Segurament quan Eric Garcia (Martorell, 2001) va marxar de casa en direcció a Manchester ara fa quatre anys imaginava que seria per tornar. Però potser no que fos tan aviat. El camí que havia iniciat nou anys enrere a l’escola del Barça havia de passar pel nord-oest d’Anglaterra per acabar desembocant al Camp Nou i ahir, com va dir ell mateix, va arribar «al final del trajecte». El defensa central internacional va poder, per fi, canviar-se al vestidor del Camp Nou i trepitjar la gespa com a jugador del primer equip, després de superar un procés, el del retorn a casa, que ha estat dur i massa llarg.
Garcia, que portarà només «Eric» a la camiseta, ha hagut d’esperar gairebé un any i controlar els nervis durant dues finestres de fitxatges. A més, s’ha passat els últims mesos sense pràcticament jugar ,des que es va negar a renovar pel City de Pep Guardiola per poder tornar al Barça de manera gratuïta «al club de la meva vida», com ell mateix va assegurar ahir. Va ser protagonista de l’última lluita electoral, quan dos dels candidats, Víctor Font i Toni Freixa, apostaven per pagar els diners que els anglesos demanaven per un futbolista que quedava lliure pocs mesos més tard. Laporta s’hi va negar i l’operació no es va fer. Com va dir ahir mateix el president, «agraïm a l’Eric la seva predisposició i també la feina a l’Ivan [De la Peña], el seu representant», però el fet que l’entitat s’hagi esperat a que pogués venir de franc per repescar-lo, segons el màxim dirigent blaugrana, «també és un missatge per a la Masia», en el sentit en què si algú se’n va, no serà tan fàcil tornar.
Responsabilitat i comparacions
Després de la revisió mèdica, de signar el contracte i de saltar al camp amb la seva nova equipació, Eric Garcia va admetre que «l’experiència a Manchester ha estat molt positiva, però mai no hi ha un mal moment per tornar al Barça. Aquest era el meu somni i ja s’ha complert».
Davant de la mirada dels seus pares, presents a l’acte, el defensa, que va ser capità de tots els equips en què va jugar a les categories inferiors blaugrana, va veure com se’l comparava amb un altre futbolista que va tornar a casa després de jugar a Manchester. Gerard Piqué. Eric va admetre que «les comparacions amb Piqué m’agraden, però jo estic començant la meva carrera i ell ha estat el millor central dels últims deu anys. Compartir vestidor amb ell és una alegria i també una exigència, perquè saps que al costat hi ha el millor».
Al martorellenc també l’uneix una bona amistat amb Ansu Fati. «L’estimo molt i tinc moltes ganes de jugar amb ell al Camp Nou. Estic segur que tornarà de la lesió tal com se’n va anar, a un nivell altíssim» de joc.
Exigència molt alta
Durant l’acte, el president, Joan Laporta, va voler destacar que l’arribada d’Eric Garcia s’inscriu amb la voluntat de fer una «renovació» a l’equip «que va perdre la lliga, perquè a partir d’ara no podrà ser que es perdi i no passi res». El defensa es va fer seva aquesta autoexigència i va afirmar que «ho donaré tot per aquesta camiseta. Des de petit m’han inculcat que aquest és un club d’èxits i que s’ha de guanyar. Estic en un club guanyador i a mi m’agrada» fer-ho.
Per la seva banda, Laporta va qualificar el dia d’«històric, perquè recuperem un home de la casa i per nosaltres és com si no hagués marxat mai». Va afegir, a més, que és un dels representants «de l’estil genuí de jugar a futbol que té aquest club i que ell coneix molt bé».
El màxim dirigent barcelonista, tal com havia fet el dia abans en la presentació del Kun Agüero, va dir que la renovació de Messi «va bé, però no està feta» i va seguir obert a la possible continuïtat de Ronald Koeman com a entrenador».
El tercer del Baix Nord i el primer de Martorell que arriba al primer equip
L’olesà Agustí Costa i l’esparreguerí Josep Moratalla, antecedents als anys trenta i vuitanta
Eric Garcia serà el primer martorellenc que actuarà en el primer equip del FC Barcelona en tota la història. Serà una novetat per a aquesta ciutat, però no per al Baix Llobregat Nord, que ha aportat elements, ni que sigui en comptagotes, a la història del club blaugrana.
El primer precedent és molt llunyà en el temps. Es tracta de l’olesà Agustí Costa(1905-1977), que va vestir de blaugrana en la lliga en només dos partits, un per temporada, entre els anys 1932 i 1934. Així, en la campanya 32-33, va participar en un empat a quatre gols al camp del Racing de Santander, als vells Campos de Sport del Sardinero, a les ordres del tècnic britànic Jack Greenwell. La temporada següent també va disputar un sol partit, novament a fora, a Atotxa, contra el Donosti, nom que rebia aleshores la Reial Societat. L’equip que entrenava l’austríac Jack Domby hi va perdre per 2-0.
El Baix Nord va haver d’esperar gairebé mig segle per veure un altre jugador de la seva zona al primer equip del Barça. Va ser Josep Moratalla (Esparreguera, 1958), que va pujar del filial el 1981 i va ser a la plantilla professional fins al 1988, l’estiu de l’arribada de Johan Cruyff a la banqueta. Moratalla, que combinava les posicions de central i de migcampista defensiu, va disputar més de cent partits al Barça, amb el qual va guanyar una lliga (1984-85), dues Copes, una Supercopa d’Espanya, una Recopa i dues Copes de la Lliga. Va completar la seva carrera al Figueres, a Segona, i posteriorment va col·laborar amb diversos mitjans de comunicació.
