Un gran treball defensiu va donar ahir al CB Navàs Viscola una àmplia victòria sobre l’UE Horta que pràcticament val una plaça per pujar a la Lliga EBA. El conjunt bagenc va guanyar per 64-40 en la primera semifinal de la Final a 4 que es juga al pavelló navassenc i avui s’enfrontarà al CEB Girona Metalquimia, que en el segon duel de la tarda va derrotar el Galval Motor-CB Ripollet per 62-57. Qui guanyi, pujarà a la quarta categoria del bàsquet estatal; per al segon, quedarà la incertesa de saber en els propers dies si també pot saltar al nivell superior.

El tècnic local, Isidre Suau, tenia clar que bona part de la feina per pujar a l’EBA s’havia de fer en el primer partit de la Final a 4, i per aquest motiu, el seu equip va sortir molt intens a jugar contra els barcelonins. Fins al punt que, a la mitja part, el matx ja estava pràcticament sentenciat (39-18).

En una temporada fins ara immaculada, en la qual l’equip suma els seus partits com a victòries, la gran actitud defensiva està sent decisiva per minimitzar el potencial ofensiu d’esquadres que habitualment arriben a la setantena de punts però contra el Navàs es queden molt per sota d’aquests guarismes. «Això és la fase final de la Copa Catalunya, aquí no hi ha equips dolents», va apuntar Suau després del matx per posar en context el valor de la feina feta pels seus jugadors.

Pressionar i controlar

El Navàs va sortir molt fort en defensa i va trencar el ritme de l’Horta, poc acostumat a una oposició com la que es va trobar ahir a la tarda. Des de la feina a la rereguarda, els locals van poder controlar el rebot i llençar atacs dinàmics. L’equip tenia clar que no s’havia de donar cap opció al rival, que es va mostrar molt desencertat en tot moment, fins al punt que va signar uns percentatges molt fluixos, com ara un paupèrrim 2 de 17 en el tir de 3.

Amb l’avantatge aconseguit en els primers vint minuts de partit, el Navàs es va dedicar a controlar la situació durant la segona part. Les constants vitals del matx van continuar sent les mateixes i els navassencs no van patir perquè la feina ja estava feta.

En el tercer quart, els atacs es van mostrar poc encertats (9-6 en aquests 10 minuts), i en el darrer el Navàs es va limitar a no perdre la renda obtinguda (16-16). Per tot plegat, l’equip va treballar però no va patir i va assolir un triomf decisiu per aconseguir l’objectiu de pujar a l’EBA.

Després dels quaranta minuts, Suau va valorar molt positivament el treball de l’equip i només va lamentar que, en aquest moment de la temporada, el cansament es fa sentir, oimès en una plantilla curta d’efectius.

Ahir, de fet, Rui Santos i Bernat Martí van poder jugar, i el primer fins i tot va ser titular. Però van jugar pocs minuts perquè havien estat dubte fins al darrer moment i no era el moment de castigar-los amb un excés de càrrega a les cames.

Contra el cansament, però, hi ha l’energia que proporciona el públic. Ahir, la graderia reservada als locals estava plena, fins i tot va quedar gent fora, i avui es preveu que tornarà a passar el mateix davant d’una final que té una recompensa molt llaminera.