Què serà Toquio 2020: una festa o un malson? Amb un índex de refús entre la població que supera el 80% s’inauguren avui (a les13 h, hora catalana) els Jocs Olímpics ajornats l’estiu passat, sense públic a les graderies, amb casos diaris de positius entre els atletes i amb esportistes, tècnics i periodistes aïllats en una bombolla de grans dimensions. Els primers partits de futbol i softbol ja es van jugar abans d’ahir, però a hores d’ara ningú pot assegurar que el dia 8 se celebri la cerimònia de cloenda: el virus té l’última paraula.
I, com que sempre plou sobre mullat, ahir mateix es va anunciar la destitució del director de la cerimònia d’apertura, Kentaro Kobayashi, per unes bromes sobre l’holocaust que va fer als anys 90. «Entenc que vaig triar malament les paraules en aquell moment i és un error que lamento. Em disculpo», va dir l’afectat en un comunicat sobre l’espectacle d’humor del 1998 que és a l’origen de l’escàndol. El segon que afecta l’acte inaugural, ja que el compositor Keigo Oyamada, autor de la música de l’acte, també va plegar fa uns dies en admetre que de jove havia assetjat i abusat sexualment de nens amb discapacitats.
El masclisme també va tacar Tòquio 2020 quan el president del Comitè Organitzador, Yoshiro Mori, va insinuar el mes de febrer passat que les dones parlen massa. Resultat: cessat. I uns dies després, el director artístic, Hiroshi Sasaki, va marxar un cop es va saber que havia suggerit que la popular actriu Naomi Watanabe sortís a la inauguració caracteritzada com un porc.
Avui, però, i malgrat tot, es viurà un dels moments àlgids de tota cita olímpica, la cerimònia d’obertura, amb la incògnita de saber qui –o què– encendrà el peveter. Hi ha tres especulacions sobre la taula: algú vinculat al desastre natural del 2011, una esportista per compensar les polèmiques masclistes, o bé un giny tecnològic per explicitar la potència japonesa en aquest sector.
El 1964, quan Tòquio va ser la seu olímpica per primer cop, el darrer rellevista de la torxa va ser un jove d’Hiroshima que va néixer el mateix dia en què els Estats Units van llançar la bomba atòmica sobre la ciutat. Si en aquella edició es va simbolitzar la reconstrucció del país després de la Segona Guerra Mundial, els Jocs havien de servir ara per certificar la recuperació del nord-est després del tsunami i l’explosió nuclear de Fukushima de fa deu anys.
El virus no se’n va
Tòquio va registrar ahir 1.979 casos nous de covid-19, la xifra més alta des de mitjan gener. Una dada preocupant que fa témer els experts sanitaris que la disputa dels Jocs contribueixi a propagar la variant delta, ara mateix la més estesa entre els nous contagiats. Segons els especialistes, la quantitat podria arribar a 2.000 aquest divendres i a 2.500 l’agost. Pel que fa a la bombolla, fins ara s’han detectat 87 casos, 12 ahir.
Durant la cerimònia, només hi haurà 950 persones a l’estadi entre autoritats i personal de l’organització. El silenci ambiental contrastarà amb el soroll dels estadis de l’Eurocopa de futbol, que en alguns casos van aplegar 60.000 persones.
Tot plegat ha redundat en el rebuig majoritari dels japonesos als Jocs, fins al punt que un dels principals patrocinadors, Toyota, s’ha anat allunyant de la cita olímpica: no emetrà anuncis televisius sobre els Jocs al Japó –però sí a fora–, i cap executiu de la companyia assistirà a la cerimònia inaugural. Fins a aquest punt preocupa la desafecció dels ciutadans de Tòquio i la resta del país. La publicitat negativa que envolta la competició també fa que altres gegants industrials com Panasonic, Fujitsu i NTT s’hi vagin desvinculant. Malgrat que, del Japó, se’n té una imatge de país modern, no només preocupa la incidència del virus sinó també els problemes que afecten la vacunació. De fet, només una cinquena part dels japonesos han completat aquest procés.
És l’hora de l’esport
Només la monumental pèrdua d’uns 12.900 milions de dòlars que hauria d’assumir l’organització explica que se celebrin els Jocs Olímpics. I no es pot descartar que un brot virulent obligui a interrompre’ls i deixar-los córrer. Però mentre això no passi, 10.500 esportistes de 204 països competeixen des de dimecres i fins d’aquí a tres diumenges per guanyar medalles, millorar marques o, tan sols,participar de la gran festa de l’esport mundial.
És l’hora de creuar els dits i prendre decisions per esquivar el virus. Simone Biles i l’equip de gimnàstica artística dels Estats Units s’allotgen en un hotel i eviten la vila olímpica. La reina de Rio fa cinc anys és un dels noms destinats a fer història, com Armand Duplantis en el salt de perxa, Katie Ledecky a la piscina, Kevin Durant en bàsquet i Novak Djokovic en tennis, entre d’altres. Sempre que el test que tots s’han de fer sis hores abans de competir doni negatiu. Si no, confinats durant catorze dies, com la xilena Fernanda Aguirre, bronze en taekwondo als Panamericans del 2019.
Guinea renuncia per por al contagide coronavirus
Guinea no competirà en els Jocs Olímpics de Tòquio per preservar la salut de la seva petita delegació de cinc atletes que havia d’enviar a la capital japonesa. «A causa del ressorgiment de les variants de la covid-19, el Govern, preocupat per preservar la salut dels atletes guineans, ha decidit cancel·lar la participació de Guinea en els Jocs de Tòquio», va escriure el ministre d’Esports del país, Sanoussy Bantama Sow, en una carta dirigida al president del Comitè Olímpic de Guinea i recollida per mitjans del país. Guinea, que no posseïx cap medalla en el seu palmarès olímpic, no participarà, per tant, en la desfilada de la cerimònia inaugural. Sí que hi seran la nedadora Mireia Belmonte i el piragüista Saúl Craviotto, que seran els dos abanderats que encapçalaran el recorregut de la delegació espanyola a l’estadi.
