Pep Guardiola i el Manchester City, amb el qual enguany ha dominat la Premier, es van topar anit amb un Chelsea infranquejable i la final de la Lliga de Campions es va tenyir de blau marí en un desenllaç que ben pocs haurien imaginat quan la competició es va posar en marxa el mes de setembre passat. El tècnic santpedorenc, que va guanyar el títol com a jugador el 1992 i els anys 2009 i 2011 com a entrenador, sempre amb el Barça, haurà d’esperar una nova ocasió per portar la primera orelluda a les vitrines dels citizens. 

Guardiola va sacrificar un mig centre defensiu -Fernandinho i Rodri- i va posar sobre el tauler d’escacs de Do Dragao una zona de creació molt tècnica amb Gundogan, Bernardo Silva, De Bruyne i Mahrez. Per la seva part, Tuchel va situar al davant Havertz i Werner, dos jugadors que van ser un malson per al Madrid a semifinals.

El partit va exhibir un ritme alt en els primers minuts. El Manchester City controlava l’esfèrica i de seguida va desxifrar que les possibilitats de crear perill augmentaven si atacaven el lateral de James. Dues mitges ocasions de Havertz i Sterling i un xut fallit de Werner feien aixecar els espectadors dels seus seients. El matx començava elèctric.

Amb el pas dels minuts, però, el joc es va asserenar, el Chelsea va desplegar la teranyina i Werner va errar un gol gairebé fet en xutar malament des del centre de l’àrea. Al City li costava trobar espais per atacar, De Bruyne no tenia línies de passada, Foden lluitava sense encert i Sterling va i ve. Tot i això, el belga va generar una bona oportunitat però la seva centrada no la va poder rematar el jove Foden perquè Rudiger se li va avançar quan anava a rematar.

Els de blau cel no van perdre, però, l’estil en cap moment i van intentar dominar la situació, i una centrada de Walker va estar a punt de rematar-la Mahrez. Aleshores, la sort dels londinencs es va mostrar capriciosa concedint-los un disgust i una alegria.

Thiago Silva es va lesionar i es va haver de retirar al minut 38. Una mala notícia perquè la jerarquia i la qualitat del central brasiler és un dels grans arguments defensius dels blues. Tres minuts després, però, Mount va veure un forat monumental en la rereguarda de l’equip de Guardiola i va enviar una passada en profunditat a Havertz, que va avançar sol, entre Rubén Dias i un Zinchenko despistat, va superar Ederson -que va arribar a tocar la pilota amb la mà- i va marcar a porteria buida.

El City va sortir al segon temps disposat a assetjar la porteria de Mendy, si bé en cap moment va tenir cap ocasió clara per culpa de l’entramat defensiu del Chelsea. Quan s’havien jugat deu minuts, va arribar una acció que segurament va tenir un pes decisiu per a la resolució de la final. Rudiger va obstaculitzar De Bruyne i el belga va impactar de mala manera contra l’alemany. L’estrella del City va quedar estabornida i, al cap d’uns minuts, va marxar plorant i amb un ull de vellut.

Pulisic hauria pogut fer el 2-0 però va creuar en excés davant la sortida d’Ederson en l’oportunitat més clara de la segona part. Els de Guardiola, amb Gabriel Jesús i Agüero sobre el terreny de joc, van col·leccionar arribades però no van poder-ne concretar cap.