Va guanyar com a jugador amb la generació que liderava Ton Baliu l’últim campionat d’Espanya assolit pels equips formatius de l’Igualada HC (temporada 2003-04) abans del seu retorn al club arlequinat com a coordinador (temporada 2014-15). El treball desenvolupat aquest últims set exercicis per Marc Muntané i el seu equip de col·laboradors ha propiciat que aquest curs tres formacions de l’entitat (el júnior A, el juvenil B i el benjamí A) hagin conquerit el campionat de Catalunya, mentre el júnior C aconseguia la Copa Catalana. L’ascens del segon equip a Nacional Catalana i el títol estatal assolit pel júnior A han arrodonit un curs irrepetible.
Ha guiat el júnior A de l’Igualada HC a la consecució dels campionats de Catalunya i d’Espanya, tot i que en va assumir la direcció tècnica de forma circumstancial.
Efectivament. Les sis primeres temporades que vaig exercir de coordinador complementava aquesta tasca amb la d’entrenador d’un parell d’equips amb poca exigència competitiva immediata, en els quals calia incidir més en la formació dels jugadors. Aquest curs, vaig agafar el filial per implantar-hi un canvi de filosofia que l’ha de convertir en l’aparador, en l’autèntic trampolí per fer el salt al primer equip per als jugadors forjats als nostres equips formatius. David Espinalt, membre del cos tècnic del primer equip amb Francesc Linares, entrenava el júnior A, però ho va deixar arran de la destitució del tècnic osonenc.
El júnior A de l’Igualada HC era el principal candidat a assolir el campionat de Catalunya?
Després de la disputa de la primera i la segona fase de la competició, que aquest exercici han constat d’una única volta, el nostre equip era el favorit. En el segon tram de la lliga, vam coincidir amb el Barça i van haver de jugar contra el conjunt blaugrana al seu feu. Vam imposar-nos per 1 a 3 i aquell duel va marcar un punt d’inflexió. Llavors, vam adquirir la condició de favorits.
Excepte al PAS Alcoi, van golejar els seus altres oponents a la primera fase de l’estatal de Coslada.
Tot i això, ens va costar adaptar-nos a una pista que lliscava massa i que tenia una superfície irregular. No vam poder oferir la nostra millor versió. Vam guanyar per la capacitat d’adaptar-nos a la pista i de jugar un hoquei fàcil, senzill.
Van tornar a imposar-se al Barça a la primera semifinal i van derrotar el CP Rivas a la gran final.
L’equip madrileny és un conjunt molt ben treballat que ataca amb un sistema de joc que quasi no utilitza ningú a l’Estat però que està de moda a Portugal. Els jugadors formen un rombe en atac i se separen els uns dels altres per facilitar l’u contra u dels davanters amb més talent. El Barça va voler contrarestar-ho amb la pressió i va fracassar. Nosaltres vam optar per tancar-nos i ser pacients. Volíem que el guanyador de la final fos l’equip que cometés menys errors. Així vam assolir el campionat d’Espanya.
El futur d’aquesta fornada de jugadors és al primer equip igualadí?
Aquest és el somni de tots els tècnics dels equips base i l’objectiu del club. Són els millors de la seva generació i s’han guanyat el dret a tenir l’oportunitat de demostrar la seva vàlua a l’OK Lliga.
Quan va assumir la coordinació de la base de l’Igualada HC feia una dècada de l’últim títol estatal assolit pels equips formatius del club.
Només hi havia onze formacions, predominaven les problemàtiques i les deficiències. El primer curs vaig optar per analitzar la situació i a partir del segon vaig començar a implementar la meva filosofia, que consisteix en fomentar el compromís del jugador; premiar a través d’un sistema estrictament meritocràtic; incrementar el grau de competitivitat dins els equips i envoltar de talent els jugadors que destaquen per afavorir el seu creixement.
La base de l’Igualada HC s’ha convertit en un pol d’atracció i el número d’equips formatius ha crescut de forma significativa.
Aquests eren dos dels meus objectius. Després de dos anys de treball ja no vaig haver d’anar a buscar jugadors: van començar a oferir-se. A la vegada, doblar el número d’esportistes suposa duplicar les possibilitats que sorgeixin jugadors amb talent i qualitat per jugar a l’OK Lliga. A més, durant aquest temps s’ha configurat un grup de tècnics molt capacitats i apassionats per l’hoquei patins que ara formen un equip estable i compromès.
El planter de l’Igualada HC és un dels millors de Catalunya?
En aquests moments estem al mateix nivell que el CP Manlleu, el CP Voltregà i el CH Caldes de Montbui, les altres entitats que excel·leixen per la seva tasca formativa.
Quants equips conformaran el planter arlequinat el proper curs?
Hem de crear un nou prebenjamí, un altre aleví i un quart júnior. Per tant, tindrem 23 equips formatius que encabiran a quasi 160 jugadors, a més del filial, del segon equip.
Quins reptes de futur s’ha marcat?
L’èxit actual és degut al constant afany de millora. Aquest anhel s’ha de mantenir, els responsables dels equips base de l’Igualada HC hem de continuar sentint aquesta necessitat de millorar. D’altra banda, és fonamental mantenir la coherència i aplicar el sentit comú, a més de ser fidels a la meritocràcia.
