Coneixedor de les baixes del Baxi Manresa en la posició de base, el Betis va pressionar, ja des de l'inici, a Mason i a Garcia a tota la pista, per tal de recuperar pilotes i retardar els atacs del Manresa. La tàctica va funcionar i el Baxi, tot i començar encertat en els primers minuts, va anar perdent energia a mesura que avançava el partit.

En atac, van faltar idees i, sobretot, algú que fos capaç de donar l'empenta necessària, i també l'encert, per fer reaccionar l'equip. Obligats a treure els homes interiors lluny de la zona, els manresans no van saber aprofitar les habituals situacions de bloqueig directe, ni tampoc van poder córrer. Els dubtes i les pèrdues de pilota, sobretot en les situacions de 2 contra 1 defensiu per part dels locals, van fer que el Betis pogués recuperar pilotes i córrer bons contraatacs per anar ampliant la diferència al marcador.

En defensa, va faltar molta intensitat en la línia de passada, en els 1 contra 1 i, també en els bloquejos indirectes, on es perseguien els atacants sempre un pas tard. La rotació defensiva no arribava i ho aprofitava el Betis per trobar bons tirs que, o bé entraven, o bé acabaven en rebot ofensiu. De fet, va ser clarament superior en el rebot (46 a 35), fet que demostra quin equip va sortir amb més gana a pista. Tot i anar a remolc tot el partit, en els instants finals el Manresa va intentar acostar-se en el marcador, però la reacció manresana va arriba tard i a cada bona acció del Baxi sempre arribava la resposta bètica, fet que va fer impossible atrapar a un Betis més encertat durant tot el partit.