L’errada en el cinquè llançament de penal de Kylian Mbappé en l’eliminatòria de vuitens de final de l’Eurocopa entre França i Suïssa va trasbalsar tot el país veí. Una de les grans estrelles del futbol actual no era capaç de vèncer la pressió i veia com el porter helvètic Yann Sommer aturava el tir que deixava fora de combat la campiona del món. D’aquesta manera, la pitjor, l’atacant del PSG tancava un torneig en què no ha pogut marcar cap gol. Però pot passar. Els més grans no estan exempts de grans errades en els moments decisius. La història dels mundials i les Eurocopes en va plena. En alguns casos ha acabat amb eliminació. En d’altres, els afectats han tingut molta millor sort i els companys els han salvat del desastre.

Errades determinants

El primer torneig de seleccions amb tanda de penals va ser l’Eurocopa del 1976. La final, entre Txecoslovàquia i Alemanya Federal, es va decidir gràcies al mític llançament parabòlic de Panenka. Però perquè això passés, algú havia de fallar. Va ser una de les estrelles d’aquell moment del Bayern de Munic, Uli Hönness, qui anys després va arribar a ser president del club bavarès. En el quart penal germànic va enviar la pilota per damunt de la porteria d’Ivo Viktor i va deixar en safata de plata el triomf als txecoslovacs. Com a curiositat, aquest és l’únic país, dient-se Txecoslovàquia o República Txeca, que no ha fallat mai ni un llançament en una tanda d’un gran torneig. N’ha executat 21, i tots han entrat. Temibles.

Arribant ja als anys vuitanta, dues de les grans estrelles brasileres van ser víctimes de la pressió en els quarts de final del mundial del 1986, contra França. El mític Zico en va fallar un durant el partit que, si hagués entrat, hauria evitat la pròrroga i els penals. En la tanda, qui va fracassar va ser un altre especialista. Sócrates, que fins i tot els sabia llançar de taló, va xutar massa fluix i el porter Bats l’hi va aturar. Una de les grans seleccions brasileres va quedar fora del torneig, malgrat que en aquella tanda també havia errat l’estrella francesa, Michel Platini, que n’havia anotat un durant el partit.

Els neerlandesos, però, són els que tenen més víctimes en aquesta sort. El 1992, Marco van Basten, gran estrella de l’Eurocopa anterior, va veure com Peter Schmeichel li aturava el segon xut de la tanda de les semifinals contra Dinamarca. Va ser l’únic xut errat i l’equip va quedar eliminat. Quatre anys més tard, va ser un error del gran Clarence Seedorf el que deixava els Països Baixos fora de l’Eurocopa d’Anglaterra en els quarts contra França. El súmmum, però, es va viure l’any 2000. En la semifinal entre els taronja i Itàlia, el defensa Frank de Boer va errar un penal en el partit i també en la tanda. Pels transalpins també va fallar el gran defensa Maldini, però com que van guanyar, ningú no ho recorda.

Fins i tot Maradona

A l’altra banda, la dels que van tenir sort, tot i patir un mal moment, hi ha, fins i tot, Diego Armando Maradona. En el mundial d’Itàlia, el 1990, va permetre que el porter Ivkovic li aturés un llançament en la tanda dels quarts de final contra Iugoslàvia. Es va salvar perquè el porter argentí, el desconegut Goycochea, en va aturar tres als balcànics. Maradona es va revenjar en les semifinals, contra els amfitrions, superant el porter Zenga i entrant a la final.

Un dels últims que se n’ha sortit ha estat Luka Modric. En l’Eurocopa del 2008, quan ell encara era un projecte del gran jugador que després ha estat, Pilota d’Or inclosa, va errar el primer de Croàcia en la tanda de quarts de final davant de Turquia. El seu país va quedar eliminat. Deu anys més tard, en el mundial de Rússia, va prendre la responsabilitat en dues tandes seguides, en vuitens de final contra Dinamarca i en quarts davant de l’equip amfitrió. No li va tremolar la cama i els va anotar tots dos. L’errada de deu anys abans segur que li devia ensenyar moltes coses. Com a curiositat, llavors tenia 23 anys. Els mateixos que farà d’aquí a pocs mesos l’ara criticat Mbappé.

Messi, Ramos i Xevtxenko, més víctimes en el pitjor moment

A més d’Eurocopes i Mundials, altres competicions també han enterrat les il·lusions de moltes figures. Leo Messi té un percentatge força alt en l’anotació de penals, però segur que recorda dues errades. Una, el 2012, en la semifinal de la Champions contra el Chelsea, i l’altra, en la final de la Copa Amèrica contra Xile, el 2016.

També va passar un mal tràngol Sergio Ramos quan va enviar als núvols el seu xut en les semifinals de la Champions del 2013 davant del Borussia Dortmund. Va ser carn de mems. Però un mes després es va refer i en va anotar un, a l’estil Panenka, en les semifinals de l’Eurocopa.

Les dues cares de la moneda són per a l’ucraïnès Andrí Xevtxenko. El 2003, un xut seu des dels onze metres va donar la Champions al Milan contra la Juventus. Dos anys més tard, una errada contra el Liverpool l’hi va prendre.