L’expertesa adquirida al llarg de cinc decennis de pràctica ininterrompuda de la pesca esportiva està reportant al manresà Francisco Prada Rodríguez, de 64 anys, destacats resultats els últims quatre anys, des de la primavera del 2018. No endebades, la celebració a Cangues d’Onís de la quarta edició del campionat d’Espanya màster de pesca a mosca de salmònids va permetre al consumat especialista pujar per primera vegada al podi d’una competició individual d’àmbit estatal.
Francisco Prada va assolir la tercera posició de la categoria Màster 60 després de palesar la seva capacitat per llegir els senyals que dona el riu en quatre reeixides mànegues de dues hores cadascuna. Només van poder millorar les seves prestacions el castellanolleonès Víctor Manuel Molleda, nou campió d’Espanya, i l’extremeny Ramón Núñez.
Malauradament, el manresà no va poder revalidar, per segona vegada, el títol estatal de seleccions autonòmiques en la competició per equips com a membre del combinat català. L’equip representatiu de la Federació Catalana de Pesca Esportiva i Càsting (FCPEC) integrat per Francisco Prada, Jordi Fontanals, Juan Antonio Sánchez i Agustín Martín va ser quart, rere les seleccions castellanolleonesa, asturiana i aragonesa. Per tant, els catalans no van poder retenir el títol aconseguit en les dues anteriors edicions del campionat d’Espanya, l’abril del 2018 i el setembre del 2019.
El manresà s’ha especialitzat , els darrers anys, en la pesca a fuet de salmònids, la de caràcter més tradicional, que es desenvolupa amb una canya de nou o deu peus de llargada i amb una corda de seda de fins a 27 metres, anomenada cua de rata.
Una aturada de divuit mesos
L’última competició en què va participar Francisco Prada abans de l’esclat de la crisi sanitària va ser, precisament, el setembre del 2019. Així doncs, l’estatal màster d’Astúries va suposar per al pescador manresà la represa competitiva després de divuit mesos d’aturada i de superar la covid-19. «Durant aquest últim any i mig només he pogut entrenar-me de forma esporàdica, bàsicament al riu Cardener, des del tram que passa arran de la zona esportiva del Congost fins a l’enclavament de Malagarriga, i al riu Llobregat, des de Sallent fins a Gironella, però sobretot a l’àrea gestionada pel club pel qual ara competeixo, la Societat de Pescadors Esportius del Baix Berguedà». Només una trobada organitzada per aquesta societat darrerament, a la qual van assistir una trentena de pescadors, va trencar la rutina imposada per la pandèmia.
Aquesta primavera, ja del tot refet de la malaltia, Francisco Prada va incrementar la freqüència de les seves sortides per anar a pescar i va recobrar l’hàbit d’anar a córrer, que complementa amb una taula d’exercicis de gimnàstica, per recuperar la forma física. El manresà afirma que va encarar l’estatal «amb bon ànim, esperit i predisposició».
El primer dia de competició a les aigües del riu Piloña, un afluent del Sella, va ser fructífer. «Em vaig sentir molt còmode i crec que vaig fer una bona lectura de les característiques del riu i dels hàbits de les truites que els habiten. Vaig aconseguir deu captures a la mànega matinal i vuit a la de la tarda». «I encara se’m van escapar alguns exemplars que tenia a l’abast», es plany.
La segona jornada del campionat va ser menys agraïda per al manresà. Va tancar les dues hores de la tercera mànega amb només «quatre captures d’exemplars de mida petita i, per tant, de baixa puntuació». «El segon dia sempre comporta més dificultats. Totes les zones del riu habilitades per a la competició ja han estat pescades el dia anterior i com que les truites tenen la capacitat d’aprendre, es mostren previngudes en detectar la presència de l’ésser humà», detalla Francisco Prada. «Sens dubte, aquest és el dia en què es guanyen els campionats», rebla.
Però en la quarta i última mànega, el manresà va recuperar el tremp competitiu i va poder ratificar la seva primera presència en un podi estatal. Els pròxims reptes esportius del consumat pescador manresà són els campionats de Catalunya màster del 2020 i del 2021, que es disputaran l’últim cap de setmana de maig i el quart de juliol, a Cardona i la Seu d’Urgell, respectivament.
La manca de relleu generacional
Francisco Prada regenta des del 2003 un petit negoci relacionat amb la seva gran passió, la pesca esportiva, Prada’s Sport, al passatge de la Mercè. Uns mesos abans de jubilar-se, el manresà constata «la manca de relleu generacional en el nostre esport. Els campionats màster, adreçats a pescadors de 50 o més anys, són els que tenen més participants, doncs reuneixen a les generacions de l’època daurada de la pesca esportiva». La presència de pescadors d’entre 30 i 50 anys a les competicions «és prou acceptable», exposa. Però la requesta d’aquest esport entre els que encara no han entrat a la trentena és quasi anecdòtica. «En el vintè campionat de Catalunya per a pescadors menors de 18 anys, anomenat Joventut, només hi van prendre part sis esportistes», revela. Tot i això, una de les joves promeses de la pesca a mosca de salmònids és el manresà Sergi Mora Calvo.
Per últim, en el context d’una progressiva pèrdua d’aficionats i també de clients al seu establiment, Francisco Prada destaca «l’increment de pescadors a Catalunya originaris de països d’Europa de l’Est com Romania, Polònia i Ucraïna». «Són pescadors avesats», conclou.
