Hi ha partits que ajuden a sanar ferides. El Barça es va imposar de forma contundent, exhibint un joc a estones brillant, en una final que no va tenir cap més rival que el conjunt de Ronald Koeman. Un 0-4 que suposa el primer títol en gairebé dos anys i que serveix com a acte de fe per creure en el la lliga.

Per moments semblava que l'equip recordava què havia sigut. Es podia notar en el ritme, en la tensió perfecte de cada passada. El FC Barcelona dominava, havia sortit convençut de les seves possibilitats, amb una ferida que el feia encara més perillós. Les ocasions, però, mostraven que a aquest equip, encara que vulgui jugar a assemblar-se al del passat, només pot ser-ne un intent de reproducció.

la primera meitat va deixar tres noms, que són els de gairebé sempre aquesta última dècada: Piqué, Busquets i Messi.El central, tot i arribar molt baix de ritme i amb molèsties, va dominar per complet les transicions de l'Athletic, i va demostrar que per enfrontar-se a Iñaki Williams no cal ser més ràpid, només més llest. Busquets i Messi, vivint a prop de les seves zones de confort, van jugar a un nivell altíssim, connectant passades perilloses i deixant despullada gairebé sempre la defensa dels de Marcelino García Toral. Tot i el gran domini territorial, els de Koeman no concretaven. Les ocasions deixaven entreveure la por dels blaugrana.

Tot va canviar a la segona meitat. El descans, lluny de reactivar l'Athletic de Bilbao, que va canviar al seu capità, Iker Muniain, va reafirmar la superioritat dels blaugrana. De fet, la mitja part com si no hagués existit i el segon temps fos una continuació calcada de la primera part. El Barça seguia acumulant ocasions però Unai Simon, en el que convidava a pensar que seria l'heroi de la final, es mostrava immens. Griezman i Busquets erraven dos xuts claríssims a boca de gol mentre el partit apuntava cap a una recta final agònica.

Però el 0-1 va arribar. En una jugada que ja s'havia repetit. Messi conduïa, atreia l'atenció del rial i dividia la pilota cap a un De Jong que, amb el permís de Leo, va ser el millor jugador de la final. Un gol i dues assistències i la sensació de dominar totes les altures i aspectes del joc. La seva passada tensa l'aprofitava Griezmann dins l'àrea. El gol feia justicia al partit el francès, sempre al punt de mira. De sobte, el barça va implosionar. El partit va deixar d'existir per convertir-se en un monòleg blaugrana que evocava els de les millors èpoques.

De Jong feia el segon amb una gran rematada disn l'àrea i el Barça descobria que també es pot jugar sense patir. Amb un coixí prou còmode com per alliberar-se, a La Cartuja es van poder veure els millors minuts de la temporada amb un joc coral, generós i fresc que exhibia ambició. Conscients els jugadors del precipici en el què es trobaven fa mig any, no van desaprofitar la seva oportunitat. Sobretot De Jong i Griezmann, els fitxatges que havien de portar títols.

El Barça tancava la nit amb somriures, confeti i cares relaxades després de la tensió. El títol, el primer des del maig del 2019, ha de servir pel que queda de lliga així com per fer veure a aquest equip que, quan vol, pot jugar un futbol d'altíssim nivell. Després de veure l'infern, tocava tastar el cel.