En una lliga i un any tan estranys com aquest es donen situacions que, esperem, que no tornin a presentar-se mai més. Per exemple, el Baxi Manresa s'ha d'esperar i no pot donar vacances encara als seus jugadors [que matemàticament encara podrien entrar als play-offs tot i els pronòstics del seu tècnic] per un sol partit. De fet, els bagencs poden haver aconseguit l'objectiu de classificar-se per a Europa sense saber-ho. El motiu és que mentre a alguns equips com al RetaBet Bilbao els faltaran encara cinc xocs per finalitzar el torneig, que hauran de complir en la propera quinzena, el Baxi arribarà força desentrenat pel que fa a la competició a la cita del proper 23 de maig davant del Baskonia.

Ara que sembla que tornaran a començar seriosament els concerts en directe, la temporada del conjunt del Congost acaba com aquelles cançons en les quals hi ha una parada abans del final, el públic comença a aplaudir i llavors resulta que quedava més tros. Al Baxi li falta aquest temps per a les últimes notes, en aquest cas musicals, i per rebre la nota, ara en termes comptables, del curs 2020-21.

En escala ascendent

I la nota final, si mirem les del pentagrama, podria ser un do. El do que té el seu tècnic a l'hora de fer jugar els seus equips com vol independentment dels jugadors de què disposi, tot i que, com fan tots, és exigent a l'hora de quedar-se amb els que realment li acaben donant resultat. En la seva segona temporada, ha estat l'equip de Pedro Martínez per damunt de cap altra individualitat.

Seguint cap amunt, la nota podria ser un re, perquè l'equip podrà acabar el curs deixant clar que no s'ha estalviat re, i que els seus jugadors s'hi han esforçat. Es veu en situacions com la de Makai Mason la setmana passada, que va disputar tot un partit que es veia perdut malgrat un esquinç de turmell que el va deixar fora de combat o el punt d'honor d'ahir de Dani Garcia en circumstàncies semblants.

També podria ser un mi, que en castellà és un possessiu que determina com se senten els aficionats aquest grup de jugadors que els ha fet gaudir des de la distància. Ho va tornar a demostrar ahir la Grada d'Animació amb la seva rebuda.

La quarta possibilitat és un fa, perquè només obté setze victòries amb els recursos del Baxi aquell que fa molt i ho fa bé, que no es conforma amb una posició sinó que va a buscar més, tot i els problemes i les limitacions. I ara que arriba el bon temps, també ho fa el sol, la cinquena nota que també mostra com han estat els jugadors a dins del fred Congost, buit d'espectadors per culpa d'una norma que en d'altres espectacles fa dies que s'ha relaxat una mica.

La nota final també podria ser un la i aquí hi entrarien molts substantius de l'estil de la duresa mental, la confiança amb la qual s'han fet les coses i la consolidació d'alguns elements en una lliga en què no havien actuat mai o ho havien fet menys que en els darrers mesos.

Però, al final de tot, la nota musical no numèrica que regirà l'any del Baxi és la de si, però amb accent i en masculí, el sí sobre els objectius complerts, la permanència, el bon joc i ara, possiblement, l'entrada a Europa una altra vegada.