Tres anys després de viure una profunda commoció en no classificar-se per al Mundial de Rússia, la Itàlia de Mancini es va redimir anit en conquerir l’Eurocopa a la tanda de penals contra Anglaterra. Tot i jugar a Wembley, amb la majoria del públic a favor, el país que es vanagloria d’haver inventat el futbol continua amb el Mundial del 66 com a únic títol internacional de relleu.

Si Southgate i Mancini tenien al cap algun guió sobre com podia començar el partit, les seves expectatives es van evaporar ben aviat perquè Luke Shaw va marcar el gol més ràpid de la història de les finals de l’Eurocopa –1 minut i 57 segons després que la pilota es posés a rodar– i va situar un 1-0 a favor dels anglesos que va deixar Itàlia estabornida.

L’azzurra va sortir amb l’11 esperat, però Southgate va fer entrar Trippier i va donar amplitud a les bandes. La jugada li va sortir rodona perquè el lateral de l’Atlètic va fer una centrada des de la dreta que va superar tota la defensa i va acabar als peus de Shaw, que, sol, va marcar.

Itàlia va intentar refer-se, però el partit va entrar en una fase d’alternatives i sense ocasions. Insigne, al minut 6, va enviar alta una falta perillosa a la frontal de l’àrea de Pickford, però l’oportunitat més clara per als transalpins la va protagonitzar Chiesa, que es va desfer de dos rivals i va enviar un xut potent que va fregar el pal.

Els locals van anar cedint la iniciativa, fiant-t’ho tot a una jugada de Sterling o un contracop que no va arribar. En el descompte, Immobile va tenir una bona ocasió però Stones va interceptar la seva rematada, i Bonucci, instants després, va xutar des de lluny i molt desviat abans que s’exhaurís el primer temps de la final.

La gasiveria britànica es va accentuar a la segona part. Tot i l’arsenal ofensiu que té Southgate a la banqueta, l’equip es va tirar enrere, mentre Itàlia anava avisant amb un parell de xuts d’Insigne i un altre de Chiesa, que va obligar Pickford a fer una gran aturada.

I el càstig al joc poruc d’Anglaterra va arribar en el 66 quan Bonucci va rematar a boca de canó després d’una jugada en la qual Verratti va disparar i el porter anglès i el pal van refusar la pilota. El gol va temperar l’ansietat italiana però no li va fer perdre ambició ofensiva, i els de Mancini van continuar buscant el gol. El partit, però, es va acabar esllanguint sense gaire més ensurts.

La pròrroga va equilibrar les forces, Anglaterra va sortir de la cova i Itàlia va mantenir el pols. Només una centrada d’Emerson que Pickford va refusar quan Bernardeschi estava disposat a fer el segon gol, i una falta del jugador de la Juventus que l’anglès va aturar en dos temps, va portar perill en el temps extra. A darrera hora, Southgate va fer entrar Rashford i Sancho, però precisament els dos jugadors van fallar els seus penals després que Kane i Maguire anotessin els dos primers. Berardi va marcar per Itàlia, Bellotti va fallar i Bonnucci i Bernardeschi van anotar. Aleshores, Jorginho tenia l’oportunitat de sentenciar però Pickford va aturar. Anglaterra era als peus de Saka, Donnarumma va aturar el xut del jugador de l’Arsenal i Itàlia va aixecar el seu segon títol després del de l’any 1968.