Dificilment les noves piscines Manel Estiarte Duocastella es podien inaugurar amb un partit de tanta qualitat. El duel entre la selecció catalana femenina de waterpolo i la dels Estats Units podria ser una final olímpica en cas que els equips catalans fossin admesos internacionalment en competicions oficials. De l’equip espanyol que buscarà medalla d’aquí a unes setmanes a Tòquio només faltava la madrilenya Pili Peña i el seleccionador Miki Oca, que ahir va deixar pas a Nani Guiu. Amb moltes d’aquestes jugadores, Espanya ha estat campiona del món, dues vegades subcampiona i també plata olímpica. Ahir, a davant, la millor selecció de la història, un conjunt dels Estats Units que, tot i dominar a pler durant la majoria de minuts, va estar a punt de pagar l’excés de confiança, d’una banda, i la gran reacció de les catalanes, de l’altra.

Arrencada impressionant

L’equip dels Estats Units, preparat pel sempre exigent Adam Krikorian, va voler marcar el ritme des de l’inici i va oferir uns primers quatre minuts gairebé perfectes. A gol per minut, Haralabidis, Steffens, Williams i Musselman ja havien foradat la porteria d’una Laura Ester que no sabia per on li arribaven. Les catalanes van intentar aturar el temporal com van poder de la mà d’una molt encertada Judit Forca, primer, i després en una acció des de la posició de la boia de la capitana, Maica Garcia. Abans del primer descans, però, un penal transformat per Fattal va situar el 2-5.

En el segon quart va seguir la mateixa tendència i la diferència va créixer fins als cinc gols amb dues anotacions gairebé consecutives de la potent llançadora Stephania Haralabidis. Maica Garcia, de nou, va semblar que reduïa la distància, però dos gols seguits de l’altra gran anotadora de l’equip, Maddie Musselman, van deixar un preocupant 4-9 al final del segon quart.

Sequera i reacció

En el tercer període, per fi, la defensa de les catalanes va funcionar. Van saber aturar millor les combinacions estatunidenques i només van rebre dos gols, els anotats per la inefable Haralabidis i per Aria Fischer. Això sí, l’atac seguia encallat, amb un únic gol d’Anni Espar.

Però en els darrers vuit minuts tot va canviar. Els xuts van començar a entrar des de totes les posicions i la millor portera del món, Ashleigh Johnson, va haver de recollir del fons de la porteria set rematades. Un parcial de 5-0, amb gols de Bea Ortiz, aquesta en dues ocasions, Judit Forca, Alejandra Aznar i Anni Espar van situar un fins aleshores impensable 10-11. Musselman va tornar a engrandir la distància i Forca la va deixar en la mínima expressió. Aleshores, Jonhson va evitar dues rematades que eren l’empat i Musselman, un altre cop, va situar un 11-13 a 30 segons per al final que ja era irremuntable. Roser Tarragó, en transformar un penal, va deixar la distància en la mínima possible.

Després del partit, festa amb recollida de guardons, amb contacte entre els petits nedadors del club i les seves ídols i final de celebració lluït. Un digne colofó a un homenatge històric.