«Quan estudiava a l’institut, vaig fer un crèdit de síntesi que es basava en la crònica d’un partit que el CF Igualada va jugar al camp de la Unió Atlètica d’Horta. Els blaus van empatar i van segellar un ascens de categoria. Aleshores, considerava la possibilitat de jugar al primer equip igualadí com un repte inabastable».
Sortosament, els vaticinis d’aquell jove estudiant que ara exerceix d’enginyer informàtic no es van complir i David Baraldés, de 39 anys, es va acomiadar diumenge com a jugador del primer equip del CF Igualada després de disset temporades. El lateral esquerre o central de Vilanova del Camí és el segon jugador que més vegades ha defensat la samarreta blava. Ho ha fet en 380 partits. Només supera la seva marca Luis Guillén, futbolista dels anys vuitanta i noranta que va disputar una quantitat de duels quasi inabastable per als seus successors: 573 confrontacions.
La passió pel futbol la va adquirir David Baraldés «als carrers i places del barri de Vilanova del Camí on encara resideixo, el barri de Bonavista, així com al pati del l’escola Pompeu Fabra, on vaig començar a jugar a futbol sala quan era aleví». A l’inici dels anys noranta, el CF Vilanova del Camí encara no tenia equips prebenjamins, benjamins o alevins i els nens havien d’esperar a ser infantils per iniciar el seu aprenentatge com a futbolistes.El vilanoví va jugar al club de la seva població fins al tercer any de juvenil, sempre per la banda esquerre. «Quan era infantil, cadet o juvenil de primer any, els tècnics em feien jugar de lateral pel fet que era menut i ràpid. I quan era de segon any, em situaven d’interior».
Però la perspectiva de completar l’etapa formativa a la Segona Divisió juvenil no acontentava a David Baraldés i als seus amics i companys Jonathan Reches i Toni Tebas. El lateral va optar per fitxar pel juvenil de la UD San Mauro (Primera Divisió), mentre Reches i Tebas van recalar al del CF Igualada, que jugava a la mateixa categoria. «Era la temporada 1998-99 i els blaus jugaven a Primera Catalana. Vaig decantar-me per l’equip de Santa Margarida de Montbui perquè veia més factible arribar al primer equip, que militava a Regional Preferent».
La previsió de David Baraldés es va complir, però durant un breu espai de temps. «Només vaig romandre un parell de mesos al primer equip, el curs següent. Vaig jugar un parell de minuts en un partit en què el tècnic em va fer servir per perdre temps. Aquell dia em vaig adonar que havia de marxar si volia jugar». Així, el jove lateral va retornar al CF Vilanova del Camí i va ser un dels 1.500 espectadors que va veure la golejada que el diumenge, 15 d’octubre del 2000, la UD San Mauro van infligir al CF Igualada (4 a 0), que havia baixat de categoria.
David Baraldés va tenir un rol secundari en aquell CF Vilanova del Camí que va segellar l’ascens a Primera Regional, però va ser titular indiscutible els dos exercicis següents, un fet que va propiciar el seu fitxatge per l’equip igualadí.
La temporada 2002-03 es va retrobar al primer equip del CF Igualada amb Reches i Tebas i es va iniciar un primer cicle de sis temporades com a blau. «El curs del meu debut a l’Igualada vaig fer 10 gols, sis de penal. És el meu millor registre golejador», revela. David Baraldés es va apropiar del la banda esquerra i va contribuir al dos ascensos consecutius que va signar l’equip dirigit per Martí Alavedra. Així, la temporada 2007-08 el CF Igualada es va poder enfrontar al FC Barcelona B de Pep Guardiola, a Tercera Divisió. «Tot i perdre la categoria, va ser una temporada molt especial. La remuntada en el primer partit de lliga al camp de l’Europa, quan perdíem per 3 a 0, l’empat a u al Mini Estadi». I a més, tenir l’oportunitat de constatar el rigor de la metodologia de treball del santpedorenc en el partit de la segona volta jugat a Les Comes. «Vam avançar-nos a l’electrònic, però ens van remuntar. Amb 1 a 2 al marcador, quan anava a efectuar un servei de banda prop de la banqueta blaugrana, Pep Guardiola em va dir: ‘Baraldés, potser que ataqueu una mica’. Li vaig respondre que no volíem encaixar una golejada, però em va sorprendre que es dirigís a mi pel cognom. No el dúiem a la samarreta. Després, vaig saber que estudiava a fons les característiques de tots els jugadors dels seus oponents». El descens va impulsar David Baraldés a fitxar pel garrafenc Vilanova CF (Tercera Divisió), on el lateral esquerre de Vilanova del Camí va jugar dos exercicis abans de tornar al CF Igualada per completar una segona etapa d’onze temporades. «El primer curs al Garraf va ser el millor de la meva carrera».
Després que una hernia discal estigués a punt de provocar la seva retirada fa més d’un quinquenni, David Baraldés ha pogut tornar a jugar aquests dos últims exercicis a Tercera Divisió amb el CF Igualada. Ara, deixa l’equip com un jugador llegendari, però no contempla deixar el futbol. «No estic preparat psicològicament per plantejar-me la retirada. M’agrada competir i el futbol és l’estri ideal per fer-ho. No descarto jugar dues temporades més», conclou l’incombustible lateral vilanoví.
