En l'últim partit de la temporada 1970-71, l'Atlètic de Madrid i el Barça s'enfrontaven al desaparegut Vicente Calderón en l'última jornada de lliga. Qui guanyés de tots dos s'enduria el títol de lliga. Però van empatar (1-1) i van fer campió el València, tot i que el conjunt del Túria, dirigit aleshores per Alfredo di Stéfano, va caure per 1-0 a Sarrià, contra l'Espanyol. Avui, al camp de Valdebebas que du el nom de la llegenda argentina, el Madrid es pot situar líder si venç el Sevilla i serà campió si guanya els tres partits següents. L'empat a zero d'ahir al Camp Nou descavalca pràcticament el Barça i deixa els de Simeone depenent dels de Zidane.
Perduts a la primera meitat
L'Atlètic va ser ahir molt millor en una primera part en què va estar més ràpid en totes les accions i en què va saber pressionar els jugadors del Barça que tocava, en el moment que feia falta per impedir la circulació de pilota blaugrana. A més, va disposar d'unes quantes arribades que no van ser gol per la falta de perícia dels seus jugadors, que també van topar amb un ben situat Ter Stegen.
De tota manera, en la primera mitja hora, tot i la incomoditat, la sensació de pèrdua per part dels blaugrana no va ser tan gran. Amb Busquets al camp, almenys hi havia un far i l'única ocasió clara va ser una centrada d'Hermoso en què Lenglet va salvar la rematada de Correa. Els matalassers van perdre Lemar, per una lesió muscular, i el Barça només va avisar en aquest temps amb aproximacions i un xut fluix de Griezmann.
Amb la lesió del mig centre local, per un xoc de cap amb Savic que el va fer acabar a l'hospital, el tap es va obrir i els visitants van començar a entrar per un mig del camp porós i mal situat. El porter alemany del Barça va haver d'intervenir primer en un xut de Llorente i després en dues rematades seguides de Suárez. Això sí, el Barça disposa de Messi, que al minut 40 es va inventar una acció maradoniana en què es va desfer de sis contraris i va provocar una gran aturada d'Oblak. Va ser un miratge, perquè l'Atlètic era molt superior. Fins al final, Carrasco va disposar de dues rematades després d'escapar-se dos cops d'un Mingueza molt fluix en aquesta fase de partit i, sobretot, l'ocasió més clara, una rematada tot sol de Felipe en un córner, que es va perdre per damunt de la porteria.
Sense profunditat
La represa va ser més equilibrada. Koeman va fer entrar Araujo per Mingueza i va guanyar en solidesa defensiva, però no en joc d'atac. Tot i això, al primer minut hauria pogut marcar en una centrada de falta en què Lenglet li va treure la rematada del cap al jove central uruguaià. Tot seguit, va avisar Suárez amb un xut desviat.
El Barça pressionava millor i als setze minuts hauria merescut el gol després d'una gran combinació que va acabar amb centrada de Jordi Alba, però la rematada d'Ilaix la va enviar a córner Felipe. Eren els millors minuts locals, amb rematades seguides de Piqué i de Messi i amb un gol anul·lat a l'omnipresent Araujo.
L'Atlètic va decidir tapar la banda esquerra, en què Saúl va ser substituït tot i no haver iniciat el partit, i hauria pogut marcar en una pilota llarga en què Carrasco, alliberat del lateral, es va desfer del mencionat Araujo, però Piqué va salvar la rematada. Al Barça li faltava oxigen per arribar a l'àrea i l'entrenador neerlandès va provar l'última bala, amb la presència de Dembélé obert a l'extrem dret, en posició de Dest. El francès va intentar desbordar i ho va aconseguir algun cop. A més, va disposar de la millor oportunitat del seu equip, amb una nova centrada d'Alba que va rematar amb el cap massa alt davant del destorb de Kondogbia. L'última opció va ser una falta provocada per Messi en què l'argentí va buscar l'escaire del porter eslovè de l'Atlètic, però aquest va tapar bé i, a més, l'esfèrica va anar a fora. Empat sense gols que deixa l'Atlètic a l'expectativa i el Barça, ara, molt lluny de l'objectiu desitjat.
