avantatges de 14 punts, el primer temps s'acabava amb 10 amunt per al Manresa, 39-49, i amb el record fresquíssim dels 108 punts de Bilbao. A Manresa es respirava tranquil·litat.

La segona part, però, començava amb un Baxi molt espès, i li costava anotar. L'Obradoiro va aprofitar el desencert i una bona defensa zonal-individual per empatar el partit a 57. El tercer quart dels gallecs va ser un laberint per al Baxi, que només va trobar el camí de sortida a base, altra vegada, de triples. Janning indicava la sortida de l'embolic i el parcial es tancava altra vegada amb deu punts d'avantatge per als manresans. Tot s'assemblava a la primera meitat, però hi havia una diferència: el Baxi ja no tenia l'enteresa dels primers vint minuts i l'Obradoiro ensenyava les dents en defensa i es reforçava sota la cistella. La il·lusió començava lentament a esvair-se.

El darrer quart va començar molt ràpidament a ensenyar les cartes dolentes per als bagencs, amb un parcial de 8 a 0 per a l'Obradoiro. Ja a les acaballes, Eatherton i Ferrari semblaven garantir tots les opcions del Manresa per acabar vencedor, però el temor d'inic als triples locals, que fins aleshores s'havia demostrat infundat, apareixia de manera fatídica i Czerapowicz i Robertson clavaven dos triples per donar dos punts d'avantatge (89-87) als gallecs a falta de 34 segons amb un parcial terrible de 8 a 0. Després d'un tir molt forçat de Mason, Robertson treia una falta molt polèmica a Janning a mitja pista, que els àrbitres haurien d'haver revisat per descartar el que va semblar una clamorosa falta en atac del de l'Obradoiro. Però ni cas. Robertson va anotar un tir lliure i Mason i Ferrari van fallar el triple que hauria donat una pròrroga. Crueltat del destí. Al final, Santiago estava més a prop d'Andorra que de Bilbao.