El Baxi va guanyar anit una dura batalla per mantenir les seves opcions de situar-se entre els grans de la competició. I ho va fer apel·lant als seus instints més naturals: bona defensa, ràpides transicions i rebot ofensiu. I a un ampli desplegament de solucions en atac proporcionades per un elenc de jugadors capaços d'aportar quan se'ls necessita.

En la prèvia, Pedro Martínez havia demanat més continuïtat en el joc dels seus homes per arribar en bones condicions a uns minuts finals que, en les darreres jornades, amenaçaven de convertir-se en un fantasma per al Baxi. L'equip no va exhibir la continuïtat i solidesa necessària per consolidar els còmodes avantatges que va anar aconseguint al llarg del partit, de fins a 13 punts, en alguns moments. Però sí que va tenir la fortalesa de sobreposar-se a l'ombra d'un nou final ajustat, que es va acabar resolent amb molta més comoditat del que es podia preveure després de les experiències d'Andorra i Obradoiro.

Després d'un minut de silenci en homenatge a Miguel López Abril i a Enric Piquet, el partit va arrancar fred, amb dos equips que arribaven amb deures: de demostrar més solvència, els manresans; de superar una fosca fase de cinc derrotes el Saragossa. Va ser més una demostració d'errors que d'encerts, en un començament que va aportar la sorpresa positiva de veure en pista Juampi Vaulet, emmascarat, tot i la fractura a la mandíbula que va patir en l'entrenament de dilluns.

El Baxi s'aguantava, en els primers minuts, per l'encert de Sima, que era respost pels triples molt poc ortodoxes de Benzing. Rafa Martínez, que tenia uns bons minuts de titular, també demostrava veterania i canell, però les darreries del quart, amb un Mason que intentava un triple esgotant-se el temps taponat per dos jugadors, deixava entreveure la manca de fluïdesa amb què s'havia presentat el Baxi al partit. El Casademont, que havia anat agafant més to al matx, se n'anava al segon quart amb un avantatge de sis punts (15-21).

A la represa, Mason, Eatherton, bones accions defensives d'Eulis Báez (que també tornava al parquet després dels seus problemes físics). En aquest període era Mason el que posava gas a l'equip del Bages, amb bones accions ofensives: 9 punts en la recuperació del marcador. Sima i Rafa Martínez acompanyaven l'exhibició de Mason i l'equip arribava a la mitja part amb un 36-30.

El segon temps va arrancar amb un altre protagonista blanc-i-vermell. Frankie Ferrari, que venia de fer un partidàs contra l'Obradoiro, va voler tornar a reivindicar-se i va posar una marxa més al motor de l'equip amb bones penetracions i una gran direcció col·lectiva. Hinrichs sumava des de l'ampolla i l'equip, en conjunt, demostrava les seves millors armes en el contraatac. Amb tot, al final del quart l'equip va tenir una fase de bloqueig (i uns bons moments en contra d'inspiració de Sulaimon) que li va impedir incrementar l'avantatge. El Baxi se n'anava al final del tercer quart amb un curt resultat de 64-58.

El període definitiu arrancava amb un intercanvi de triples i amb un Eatherton que agafava el relleu de Sima, Martínez, Mason i Ferrari en l'apartat anotador. Algunes decisions arbitrals, que van dur els jugadors a la línia de tir lliure per antiesportives i per un excés de faltes ja en bonus d'ambdós equips, van allargar un matx que el Baxi es va comprometre aquesta vegada a no perdre, encara que s'arribés a un final ajustat. Dos punts de Jou en un altre rebot ofensiu a falta de poc més d'un minut tancaven tota aspiració del Saragossa de remuntar, que, amb tot, ho va continuar intentant, sense fruit. Al final 92-82 i encara amb opcions de play-off.

En acabar el duel, Pedro Martínez reconeixia que havia estat un «partit molt dur, al límit físic», i en el qual «ens ha costat defensar els seus homes petits, que són molt ràpids, però en atac hem estat bé, hem jugat amb decisió i en l'últim quart, tot i que estàvem malament físicament, hi ha hagut bones accions. Cal estar contents per la victòria, perquè ara ja és molt difícil que un bon equip com el Saragossa quedi per davant nostre». Pedro Martínez insistia que «és important guanyar, però no pel que ha passat en partits anteriors», i destacava el fet que «una cosa positiva de la temporada és que mai no hem sumat més de dues derrotes consecutives. Així, l'equip no entra en crisi i és capaç de mirar endavant. L'equip té estabilitat».

El tècnic blanc-i-vermell feia un elogi del joc col·lectiu tot reconeixent que «som un equip amb limitacions, però jugant tots junts i passant-nos bé la pilota som capaços de ser competitius».

Martínez va voler destacar dos dels seus jugadors, Yankuba Sima i Rafa Martínez: «han fet un partit molt bo; no esperem que ho facin cada dia, però si que tinguin la predisposició per fer-ho». I va elogiar Juampi Vaulet. «Fa 30 hores estava al quiròfan. És un autèntic lluitador, molt compromès. Una meravella de persona».