Vint-i-nou anys i nou dies després de guanyar la darrera Copa d’Europa celebrada amb aquest nom, que paradoxalment era la primera que conqueria una institució de tant relleu com el Barça, Pep Guardiola (Santpedor, 1971) pot pujar avui un graó més en l’olimp dels escollits. El tècnic bagenc figura des de fa dotze anys en la llista de futbolistes que han alçat el màxim trofeu continental primer des de la gespa i, posteriorment, a la banqueta: però avui (21 h, Movistar Liga de Campeones), en la final que enfrontarà el seu Manchester City amb el Chelsea, l’ex-blaugrana pot continuar fent història i igualar, amb tres corones, Bob Paisley, Carlo Ancelotti i Zinedine Zidane com els entrenadors que tenen més títols.

Aficionats del Manchester City, ahir a Porto | JOSE COELHO/EFE/EPA

«No, em quedo». Així de contundent es va mostrar ahir Guardiola quan, en el flash interview de Movistar, li van preguntar si l’any vinent continuarà al club anglès, en clara referència a la possibilitat, més hipotètica que real, que sigui el relleu de Koeman al Camp Nou. Tot i que el seu club es juga avui entrar en la selecta llista dels campions continentals, el futur del tècnic era una pregunta obligada. Replicat de nou amb un «no hi ha dubtes?», per part del periodista, el santpedorenc va respondre altre cop de forma categòrica: «no, em quedo segur».

Bernardo Silva, en l’entrenament d’ahir previ a la final

No era el primer cop que Guardiola es descartava per tornar a dirigir el primer equip del Barça. Ha dit sempre que, si mai aterra altre volta al Camp Nou, serà ocupant algun un càrrec diferent, però aquesta setmana han sortit a la premsa portades que el vinculen al club al qual va arribar als 13 anys procedent del Gimnàstic de Manresa. A més, interrogat sobre aquesta qüestió, Joan Laporta, que va comparèixer ahir per primer cop des que va ser elegit president fa dos mesos i mig, va fer un regat al més pur estil Messi i va declarar, somrient, que «no he vingut aquí a explicar les meves baixes passions», tot desitjant-li sort al bagenc.

Dos estils contraposats

La final d’avui estava previst que es disputés a Istambul, com l’any passat, però un cop més la decisió final, a causa de la pandèmia, va creuar tot el continent fins a aterrar a Portugal. Si l’agost del 2020 el Bayern es va proclamar campió a Lisboa, el títol es decidirà aquest cop a Porto. I als dos costats del terreny de joc de Do Dragao hi haurà dues maneres d’entendre el futbol: el control del joc i la pilota i la vocació ofensiva del Manchester City de Guardiola i la pressió, l’exigència física i la velocitat al contracop del Chelsea de Thomas Tuchel, botxí del Madrid en unes intenses semifinals.

«No és un partit de tennis, no és ell contra mi», va afirmar ahir l’entrenador de l’equip londinenc, que busca la seva segona Lliga de Campions després del triomf del 2012. «Sempre ha estat complicat jugar amb el Barcelona, el Bayern o el City. Guardiola té una mentalitat guanyadora increible i aquest City segurament és l’equip més fort del món», va destacar Tuchel, que recupera Kanté i Mendy i no té cap jugador lesionat.

Jugueu tranquils

Johan Cruyff va dir a Guardiola i la resta de jugadors, fa 29 anys al vestidor de Wembley abans de començar la final contra la Sampdoria, que sortissin a gaudir. En una línia semblant, el tècnic de Santpedor va explicar ahir que avui demanarà als seus jugadors que estiguin tranquils. «Sóc l’home més feliç del món per estar aquí. És un privilegi, és un honor. Ho intentarem fer el millor possible. L’únic que hem de fer és ser honestos amb nosaltres mateixos i intentar guanyar el partit».

En les últimes setmanes, els blues han derrotat els citizens dues vegades: 1-0 a les semifinals de la FA Cup -l’equivalent anglès de la Copa del Rei espanyola- i 1-2 en partit de la Premier League que va endarrerir el títol del City. Però les estadístiques serveixen de poc i Guardiola és avui a un partit de sumar una nova Champions al seu palmarès. Només hi ha set jugadors que després van guanyar com a entrenadors, i ell n’és un des del 2009, quan el Barça es va imposar al Manchester United a la final de Roma. Dos anys després, amb el mateix rival, i a Wembley, Guardiola va sumar la seva tercera copa orelluda. Amb una quarta, se situaria només per darrera Miguel Muñoz i Carlo Ancelotti com a futbolistes-entrenadors amb més victòries.

Calmant l’ansietat

Guardiola va comentar ahir que «sé exactament com vull que juguem i amb qui jugaré, però ara no els vull molestar massa». Els seus plans no canviaran si el cop pel qual Gundogan es va retirar de l’entrenament d’ahir no és prou important com per retirar-lo de la final. De fet, l’alemany s’ha destapat com a golejador i és una de les peces clau de l’equip juntament amb el central Ruben Dias, el centrecampista Kevin de Bruine i el jove davanter Phil Foden.

En la compareixença davant la premsa prèvia a la final, el santpedorenc va assegurar que al City li donen «tot allò que l’entrenador necessita. Per suposat, inversió. Els jugadors saben que tot el món em dona suport al club, a la directiva. Estic còmode i ho tinc tot. No puc demanar més». Sembla que les «baixes passions» de Joan Laporta no esdevindran un somni fet realitat.

Noel Gallagher, ex-Oasis, diu que «Guardiola ha elevat el nivell del futbol anglès»

Noel Gallagher, excomponent del grup britànic Oasis i aficionat del Manchester City, va assegurar ahir que «Pep Guardiola ha elevat el nivell del futbol anglès» i va afegir que «tots els equips del país intenten assemblar-se al seu joc». El qui va ser compositor d’una de les bandes més populars del segle XXI, i que més tard va desenvolupar una carrera en solitari, va concedir una entrevista a la BBC prèvia a la final de la Lliga de Campions d’avui a la nit, la primera en la història dels citizens.

Gallagher va parlar de la manera com Guardiola es va interessar per tot el que fa referència a la ciutat de Manchester, el club i els aficionats, i va dir que «ara tothom fa les coses per les quals és famós, com treure la pilota jugada des del porter. Fins i tot els equips de la part baixa. Ha elevat el nivell del futbol anglès, i això és una gran fita, tenint en compte que al final de la seva primera temporada, aquí tots els experts deien ‘ja t’ho vaig dir’ quan no va guanyar res».

Sis mil seguidors de cada equip per un total de 16.500 a Do Dragao

El públic va retornant a les graderies i la final d’aquesta nit no en serà una excepció. Un dels motius pels quals Istambul ha tornat a perdre l’organització del partit decisiu de la Lliga de Campions per segon any consecutiu és la possibilitat de permetre el viatge de seguidors anglesos, i Portugal està ara per ara en millors condicions sanitàries que Turquia. A les graderies de Do Dragao hi haurà 16.500 seguidors, 6.000 de cadascun dels dos equips finalistes. La voluntat del màxim organisme del futbol europeu és evitar que, en la mesura que es pugui, els partits es juguin en estadis buits. I per aquest motiu, per exemple, Bilbao va perdre fa unes setmanes la condició de seu de l’Eurocopa, que se celebra arreu del continent, en benefici de Sevilla perquè el govern autonòmic basc no permet encara la presència d’aficionats. A la Lliga espanyola, els equips de les comunitats que presenten millors índex ja acullen espectadors. I a la final de la FA Cup a Wembley, fa dues setmanes, hi va haver 21.000 persones. EFE. Londres