Un dels millors davanters de la història del Barça, Luis Suárez, va proporcionar ahir, en el minut 88 del partit que l’Atlètic va disputar contra l’Osasuna al Metropolitano, l’alegria més gran d’aquesta Lliga a l’afició blaugrana. Amb el seu equip perpetrant un cop més una segona part infumable, la culerada va estar pendent dels dos equips de la capital espanyola: després del gol de Nacho a San Mamés, semblava que el Real Madrid arribaria a l’última jornada amb tot al seu favor per ser campió. Però aleshores va arribar Suárez i va marcar el 2-1 que li dóna tot l’avantatge al conjunt de Simeone per aixecar el títol. Malgrat tot, res està decidit i l’última jornada serà, com assenyala el tòpic, d’infart.

Tot i ser conscient que potser li quedaven només noranta minuts per aspirar al somni de guanyar el títol, el Barça va sortir amb molt bona actitud i va dominar els primers quaranta-cinc minuts sense que el Celta inquietés gaire la porteria de Ter Stegen. L’equip de Koeman es va mostrar molt actiu, dinàmic i Dembélé va portar perill des de la dreta, banda en la qual va actuar com a extrem i no com a lateral malgrat que l’alineació inicial feia pensar el contrari.

Messi va topar amb un defensa en una bona ocasió al minut 9 i tot seguit Griezmann va trobar el porter en un xut molt prop de la meta. Una cavalcada de Dembélé resolta amb una rematada fluixa, un rosca de Messi que va sortir alta i una acrobàcia de l’argentí que no va generar perill van antecedir el 30è gol del 10 del Barça a la Lliga. Una assistència de Busquets que va superar la defensa del Celta per alt la va concretar Messi de cap creuant la pilota fora de l’abast de Iván Villar.

Dels tres candidats al títol, els blaugrana eren els que marcaven primer. Però de manera incomprensible, deu minuts després el Celta va empatar amb un xut de Santi Mina des de la frontal de l’àrea al qual Ter Stegen va reaccionar fent l’estàtua, probablement tapat per Piqué.

El segon temps va ser semblant al de partits com el del Llevant. Un joc estèril i apàtic, sense ocasions clares a excepció d’una xut desviat del danès Braithwaite, va ser el decorat de la desfeta definitiva del Barça, que no tant sols es va quedar sense poder optar al títol sinó que va perdre quan Santi Mina va rematar l’1-2 a darrera hora.

La Reial Societat de Mendoza s’imposa al Rayo de Fernández (1-2)

El Rayo Vallecano de la santfruitosenca Paula Fernández va perdre per 1-2 a casa amb la Reial Societat de la monistrolenca Núria Mendoza, a la Lliga Iberdrola. Les madrilenyes es van avançar al minut 19 amb un gol de Damasceno, però les basques van capgirar el marcador amb una diana de Sarriegi a la mitja hora de joc i una altra de la golejadora Nahikari quan només quedaven sis minuts per al final del temps reglamentari. Les dues bagenques van disputar tot el partit. La Reial Societat s’aferma en la quarta posició i manté la possibilitat de jugar la propera Lliga de Campions (té 54 punts en 29 partits), i per davant hi ha el campió Barça, el Real Madrid (64) i el Llevant (63) amb 30 partits jugats (se’n classifiquen 3). El Rayo manté el descens a 5 punts, ja que ha aconseguit fins ara 29 punts (30 partits), i l’Espanyol (30) i el Deportivo (29) en tenen 24.