Marc Márquez (Cervera, Segarra 1993) explica que ara, quan puja a la moto, la ment li va a un lloc, però el seu cos encara no és capaç de seguir-la, perquè es troba en ple procés de recuperació de la caiguda del 19 de juliol de 2020 a Jerez de la Frontera, en la que es va fracturar l'húmer dret, per la qual des de llavors ja ha hagut de passar tres vegades pel quiròfan.

En aquesta entrevista amb EFE abans del Gran Premi de Catalunya, el cinc vegades campió del món de Moto GP també deixa clar que els resultats han passat a un segon pla i que la seva prioritat és anar millorant les sensacions damunt de la Honda, tot i que no descarta un podi o una victòria en la segona part de la temporada.

Quan ara puja a una moto predomina més la sensació d'il·lusió i valentia que sempre l'ha caracteritzat o després de la lesió s'imposa la precaució?.

Quan vaig pujar per primera vegada a la moto a Portimao hi havia la il·lusió de tornar a pujar-m'hi, de creure que les coses anirien bé. I també la vaig tenir a Jerez. Però aquesta il·lusió significava frustració. La il·lusió és una i la realitat és una altra. Tu pots tenir il·lusions, però has de tenir clar fins a on pots arribar. Has d'afrontar les coses amb optimisme, encara que sent realista en tot moment.

Què impulsava aquesta il·lusió?

Pensava que tot seria més fàcil en el meu retorn, que l'evolució del braç aniria molt més ràpida i m'està costant bastant. Hi ha molèsties, hi ha dolors, ara en surt un, després en surt un altre. Ara una inflamació, després una altra. Una rehabilitació és una muntanya russa. Això ha fet que hagi deixat a un costat la il·lusió i m'hagi centrat a acceptar el meu moment, a acceptar el que estic vivint i treure d'aquí diferents motivacions.

Quines són?

Ara no penso en motivacions a nivell de resultats i de temps, sinó a fer petits passos per trobar-me millor, a notar millors sensacions, a poder fer noves coses damunt de la moto. Pilotant la moto la ment em va a un lloc, però el cos encara no la segueix.

Des que va patir la lesió ha hagut de fer molt treball psicològic per acceptar la nova situació?

El millor treball psicològic ha estat estar envoltat dels meus i tenir objectius clars. Encara que després la majoria dels objectius no els complia perquè els que em marco sempre són els més optimistes. Però es van complint més tard. De moment l'única cosa que he necessitat és el meu entorn, el meu equip i la meva família. Ells m'han ajudat a entendre la situació real que estic vivint, no la virtual que vull viure.

Què li han ensenyat?

Cal saber d'on véns, perquè t'oblides ràpid d'on véns, i tenir clar on vols arribar. És una transició difícil d'acceptar perquè t'estan donant pallisses cada cap de setmana, gairebé tots els pilots van més ràpid que jo. És una cosa que haig d'acceptar si vull arribar on pretenc.

I on pretén arribar?

Pretenc arribar on estava, ni més ni menys. És aquí on estem treballant. En la vida hi ha una cosa que és la llei de la gravetat. Pujar una cosa costa molt i baixar és molt ràpid, baixes de cop sense esforç. Absorbir aquesta caiguda i tornar a remuntar costa, però toca anar pujant tot i que encara estiguem a la base.

En algun moment va témer no poder arribar a ser el que era abans de la lesió?

Amb una lesió de nou mesos et passa tot pel cap. Queda en un segon pla la moto, ja tems no tornar a tenir un braç normal. Va haver-hi moments en els quals no podia ni menjar amb la mà dreta, la meva mà dreta no existia en moviment. L'esportiu va passar a un segon pla. Després de la tercera operació tot va canviar, tot va començar a ser més fluït i el procés està anant en la bona direcció.

En quin punt exacte es troba?

A nivell de força no estic del tot malament al gimnàs, però quan em pujo a la moto apareixen molèsties que em provoquen dolor i inhibeixen la força. Això fa que em falti força damunt de la moto i d'entreno a entreno sempre arrossego molèsties al braç dret. Això mentalment no et deixa centrar-te al cent per cent en el que has d'estar. Llavors li demano una resposta al doctor i ell és clar: "no t'oblidis que nosaltres et vam dir que la recuperació aniria dels sis mesos a un any i ara acabes de complir els sis mesos. T'has pujat a una moto abans del previst perquè el teu cos ha soldat l'os i ho hem vist enllestit, però tingues clar que les teves molèsties seguiran tot l'any".

Així i tot, podríem veure'l guanyant algun Gran Premi o fent podi?

M'agradaria. De fet, a Le Mans no vaig estar lluny, però vaig caure. Encara que si has d'esperar a l'aigua per fer un podi és que estàs molt malament, que no estàs al nivell. Fer un podi és la il·lusió de cara a la segona part de la temporada i fins i tot guanyar alguna carrera.

Malgrat caure a Mugello en l'inici de la carrera va dir que s'havia sentit amb forces per atacar per primera vegada després de la lesió.

A Mugello el cap de setmana va ser dur perquè és un circuit que físicament requereix moltíssim, però em vaig quedar amb la conclusió que el cap de setmana va anar de menys a més i el diumenge la sensació no va ser dolenta. No era una sensació per guanyar la carrera ni fer podi, res d'això. Però vaig estar bé damunt de la moto, just el que estem buscant ara. Primer volem tenir aquestes sensacions damunt de la moto i després ja vindran els resultats.

A Mugello es van assabentar de la mort de Jason Dupasquier poc abans de la carrera. Com s'afronta?

Són notícies molt dures. És un risc que correm tots els pilots que sortim a la pista, però mai ho volem veure. Accidents com aquest ens fan veure la realitat. Saber de la notícia abans de la carrera va ser duríssim i en aquell moment no vols ser realista respecte al que ha passat perquè si ets realista i ho entens no corres. Si realment et poses a pensar no corres aquest diumenge. El que ens queda és donar tot el suport i ànim a la seva família.

Maverick Viñales es va molestar perquè es va aprofitar del seu esclat en la classificació. Va parlar amb ell del tema?

Sí, el vaig veure just després a la zona d'entrevistes. Em va preguntar per què i li vaig dir que tenia raó i que entenia el seu empipament perquè jo ho he sentit així moltes vegades. "He tingut la sort de tenir la sensació que tu tens ara mateix", li vaig dir. El pilot lent buscarà l'esclat del pilot ràpid. En aquest cas jo sóc un pilot lent en pista que m'estic buscant la vida per millorar i una de les solucions és seguir a pilots. És una cosa que s'ha fet sempre en el motociclisme, tot i que ara a les xarxes socials crei més revolada.

Què espera del Gran Premi de Catalunya?

A veure si podem seguir amb el progrés. El resultat no vindrà de cop, però a veure si podem anar cremant etapes i seguir millorant, que és el nostre objectiu. Sabem on estem i no em canvia la vida ser vuitè, desè o dotzè. Però fa il·lusió córrer el Gran Premi de casa, i damunt amb afeccionats a les graderies. Són motivacions que haig de saber aprofitar i que em fan no estar tan pendent del braç.